Nudibranqui










































Infotaula d'ésser viuNudibranqui
Nudibranchia

Janolus fuscus 4.jpg
Janolus fuscus




Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Mollusca
Classe Gastropoda
Ordre
Nudibranchia
Blainv., 1814


Clades



  • Euctenidiacea

    • Gnathodoridacea

    • Doridacea




  • Dexiarchia

    • Pseudoeuctenidiacea

    • Cladobranchia




Modifica les dades a Wikidata



La ballarina espanyola (Hexabranchus sanguineus), coneguda així pel seu colorit, plecs i moviment.[1]





Berghia coerulescens.





Cerberilla ambonensis.





Tritonia.





Cuthona flavovulta.





Nembrotha megalocera.





Diaphorodoris olakhalafi.


Els nudibranquis (Nudibranchia) són un subordre de mol·luscs gastròpodes de l'ordre dels opistobranquis. El seu nom significa "amb les brànquies nues".




Contingut






  • 1 Taxonomia


  • 2 Referències


  • 3 Articles relacionats


  • 4 Enllaços externs





Taxonomia


D'acord amb la taxonomia dels Gastròpodes de Bouchet & Rocroi (2005),[2] els nudibranquis es divideixen en dos clades:


Clade Euctenidiacea (=Holohepatica)



  • Subclade Gnathodoridacea
    • Superfamília Bathydoridoidea
      • Família Bathydorididae



  • Subclade Doridacea

    • Superfamília Doridoidea

      • Família Dorididae

      • Família Actinocyclidae

      • Família Chromodorididae

      • Família Discodorididae



    • Superfamília Phyllidioidea

      • Família Phyllidiidae

      • Família Dendrodorididae

      • Família Mandeliidae



    • Superfamília Onchidoridoidea (=Phanerobranchiata Suctoria)

      • Família Onchidorididae

      • Família Corambidae

      • Família Goniodorididae



    • Superfamília Polyceroidea (=Phanerobranchiata no Suctoria)

      • Família Polyceridae

      • Família Aegiretidae

      • Família Gymnodorididae

      • Família Hexabranchidae

      • Família Okadaiidae






Clade Dexiarchia (=Actenidiacea)


  • Subclade Pseudoeuctenidiacea (=Doridoxida)
    • Superfamília Doridoxoidea
      • Família Doridoxidae



  • Subclade Cladobranchia (=Cladohepatica)
    • Famílies basals

      • Família Charcotiidae

      • Família Dironidae

      • Família Dotidae

      • Família Embletoniidae

      • Família Goniaeolididae

      • Família Heroidae

      • Família Madrellidae

      • Família Pinufiidae

      • Família Proctonotidae




    • Superfamília Arminoidea

      • Família Arminidae

      • Família Doridomorphidae



    • Superfamília Tritonioidea

      • Família Tritoniidae

      • Família Aranucidae

      • Família Bornellidae

      • Família Dendronotidae

      • Família Hancockiidae

      • Família Lomanoridae

      • Família Phylliroidae

      • Família Scyllaeidae

      • Família Tethydidae




    • Superfamília Flabellinoidea (=Pleuroprocta)

      • Família Flabellinidae

      • Família Notaeolidiidae



    • Superfamília Fionoidea

      • Família Fionidae

      • Família Calmidae

      • Família Eubranchidae

      • Família Pseudovermidae

      • Família Tergipedidae



    • Superfamília Aeolidioidea

      • Família Aeolidiidae

      • Família Facelinidae

      • Família Glaucidae

      • Família Piseinotecidae





Referències




  1. ↑ National Geographic en castellà.


  2. ↑ Bouchet P. & Rocroi J.-P. (Ed.); Frýda J., Hausdorf B., Ponder W., Valdés Á. & Warén A. (2005). "Classification and nomenclator of gastropod families". Malacologia, International Journal of Malacology, 47(1-2). ConchBooks: Hackenheim, Germany. ISBN 3-925919-72-4. Issn = 0076-2997. 397 pp. http://www.vliz.be/Vmdcdata/imis2/ref.php?refid=78278



Articles relacionats


  • Flabellina cooperi


Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies

  • Descripció de moltes espècies de nudibranquis:

    • Opistobranquis.info


    • Seaslugforum(en anglès)










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more