Banco Popular Español
Dades bàsiques | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus entitat | Societat anònima (BMAD POP;Euronext BPE) | ||||
Sector | Serveis financers | ||||
Forma jurídica | societat anònima | ||||
Història | |||||
Fundació | 1926 a Madrid | ||||
Dissolució | 28 setembre 2018 | ||||
Activitat | |||||
Productes | banca i assegurances | ||||
Organització i govern | |||||
Seu central |
| ||||
Persona clau | Ángel Ron (President), Roberto Higuera (Cap Executiu) | ||||
Empleats | 10.207 (xarxa comercial)+ 4.843 (serveis centrals)(2014)[1] | ||||
Xifres destacables | |||||
Ingressos d'explotació | 1.313 bilions d'€ (2008)[2] | ||||
Beneficis | 1.052 bilions d'€ (2008)[2] | ||||
Total actius | 110.4 bilions d'€ (2008)[2] | ||||
Web | www.bancopopular.es | ||||
Banco Popular Español (BMAD POP;Euronext BPE) és un banc fundat l'any 1926.[3] L'any 2010 era el tercer grup bancari més gran d'Espanya. El 7 de juny de 2017 fou adquirit per Banco Santander per 1 euro després que el BCE considerés que era inviable i estava en risc de caiguda, preocupacions que, entre d'altres, ja havien generat fortes davallades de l'entitat a la borsa en les setmanes anteriors.[4]
Contingut
1 Història
2 Composició del grup
3 Informació corporativa
3.1 Consell d'Administració
3.2 Presidents
4 Referències
5 Enllaços externs
Història
Va ser creat el 14 de juliol de 1926 a Madrid, amb el nom Banco Popular de los Previsores del Porvenir, com a departament bancari de l'associació no mercantil anomenada "Los Previsores del Porvenir", i impulsat per Emilio González Llana, vinculat al Banc fins a la seva mort.[3]
En la seva primera etapa el banc va tenir un caràcter cooperatiu, encara que en forma de societat anònima per accions. El capital fundacional de quatre milions va estar molt distribuït i hi participaren com accionistes el rei Alfons XIII i tota la família reial. El domicili social s'instal·là al número 3 de la Gran Vía madrilenya, i fou inaugurat el 14 d'octubre. El banc va anar progressant, encara que mantenint-se en una segona o tercera línia d'importància bancària.[3]
Després de la guerra civil espanyola, el Banc inicià una segona etapa amb l'entrada de Fèlix Millet i Maristany, com a fort accionista i president executiu. Amb el nou president, el Banc trencà els vincles amb l'associació Previsores del Porvenir (1946), i canvià la denominació per a usar Banco Popular Español (1947).[3] Desaparegué la mentalitat comerciant i botiguera, lligada a la menestralia madrilenya, i s'intentà crear un banc modern. Durant l'època de Millet el Banc passà de 200 milions a 5.000 milions de pessetes i arribà a ser vuitè banc d'Espanya, per la importància dels seus dipòsits.[3] L'any 1946 comprà 13.000 accions del Banco Central, entrant al consell d'aquest banc. El Popular aprofità la
legislació liberal per a instal·lar un gran nombre de noves oficines.[3]
L'etapa Millet va acabar a principis de 1957, quan la família Millet vengué la majoria de les accions del Banc i Fèlix Millet passà a ser President Honorari. El nou president fou Fernando Camacho i entraren nous consellers. A l'invers dels altres bancs espanyols el Popular llavors inicià un procés de descentralització, creant bancs de caràcter regional. Convertí el Banco de Jerez en Banco de Andalucía, i en la seva òrbita va tenir el Banco de Soto i Banco de Vigo, establerts a Galícia, i Crédito Balear, amb seu social a Palma.[3]
Amb la mort de Fernando Camacho, Lluís Valls-Taberner Arnó fou nomenat president del banc, càrrec que va mantenir entre 1972 i 2004. L'any 1992 el banc va convertir la filial francesa en una joint venture amb el Banco Comercial Português i establí una xarxa de sucursals a Portugal.
L'any 2007 va comprar TotalBank, un petit banc del sud de Florida amb 250 empleats i 14 oficines, per un import de 300 milions de dòlars. El 30 d'abril de 2008 va acordar la venda del Banco Popular France a Crédit Mutuel – CIC per 85 milions d'euros.
El 25 de setembre de 2008 el consell d'administració va decidir absorbir 4 de les filials regionals: Banco de Galícia, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear i Banco de Vasconia. La desaparició d'aquestes quatre entitats financeres es realitzà sense liquidació i mitjançant la transmissió en bloc dels seus patrimonis al Banc Popular. El Banco de Andalucía fou també absorbit el 19 de maig de 2009.
El 2017 fou comprat pel Banc Santander per un euro.[5]
Composició del grup
El Grupo Banco Popular està integrat per:
- Un banc nacional: Banco Popular Español
- Cinc marques regionals: Banco de Andalucía, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear, Banco de Vasconia, Banco de Galícia
- Un banc d'hipoteques: Banco Popular Hipotecario;
- Una subsidiària a Portugal: Banc Popular Portugal;
- Un banc per Internet: Bancopopular-e;
- Oficines representatives a l'estranger: Bèlgica, Xile, Alemanya, Hong Kong, Colòmbia, El Marroc, Països Baixos, Suïssa (Ginebra i Zuric),Veneçuela, Regne Unit.
Informació corporativa
Consell d'Administració
El consell d'administració de Banco Popular està compost pels següents membres:[6]
Càrrec | Nom |
---|---|
President | Ángel Carlos Ron Güimil |
Conseller Delegat | Francisco Gómez Martín |
Vicepresident | José Mª Arias Mosquera |
Vicepresident | Luis Herrando Prat de la Riba |
Vicepresident | Roberto Higuera Montejo |
Conseller | Antonio del Valle Ruiz |
Conseller | Alain Fradin |
Conseller | Fundación Barrié de la Maza (representada per Ana José Varela González) |
Conseller | Ana Mª Molins López-Rodó |
Conseller | Jorge Oroviogoicoechea Ortega |
Conseller | Helena Revoredo Delveccio |
Conseller | Sindicatura d'Accionistes BPE (representada per Miguel Ángel de Solís Martínez Campos) |
Conseller | Vicente Tardío Barutel |
Conseller | Unión Europea de Inversiones, S.A. (representada per José Ramón Rodríguez García) |
Secretari | Francisco Aparicio Valls |
Presidents
- Emilio González-Llana Fagoaga (1926-1931)
- Gabriel Gancedo Rodríguez (1931-1933)
- Antonio Ferrer Jaén (1933-1939)
- Juan Martín Vicente (1936-1939) (zona nacional)
- Emilio González-Llana Fagoaga (1939-1945)
Fèlix Millet i Maristany (1945-1956)- Fernando Camacho Baños
Lluís Valls-Taberner Arnó (1972-2004)- Xavier Valls Taberner (copresident ?-2006)
Ángel Carlos Ron Güimil (copresident 2004-2006 i president 2006-actualitat)
Referències
↑ Martín Vidal, Albert «Distribució dels treballadors als bancs». Diari Ara, 25-06-2014, p. p.18 [Consulta: 26 juny 2014].
↑ 2,02,12,2 «Annual Report 2008» (PDF). Banco Popular Español. [Consulta: 30 abril 2009].
↑ 3,03,13,23,33,43,53,6 Francesc Cabana, ELS GRANS BANCS ESPANYOLS I LLUR PENETRACIÓ A CATALUNYA
↑ «Santander compra Popular por un euro y ampliará capital en 7.000 millones» (en es). Expansión.com.
↑ Segovia, Carlos; Suanzes, Pablo R. «El Santander compra por un euro el Banco Popular al borde de la quiebra». El Mundo, 07-06-2017 [Consulta: 29 novembre 2018].
↑ Consejo de Administración
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banco Popular Español |
- Banco Popular