Exigit Contumacium
Multi tool use
Exigit Contumacium fou una butlla papal emesa per Juli II el 18 de febrer de 1513.[1]
En ella el Papa excomunicava als reis de Navarra, Joan III d'Albret i Caterina de Foix, com a implicats en el cisma de l'Església per fer costat al rei de França Lluís XII en la guerra contra els Estats Pontificis. Els va desposseir del títol i dignitat reals i va confiscar les seves possessions, perquè passessin a ser legítima propietat dels qui "en la més justa i més santa" les haguessin adquirit. Legitimant, per tant la Conquista de Navarra realitzada l'any anterior per Ferran el Catòlic, alliberant als súbdits dels monarques navarresos del jurament de fidelitat prestada a ells.
En aquesta butlla es justifica per:
«
|
els fills de perdició, Joan i Caterina, reis de Navarra en un altre temps, cedint també ells a les suggestions de l'esperit maligne, menyspreant el nostre mandat i les censures en ell contingudes (...) com a nous ministres de Satanàs, van tenir la gosadia d'unir-se al rei Lluís per ajudar als cismàtics i de prendre les armes contra els exèrcits dels reis Ferran II i Enric (d'Anglaterra), aliats nostres i de la Santa Església
|
»
|
— Recollida per Pedro Esarte a "Navarra, 1512-1530"
|
Aquesta butlla seguia a l'emesa pel mateix Papa a la fi de juliol de 1512, Pastor Ille Caelestis, en la qual s'excomunicava als aliats del rei francès, i que va ser utilitzada com una de les excuses per envair el Regne de Navarra que s'havia iniciat amb antelació.
Bibliografia
Esarte, Pedro. Navarra, 1512-1530. Pamplona: Pamiela, 2001. ISBN 84-7681-340-6.
Referències
↑ «Bula pontificia de Julio II, Exigit contumacium, excomulgando a Juan» (en en). studylib.es.
Gt,u6HvT8ZxcfmQ8OCgwYFL7w0DVDQaals3y2L0A60s3ycTyME8mD2eM3zZLD enFdZotyJ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
