Quimiotaxi
Multi tool use
La quimiotaxi o quimiotactisme és el desplaçament que realitzen les cèl·lules mòbils en el medi on es troben, a favor o en contra d'un gradient químic. El desplaçament mencionat pot ser tant en medi líquid com per sobre o través de diferents superfícies biològiques (endotelis). Per aquesta finalitat, les cèl·lules posseïxen receptors cel·lulars que detecten les substàncies químiques atraients i activen els senyals cel·lulars que promouen el moviment a favor o en contra de la direcció on es troben aquestes substàncies quimiotàctiques. La quimiotaxi és per tant, un sistema de resposta sensorial de locomoció, governat químicament.
El control de la motilitat cel·lular permet a qualsevol cèl·lula lliure, desplaçar-se cap a un ambient favorable de nutrients, pH, temperatura, etc. Aquesta motilitat cel·lular exerceix una funció molt important en la capacitat infecciosa d'alguns microorganismes.
En els éssers pluricel·lulars, les principals cèl·lules amb capacitat quimiotàctica són els leucòcits, com els neutròfils i els macròfags, tan importants en el sistema immunitari i en els processos inflamatoris.
En el mecanisme molecular de la quimiotaxi intervenen proteïnes sensorials de la membrana plasmàtica anomenades quimioreceptors, que detecten el gradient químic en funció de la concentració i interaccionen amb proteïnes del citoplasma com l'actina, per mitjà de l'ió calci, per a modular el moviment de cilis, flagels o pseudopodis.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quimiotaxi 
|
LfbkRNET3Qd1 Ip,DsFj,dHg,qWZ5 uqKZ,fFKk00uDQ k,t7Z4PTiFLOpwdCbHAjcKIZWH6,dfm,2I7fYOKlZtU
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
