Ngtjyty

Vinaròs
Escut de Vinaròs
Ajuntament de Vinaròs
Localització
40° 28′ 00″ N, 0° 28′ 00″ E / 40.466666666667°N,0.46666666666667°E / 40.466666666667; 0.46666666666667
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Capital de	Baix Maestrat
Municipi	1
Població
Total	28.438 (2018)
• Densitat	297,78 hab/km²
Gentilici	Vinarossenc, Vinarossenca
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	95,5 km²
Banyat per	Mar Mediterrània
Altitud	7 m
Limita amb	Benicarló Càlig Sant Jordi Alcanar Ulldecona
Partit judicial	Vinaròs
Història i celebracions
Fundació	29 de setembre de 1241 (Carta Pobla)
Festa major	Finals de juny
Patró	Sant Sebastià
Dia de mercat	Dijous
Organització política
• Alcalde	Enric Pla Vall (TSV)
Economia
Pressupost	25.300.000,00€ (2016)
Identificador descriptiu
Codi postal	12500
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	12138
Codi ARGOS de municipis	12138
Altres
Agermanament amb	Iecla Alcanyís Santaella Río Cuarto
Lloc web	www.vinaros.es

Vinaròs és un municipi del País Valencià que pertany a la província de Castelló. Dins d'aquesta, es troba a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és capital. És el municipi valencià més septentrional per la costa i limita amb la província de Tarragona, Catalunya.

Situació i comunicacions

Vinaròs es troba a la costa mediterrània, al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la plana coneguda com "la Plana de Vinaròs". És el municipi costaner més septentrional del País Valencià. La dita "Vinaròs, cruïlla dels Països Catalans" és certa, ja que el poble se situa a mig camí entre València-Castelló i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7). A més, és la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs. La localitat també disposa d'una estació de tren a la línia del Corredor mediterrani (Barcelona - València). Se situa enfront de les Illes Balears.

Límits

Sant Rafel del Riu	Alcanar
Sant Jordi		Mar Mediterrani
Càlig	Benicarló

Història

Antiga Casa de la Vila al carrer Major

Els orígens del municipi són incerts. Un poblat ibèric va habitar el Puig, on troben els vestigis més antics, però no està demostrada la continuïtat de la població en la localitat actual.

L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta del rei Jaume I (Binalaròs). A l'edat mitjana depenia del castell de Peníscola, com la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va iniciar un creixement amb el qual ha esdevingut la principal capital del nord del País Valencià. De fet, té un partit judicial que comprèn les comarques dels Ports de Morella, l'Alt i el Baix Maestrat.

Expulsió dels moriscos a la platja de Vinaròs

Vinaròs va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per això, com en tota la costa valenciana, hi ha torres de vigilància costaneres i talaies, que complien la funció d'avisar a la població en cas de perill. N'és un bon exemple la denominada popularment "torreta dels moros", que actualment es troba en ruïnes. Durant la Guerra dels Nou Anys, la ciutat fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées,^[1]

Al segle XIX, disposava d'una milícia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava. Amb el suport que es va prestar durant les guerres carlistes, Isabel II va atorgar a Vinaròs, l'any 1862, el títol de "Muy Noble y Leal Villa". L'any 1881 va rebre del monarca Alfonso XII el títol de ciutat.

El 15 d'abril de 1938, durant la Guerra Civil espanyola, Vinaròs va ser el primer poble de la costa mediterrània ocupat per l'exèrcit franquista després de la derrota republicana a la Batalla de Terol. Per això, el seu paper va resultar fonamental, ja que a partir d'aquell moment la zona republicana es va dividir en dos: una formada per la zona centre, bona part de la Manxa, Andalusia oriental i Llevant, i una altra formada per la pràctica totalitat de Catalunya, excepte la conca del Segre (la franja més occidental de Lleida).

Economia

Vista parcial del Port de Vinaròs

Port pesquer de Vinaròs

Té un port de pescadors important i comptava amb una indústria del moble destacable. L'agricultura es basa en els cítrics de regadiu (especialment, els tarongers) i les oliveres de secà. Recentment, el turisme està convertint-se també en un dels eixos de l'economia de Vinaròs. Tot i això, la indústria està tornant a guanyar protagonisme amb la remodelació i adequació d'una zona del port de Vinaròs per a l'ús industrial.

Serveis

Actualment disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, cinc col·legis públics d'educació primària, dos instituts d'educació secundària, una delegació d'hisenda, Biblioteca Municipal, una caserna de la Guàrdia Civil, Policia Local, jutjats comarcals, Escola Oficial d'Idiomes i el Centre del Coneixement VINALAB.

Demografia

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[2]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals espanyoles de 2015 el Partit Popular (PP) va perdre tres regidors, aconseguint-ne 8. El Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) va perdre dos regidors, quedant-se amb 4. L'agrupació d'electors Tots i Totes Som Vinaròs (TSV) va obtindre 5 regidors i la resta de partits van mantindre els mateixos regidors que en l'anterior mandat: 2 de Coalició Compromís (Compromis), 1 de Partit de Vinaròs Independent (PVI) i 1 d'Acord Ciutadà (EUPV-ERPV-EV).

En les eleccions municipals espanyoles de 2011 el PP va aconseguir la majoria absoluta amb l'obtenció d'11 regidors. El PSPV-PSOE va rebre 6 regidors, el BLOC 2, el PVI va perdre dos i es va quedar en 1 i ERPV va aconseguir 1 regidor.

En les eleccions municipals espanyoles de 2007, el PP va aconseguir 10 regidors, 7 el PSPV-PSOE, 3 el PVI i 1 el BLOC.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Vinaròs
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Juan Bautista Juan Roig	3.851	30,15%	8 (-3)
	Tots i Totes Som Vinaròs		Enric Pla Vall	2.589	20,27%	5 (+5)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Gillem Alsina Gilabert	2.328	18,23%	4 (-2)
	Compromís per Vinaròs		Domènec Fontanet Llàtser	1.153	9,03%	2 (0)
	Acord Ciutadà (EUPV-ERPV-EV)		Josep Lluís Batalla Callau	791	6,19%	1 (0)
	Partit de Vinaròs Independent		María Dolores Miralles Mir	772	6,04%	1 (0)
	Altres candidatures[4]			1.077	8,44%	0
	Vots en blanc			211	1,65%
Total vots vàlids i regidors				12.772	100 %	21
	Vots nuls			225	1,73%**
Participació (vots vàlids més nuls)				12.997	66,5%**
Abstenció				6.546*	33,5%**
Total cens electoral				19.543*	100 %**
Alcalde: Enric Pla Vall (TSV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 5 de TSV, 4 de PSPV, 2 de Compromís i 1 d'AC[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de Vinaròs.[7] Periòdic Ara.[8] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Vinaròs és Enric Pla Vall de TSV.^[9]

Junta de Govern Local

La Junta de Govern Local està formada per l'alcalde, 7 tinents d'alcalde i 3 regidors:

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció

Església de Sant Agustí

Monuments

Monuments religiosos

• 
  Arxiprestal de l'Assumpció. És l'església principal del poble. És un temple-fortalesa renaixentista del (segle XVI) amb una bella portada barroca.


• 
  Església de Sant Agustí. Formà part de l'antic convent dels pares agustins i actualment està transformada en auditori municipal.


• 
  Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Sebastià. Acull els patrons de la ciutat. És una construcció antiga, pintada tota de blanc, dalt del Puig de la Misericòrdia, turó petit des del qual es veu una ampla vista de l'entorn. És una construcció típica del segle XVI, amb els seus contraforts en talús, va ser ampliada posteriorment començat el segle XVIII.


• 
  Ermita de Sant Gregori, situada al costat del cementeri municipal. És un típic exemple del barroc valencià.


• 
  Església de la Magdalena.

Monuments civils

• 
  Restes del Poblat ibèric (segles VII i I aC). Es troben a l'Ermita.


• 
  Ajuntament (segle XVII).


• 
  Antiga Casa de la Vila (segle XV).


• 
  Mercat Municipal (segle XX). La construcció del qual s'inicià en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agustí. Situat a la Plaça Sant Agustí, al centre de la ciutat.


• 
  
  
  

  
  

  Plaça de Bous de Vinaròs

  
  
  
  Plaça de Bous. És la plaça de bous construïda més prop de la mar.


• 
  
  
  

  
  

  Natzaré, Vinaròs

  
  
  
  Monument a Costa i Borràs. Es situa al passeig marítim, a la part final del carrer que duu el seu nom.


• 
  Casa Membrillera. Museu de la ciutat on hi han exposades eines, maquetes i quadres relacionats amb la pesca i un xicotet espai dedicat als vinarossencs que van patir als camps de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria).


• 
  Antic Col·legi Sant Sebastià. És l'actual seu de l'escola de música i de l'Escola de Persones Adultes (EPA).

Llocs d'interés

• Un lloc recomanable per als amants de la natura és visitar la petita muntanya del Puig, situada a 6 km de la ciutat i a 160 m d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia i des d'on s'inicia una senda local que permet gaudir de la vegetació i agricultura mediterrània, contemplar les restes del poblat iber i recrear-se amb les vistes des d'un autèntic mirador de 360°.

• A Vinaròs podem gaudir de dos paratges naturals: un a l'extrem nord conegut com "el Jardí de Sòl de Riu" i un altre a l'extrem sud conegut com a "Ruta del Barranc d'Aigua Oliva". Ambdós consisteixen en la realització d'una sendera per al gaudi òptim del paratge i compten amb punts d'interpretació.


• Platja del Fortí i Platja de Fòra Forat, situades al llarg del Passeig Marítim.


• Cales situades a la zona nord i zona sud.


• El port de Vinaròs on es troba la Llonja del peix i el far.

• Casa d'Àngel Giner

• També es pot gaudir del paratge costaner que proporcionen les cales de roquissar de la costa sud vinarossenca. Aquesta zona es caracteritza per una urbanització amb menys densitat que la de la costa nord, i posa a la disposició dels ciutadans d'unes plataformes de fusta sobre les roques per a l'ús urbà. Tot això complementat amb un passeig totalment integrat amb l'entorn, que té una longitud d'1 km.

Cultura i Esports

Actualment Vinaròs gaudeix d'un gran ventall d'activitats culturals i esportives potenciades per associacions culturals i esportives locals.

En l'àmbit cultural destaquen: l'escola de música "L'Aliança", l 'escola de música ESMUVI, la Coral García Julbe, la Coral Juvenil Sant Sebastià (fundada l'any 1984), així com L'Aula de Teatre de Vinaròs (fundada l'any 2008), el grup folklòric local "Les Camaraes", el ball de dimonis de Vinaròs, la Colla de dolçaina i tabal, la muixeranga de Vinaròs o L'Escola Oficial d'Idiomes de Vinaròs (aulari depenent de l'EOI de Castelló).

En l'àmbit esportiu destaquen: el Club Natació Vinaròs, el Club de Futbol Vinaròs, el Club de Bàsquet Vinaròs, el Club Esportiu Vinaròs d'atletisme, el Club d'Handball Vinaròs, el Club Ironmans Vinaròs de futbol americà, el Club de Patinatge Artístic Vinaròs, el Club de Tenis Vinaròs, o el Club de Pesca "La Lubina" i el Club Hípic Ecuvin. L'esport en què més destaca Vinaròs és en la natació i el seu Club Natació Vinaròs, que el desembre de 2010 van ascendir a 1a divisió, després d'un descens l'any anterior quan havien estat 7 anys seguits a primera.

Entre les instal·lacions culturals disponibles a Vinaròs destaquen l'auditori Ayguals D'Izco que s'utilitza tant per a concerts, representacions teatrals, com per a exposicions pictòriques i artístiques, que està situat a la plaça del mercat; la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs; la Casa Membrillera com a futura seu de la Fundació Caixa Vinaròs; la Biblioteca Municipal, situada entre el carrer del Pilar i la plaça Hort dels Escribano; o el Casal Jove, situat al carrer Carreró.

D'instal·lacions esportives cal destacar les següents: la pista d'atletisme vora el polígon industrial de "Les Capsades", la piscina "Servol", el camp de futbol, el parc de skates i el pavelló poliesportiu situats al llarg del riu Cervol, així com la pista polivalent de l'avinguda de l'Atlàntic o el parc sènior situat al P.A. I de l'antiga fàbrica Foret. Com a futures instal·lacions cal destacar la construcció d'una ciutat esportiva dalt de l'estació de ferrocarrils en què se situaran els tres camps de futbol 7 amb gespa artificial, el nou camp de futbol, la nova piscina municipal i el nou pavelló poliesportiu. També cal destacar les zones acotades per a la pràctica del bàsquet a l'aire lliure al parc de l'avinguda del Mediterrani i plaça de Les Corts Valencianes.

Costums i festes

Desfilada del Carnaval 2010

Vinaròs és un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren una gran quantitat de festes:

A Sant Antoni es fan fogueres per tot el poble i es puja a l'ermita. El Ball de Dimonis ha recuperat les fogueres a la platja del Fortí i, alhora, ha introduït elements de les festes dels Ports, d'arrel medieval, amb el correfoc de Sant Antoni i el dimoni i amb el ball de bastons i forques.

Sant Sebastià té una gran devoció popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual que ompli de gom a gom el puig de l'ermita. L'any 2010 se celebrà el quart centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià amb una sèrie d'actes dirigits per el célebre veí i compositor Carles Santos. El 2013 el Ball de Dimonis recuperà la Dansa dels Dansants, documentada al segle XVIII, I ballada a l'ermita de Vinaròs.

El Carnaval de Vinaròs cada any és més gran i famós i és considerat "Festa d'Interès Turístic Autonòmic", encara que també está en tràmit la consideració de "Festa d'Interés Turístic Nacional". D'aquesta festa cal destacar l'arribada de Carnestoltes, la presentació de les reines, la nit del pijama, les desfilades del dissabte i el diumenge, l'enterro de la sardina i la cremà del Carnestoltes.

A Setmana Santa destaquen les processons típiques d'aquestes dates que les diferents cofraries realitzen per distints carrers de la ciutat.

Al juny se celebren les Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere, en què es trien la Reina i les Dames locals que representen les entitats culturals i esportives de Vinaròs. Cal destacar les actuacions dels Nanos i Gegants, les revetlles, els concerts, el segici popular, el correfoc, actuacions amb dolçaina i tabal, el castell de focs, la traca, etc.

En agost té lloc les Festes del Llagostí amb un caire més turístic, ja que van destinades a la promoció de l'aliment i símbol local, que és el llagostí de Vinaròs (diferenciable fàcilment per la seua cua amb un toc morat). També en aquest mes, normalment, es realitza una representació del Carnaval de Vinaròs bé amb la gala de les reines, bé amb una petita desfilada. Finalment als voltants del 29 de setembre l'Ajuntament celebra una sèrie d'actes culturals per commemorar la Carta Pobla, o el que seria l'acta de naixement del poble de Vinaròs.

Calendari amb les principals festes

• Gener: Sant Antoni (Dia 17) / Sant Sebastià (Dia 20)


• Gener/Febrer/Març: Carnaval de Vinaròs (29 de gener al 8 de febrer de 2016)


• Març/Abril: Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció (18 al 27 de març de 2016)


• Juny: La Verge de la Misericòrdia / Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere


• Juliol: La Verge del Carme (Dia 16)


• Agost: Festes del Llagostí (Dia 8)


• Setembre-Octubre: Carta de Població de Vinaròs (29 de setembre)

Personatges il·lustres

Ordenats cronològicament per la data de naixement:

• 
  Louis Joseph de Bourbon-Vendôme (París, 1654 - Vinaròs, 1712): Mariscal dels exèrcits borbons en la Guerra de Successió Espanyola, va morir a aquesta ciutat (segons es diu a causa d'una indigestió de llagostins i marisc).


• 
  Vicent Guilló Barceló (Vinaròs, 1647 - València, 1698): Pintor barroc.


• 
  Eugeni Guilló Barceló (Vinaròs, 1666 - Castelló de la Plana, 1733): Pintor barroc, germà de l'anterior.


• 
  Raimundo Melchor Magi (Vinaròs, ? - 1803): Religiós.^{[cal citació]}
  


• 
  Wenceslao Ayguals de Izco (Vinaròs, 1801 - Madrid, 1875): Escriptor i polític (l'auditori municipal de la ciutat porta el seu nom).


• 
  José María Salaverría (Vinaròs, 1873 - Guipúscoa, 1940): Escriptor. ^{[cal citació]}
  


• 
  Leopold Querol i Roso (Vinaròs, 1899 - Benicàssim, 1985): Pianista i catedràtic del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid.


• 
  Maria Conesa (Vinaròs, 1892 - Mèxic, 1978): va triomfar a Mèxic com "la gatita blanca".^[11]
  


• 
  Vicente García Julbe (Vinaròs, 1903 - 1997): Mestre de capella i musicòleg.^[12]
  


• 
  Alfred Giner i Sorolla (Vinaròs, 1919 - 2005): Assagista i poeta.


• 
  Eugeni Giner i Martí (Vinaròs, 1924 - 1994): Historietista.


• 
  Germán Lorente (Vinaròs, 1932): Director de cine.


• 
  Carles Santos Ventura, (Vinaròs, 1940 - 2017): Pianista i compositor.


• 
  Joan-Elies Adell i Pitarch (Vinaròs, 1968): Poeta.


• 
  Jordi Pablo Ripollès (Vinaròs, 1990): Futbolista.


• 
  Montserrat Bellés (1943-1998): compositora.

Referències

Bibliografia

• 
  Vinaròs (1957-…) setmanari conegut com El Diariet
  

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Web oficial de l'Ajuntament de Vinaròs


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  Institut Valencià d'Estadística.


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


• Patronat de Turisme de Vinaròs


• Web oficial del Carnaval de Vinaròs