La Marató de TV3




















































Infotaula de programa de televisióLa Marató
Gènere
Telemarató
Director(s)
Lluís Bernabé, Carme Basté, Xavi Abad
Companyia productora
Televisió de Catalunya
País de producció
CatalunyaCatalunya i AndorraAndorra[1]
Llengua original
Català
Canal original
TV3
Emès a
TV3
Primer programa emès el
1992
Premis

Web oficial
http://www.lamarato.cat/


Modifica les dades a Wikidata

La Marató de TV3, o La Marató, és una gala solidària o telemarató realitzada anualment per TV3 el diumenge abans de Nadal i impulsada per Televisió de Catalunya i la "Fundació La Marató de TV3". La primera edició es va fer el 1992 i cada any es recapten fons per a la recerca sobre un tipus de malaltia; cada any un tipus de malaltia diferent. Cada any es recapta una mitjana de set milions d'euros.[2]


El seu objectiu principal és recaptar fons per dedicar-los a la recerca i divulgació d'una malaltia o grup de malalties. Amb els anys ha anat augmentant en prestigi i donatius fins al punt de crear el 1996 la "Fundació La Marató de TV3", que s'encarrega de la gestió dels fons, la tria dels millors projectes científics per al seu finançament i les campanyes de sensibilització pertinents.[2] Per aconseguir diners pel fons de la Marató s'organitzen un miler d'actes arreu dels Països Catalans. Des del 2005 compta amb El disc de la Marató que es ven amb els principals diaris de Catalunya.[3] Abans de començar l'edició de 2013, la Marató ha destinat en 21 anys d'història més de 119 milions d'euros a 607 projectes de recerca biomèdica.[4]




Contingut






  • 1 Edicions


  • 2 Espot


  • 3 Audiència


  • 4 Fundació


  • 5 Referències


  • 6 Enllaços externs





Edicions


Article principal: Edicions de la Marató










































































































































































































































Any
 Malalties
 Presentador/s
 Durada
 Recaptació[5]
 Donacions

1992
Leucèmia
Josep Puigbó (darrer tram)
 6h
 1.230.128 €
 22.914

1993
Síndrome de Down
Magda Valls i Joaquim Maria Puyal
 10h
 2.352.669 €
 53.056

1994
Càncer de mama i de còlon
Àngels Barceló i Antoni Bassas
 13h
 3.035.331 €
 62.821

1995
Malalties cardiovasculars
Àngels Barceló i Antoni Bassas
 13h
 2.040.443 €
 43.500

1996
Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple i ELA
Elisenda Roca, Àngels Barceló i Antoni Bassas
 13h
 4.107.795 €
 90.765

1997
Malalties hereditàries: fibrosi quística i distròfia muscular
Fina Brunet, Ramon Pellicer i Mari Pau Huguet (darrer tram)
 13h
 4.172.090 €
 86.407

1998
Diabetis
Mari Pau Huguet, Jordi González i Josep Puigbó
 14h
 3.945.421 €
 123.221

1999
Trasplantaments d'òrgans
Fina Brunet, Ramon Pellicer i Mari Pau Huguet
 14h
 4.685.110 €
 87.856

2000
Esquizofrènia i altres malalties mentals
Júlia Otero i Ramon Pellicer (darrer tram)
 14h
 4.511.808 €
 78.808

2001
Sida
 Júlia Otero i Ramon Pellicer
 16h
 4.653.496 €
 124.329

2002
Malalties inflamatòries cròniques
 Júlia Otero i Ramon Pellicer
 14h
 4.518.315 €
 66.646

2003
Malalties respiratòries cròniques
 Diversos
 14h
 4.279.265 €
 73.541

2004
Càncer
Ramon Pellicer
 14h
 8.712.000 €
 435.975

2005
Alzheimer, parkinson, esclerosi múltiple, ictus i altres malalties mentals
Helena Garcia Melero[6]
 13h
 7.722.000 €
 168.888

2006 (detalls)
Dolor crònic
Antoni Bassas
 15h
 6.993.481 €
 175.992

2007 (detalls)
Malalties cardiovasculars
Miquel Calçada
 13h
 7.885.378 €
 180.000

2008 (detalls)
Malalties mentals
Raquel Sans i Lídia Heredia
 15h
 6.972.341 €
 81.484

2009 (detalls)
Malalties minoritàries
Josep Cuní
 15h
 7.120.569 €
 61.838

2010 (detalls)
Lesions medul·lars i cerebrals adquirides
Albert Om[7]
 15h
 8.735.103 €
 71.325

2011 (detalls)
Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits
Xavi Coral i Espartac Peran
 15h
 8.931.418 €
 60.920

2012 (detalls)
Pobresa i exclusió social
Agnès Marquès i Antoni Bassas
 13h
 4.514.076 €

2012 (detalls)
Càncer
Ariadna Oltra i Òscar Dalmau[8]
 15h
 12.387.634 €
 80.861

2013 (detalls)
Malalties neurodegeneratives
Núria Solé i Roger de Gràcia[9]
 15h
 11.848.986 €

2014 (detalls)
Malalties del cor[10]
Mònica Terribas i Quim Masferrer[11]
 15h
 11.403.593 €

2015 (detalls)
Obesitat i diabetis
Toni Cruanyes i Ana Boadas
 15h
 9.469.226 €

2016 (detalls)
Ictus, lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
Ramon Pellicer i Helena Garcia Melero
 15h
 11.384.148 €

2017
Malalties infeccioses
Helena Garcia Melero i Ricard Ustrell
 15h
 9.758.075 €
2018 (detalls)
Càncer
Gemma Nierga i Ramon Gener
 15h
 10.715.430 €


Espot


L'espot del 2006, que protagonitzaven dos ximpanzés, va rebre cinc guardons.[12] El de l'any 2009, contra les malalties minoritàries, va ser premiat al Publifestival amb el segon premi de la categoria de millor companyia anunciant.[13][14] La Marató també rebé els premis del Festival de Sant Sebastià i del Festival Iberoamericà de la Publicitat per l'espot de l'any 2008.[15][16]



Audiència

Audiència
Espectadors
 Quota
2015
 311.000
 15,1%
2016
 290.000
 14%
2017
 302.000
 14,9%
2018
 336.000
 18,7%


Fundació


La Fundació La Marató de TV3 va ser creada l’any 1996 per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) amb la intenció de fomentar i promoure la recerca científica d’excel·lència i, al mateix temps, sensibilitzar la població sobre la importància de la investigació mèdica. L’objectiu s’aconsegueix fonamentalment mitjançant la recaptació de donacions a través del programa televisiu la Marató, que ja ha celebrat la desena edició. En tot aquest temps, s’han repartit més de 25,5 milions d’euros (més de 4.250 milions de pessetes) entre un total de 301 projectes de recerca, que es desenvolupen en 81 centres hospitalaris i/o universitaris. Més de 1.000 investigadors s’han beneficiat directament del suport econòmic per continuar portant a terme els seus estudis. El 2001 va rebre una Placa Narcís Monturiol.[17]



Referències





  1. ↑ «Andorra recull uns 6000 euros per a la Marató de TV3». Andorra Televisió, 07-12-2014.


  2. ↑ 2,02,1 «Què és la Marató de TV3?». Lloc web oficial de la Marató.


  3. ↑ «"La Marató" 2005 comença la campanya de sensibilització amb un disc especial». Televisió de Catalunya, 2 novembre del 2005.


  4. ↑ Castellví Roca, Albert «'La Marató de TV3', un exemple per al món». Ara.


  5. ↑ «Les recaptacions de la Marató de TV3». Lloc web oficial de la Marató. [Consulta: 20 novembre del 2010].


  6. ↑ «Amplia participación en la 'La Marató' de TV-3 para combatir el Alzheimer» (en castellà). El País [Barcelona], 19-12-2005.


  7. ↑ «Albert Om presentarà ´La Marató de TV3´». Diari de Girona, 16 octubre del 2010. [Consulta: 20 novembre del 2010].


  8. ↑ «Ariadna Oltra i Òscar Dalmau presentaran 'La Marató de TV3'». Ara, 11-10-2012 [Consulta: 13 octubre 2012].


  9. ↑ «Núria Solé i Roger de Gràcia presentaran 'La Marató de TV3' del 2013». Ara, 29-05-2013 [Consulta: 29 maig 2013].


  10. ↑ «La Marató de TV3 es farà el 14 de desembre i es dedicarà a les malalties del cor». 324.cat, 15-05-2014. [Consulta: 15 maig 2014].


  11. ↑ «Mònica Terribas i Quim Masferrer presentaran 'La Marató' de TV3 d'aquest any». Ara, 10-07-2014 [Consulta: 10 juliol 2014].


  12. ↑ «Un altre premi per a l'espot de ‘La Marató' del 2009». Televisió de Catalunya, 19 octubre del 2007. [Consulta: 18 desembre del 2010]. (vídeo)


  13. ↑ «L'espot de La Marató de TV3 2009, premiat al Publifestival». Televisió de Catalunya, 16 juny del 2010. [Consulta: 18 desembre del 2010].


  14. ↑ «Un altre premi per a l'espot de ‘La Marató' del 2009». Avui, 22 juny del 2010. [Consulta: 18 desembre del 2010].


  15. ↑ «L'espot de La Marató de TV3 del 2008 guanya l'or al Festival de Sant Sebastià». Televisió de Catalunya, 03-06-2009. [Consulta: 19 desembre del 2010].


  16. ↑ «L'espot de la Marató de TV3». Lloc web oficial de la Marató de TV3. [Consulta: 18 desembre del 2010].


  17. ↑ «Concessió de la Medalla i Placa Narcís Monturiol 2009». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2016].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Marató de TV3 Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Lloc web de la Marató









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more