Ngtjyty

Estructura molecular de la quitina. Es pot observar dues unitats de acetilglucosamina, unides pel enllaços β-1,4

La quitina és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals.

És un polisacàrid compost d'unitats d'acetilglucosamina (exactament, N-acetil-D-glucos-2-amina). Aquestes estan unides entre si amb enllaços β-1,4, de la mateixa forma que les unitats de glucosa componen la cel·lulosa. Així, es pot pensar en la quitina com a cel·lulosa amb el grup hidroxil de cada monòmer reemplaçat per un grup d'acetilamina. Açò permet un increment dels enllaços d'hidrogen amb els polímers adjacents, cosa que dóna al material una major resistència.

És el segon polímer natural més abundant després de la cel·lulosa. S'usa com a agent floculant per a tractaments d'aigües, com a agent per a curar ferides, com a espesseïdor i estabilitzador en aliments i medicaments, i com a resina bescanviadora d'ions. És altament insoluble en aigua i en solvents orgànics degut als enllaços d'hidrogen que presenta la molècula. La quitina es torna soluble en àcids minerals diluïts quan perd l'acetil del grup acetilamino, convertint-se en quitosana. Presenta un interès tecnològic, aprofitat ja pel luthier Stradivarius per envernissar els seus instruments musicals. Actualment s'estan realitzant investigacions encaminades a fabricar materials biodegradables substitutoris dels plàstics a partir de la quitina.

El terme quitina deriva del mot grec χιτών, que significa túnica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quitina