Muó
| Classificació | leptó |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Leptó |
| Generació | Segona |
| Interaccions | Gravitatòria, Electromagnetisme, Feble |
| Símbol | μ- |
| Antipartícula | Antimuó μ+ |
| Descoberta | Carl D. Anderson (1936) |
| Massa | 105,65836668(38) MeV/c2 |
| Vida mitjana | 2,197034(21)×10−6 s[1] |
| Càrrega elèctrica | −1 e |
| Moment magnètic | -4,4904478E-26 |
| Càrrega de color | Cap |
| Espín | 1⁄2 |
| Supercompanya | smuon |
| Número de partícula de Monte Carlo | 13 |
El muó és una partícula de càrrega -1, i massa de 0,1056 GeV/c2. Forma part de la segona família de partícules elementals conegudes com a fermions. És un leptó, com l'electró, però d'una generació i massa superiors.
Referències
↑ K. Nakamura et al. (Particle Data Group), J. Phys. G 37, 075021 (2010), URL: http://pdg.lbl.gov
Articles relacionats
Espectroscòpia d'espín de muó.
Enllaços externs
Possible porta d'un muó inestable cap a un univers supersimètric APOD en català.
Zoologia de partícules per Antoni Pich, IFIC, Centre Mixt CSIC – Universitat de València (català).
Vocabulari de física Universitat Jaume I (català).
Viccionari