Maar
Els tres maars prop de Daun Alemanya
Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s’omple d’aigua per formar un llac de cràter de poca fondària. El seu nom prové de l’alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d’un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d’una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes.
El maar més extens conegut es troba a la Península Seward del nord-oest d’Alaska que fa de 4 a 8 km de diàmetre i una fondària de 300 metres. Aquesta gran mida és per la gran explosió del magma en contacte amb el permagel.[1]
Equivocadament s’ha pres com un maar el Meteor Crater d’Arizona, ja que en realitat és producte d’un meteorit.[2]
Contingut
1 Galeria
2 Referències
3 Vegeu també
4 Enllaços externs
Galeria
Ukinrek Maars, Alaska; format el 1977
Weinfelder Maar, un dels tres maars descrits originàriament
El maar a Birkat Ram, als Alts del Golan
Referències
↑ Begét, James E.; Hopkins, David M.; Charron, Steven D. «The Largest Known Maars on Earth, Seward Peninsula, Northwest Alaska». Arctic, 49, 1, març 1996, p. 62–69.
↑ The Science: What is the Barringer Meteorite Crater?
Vegeu també
- Caldera volcànica
 | Per a altres significats, vegeu «Cràter». |
- Erupció freatomagmàtica
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maar  |
- List of Maar Volcanoes
- USGS Photo glossary of volcano terms: Maar
- USGS: Maars and Tuff Cones
