Institució de les Lletres Catalanes
Institució de les lletres catalanes | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Abreviació | ILC |
| Tipus entitat | institut |
| Història | |
| Fundació | 13 setembre 1937 |
| Fundadors | Joan Oliver i Sallarès, Francesc Trabal i Benessat i Armand Obiols |
| Organització i govern | |
Seu central  |
|
| Direcció/Gerència | Joan Elies Adell i Pitarch |
| Format per | Qui és qui de les Lletres Catalanes |
| Afiliacions | Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya |
| Altres dades | |
| Telèfon | +34-933-16-27-45 |
| Web | Lloc web oficial |
 | |
Mapa ubicació seu principal | |
 | |
La Institució de les Lletres Catalanes és una entitat de la Generalitat de Catalunya fundada l'any 1937 que aplegava durant la guerra civil els intel·lectuals catalans fidels a la República. La van concebre i crear Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols.[1] El seu antecedent immediat va ser l'Agrupació d'Escriptors Catalans fundada el 1936. Es va crear per Decret del Consell de la Generalitat el dia 13 de setembre de 1937[2] amb la missió de fomentar i vetllar per la continuïtat, millora i expansió de la literatura catalana i d'actuar d'òrgan assessor del Departament de Cultura en les qüestions d'ordre literari. Si bé en un primer moment va rebre el nom d'Institut de les Lletres Catalanes, ben aviat es va canviar pel d'Institució de les Lletres Catalanes (17 d'octubre de 1937). Formada per membres-titulars (un màxim de vint) i membres-adjunts, Josep Pous i Pagès ocupà el càrrec de president, Antoni Rovira i Virgili el de tresorer i Carles Riba el de secretari provisional, fins al 30 d'octubre de 1937, quan Francesc Trabal assumí el càrrec de secretari. D'altra banda, el 16 de maig de 1938 es creà el càrrec de vicepresident, que fou confiat a Carles Riba. Altres intel·lectuals destacats que formaren part de la Institució de les Lletres Catalanes varen ser Jaume Serra i Húnter, Pompeu Fabra, Jordi Rubió i Balaguer, Ferran Soldevila, Lluís Nicolau d'Olwer, Ernest Martínez Ferrando, Pere Coromines, Joan Oliver, Cèsar August Jordana, Joaquim Ruyra i Josep M. Capdevila. La Institució estava estructurada en quatre Seccions (d'edicions, de revistes, de relacions exteriors i de relacions interiors) dins de les quals s'enquadraven els diversos membres. En el moment de la seva creació s'hi integrà l'anterior Comissió de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Front, la direcció del qual fou assumida per la secció de relacions interiors de la Institució. Publicà els 12 números de la Revista de Catalunya corresponents a l'any 1938. En passar a l'exili la major part dels seus membres, la Institució deixà de funcionar i, ben aviat, la Fundació Ramon Llull, creada a l'exili el març de 1939, n'assumí les funcions. Des del 2016 n'és degana Isabel-Clara Simó.[3] La direcció fou assumida, entre 2013 i 2018, per Laura Borràs[4] i, des de juny de 2018, per Joan Elies Adell i Pitarch.[5]
Contingut
1 Història
1.1 Època republicana
1.2 Època democràtica
1.3 75è aniversari
2 Objectius i funcions principals
3 Òrgans de Govern
4 Referències
5 Enllaços externs
Història
Època republicana
Dofí de la Institució d'època republicana
El president de la Institució durant l'època republicana fou Josep Pous i Pagès, el vicepresident Carles Riba, i el secretari, Francesc Trabal. Formaven part del secretariat de la Institució Anna Murià i Mercè Rodoreda. Les seves activitats fins al final de la guerra van comprendre l'organització de premis literaris, d'emissions de ràdio, de serveis de biblioteques al front i de publicacions com la Revista de Catalunya o com una col·lecció amb obres de Carles Riba, Mercè Rodoreda i Ferran Soldevila entre altres.[6]
La Institució es va constituir en quatre seccions de treball:
| Secció d'edicions | Secció de revistes | Secció de relacions interiors | Secció de relacions exteriors |
|---|---|---|---|
| Josep Carner | Antoni Rovira i Virgili | Josep Pous i Pagès | Pompeu Fabra |
| Carles Riba | Jaume Serra i Húnter | Jordi Rubió | Lluís Nicolau d'Olwer |
| Ernest Martínez Ferrando | Ferran Soldevila | Pere Coromines | Francesc Trabal |
| Joan Oliver | Armand Obiols | Joaquim Ruyra | Gabriel Alomar |
| Cèsar August Jordana | Josep M. Capdevila |
Amb la derrota republicana, la institució es va dissoldre després d'una darrera junta de govern al mas de Mas Perxés (Agullana).[7] Ben aviat, la Fundació Ramon Llull, creada a l'exili el març de 1939, n'assumí les seves funcions.
Època democràtica
Gràcies a l'impuls de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català, el 12 de novembre de 1987 el Parlament de Catalunya va aprovar per llei la creació d'una entitat autònoma vinculada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que, amb el mateix nom d'Institució de les Lletres Catalanes, té per objectiu vetllar per la promoció de les obres dels autors catalans i difondre el patrimoni literari propi.[8]
L'any 2011 el Parlament de Catalunya va aprovar una modificació d'aquesta llei de creació amb l'objectiu d'adaptar la ILC al context polític, cultural i de l'administració de l'actualitat, englobada dins la Llei Òmnibus.[9] En els seus orígens, l'any 1987, es van donar a la ILC atribucions que, més tard, han estat cedides a organismes de creació posterior, com l'Institut Ramon Llull o l'Institut Català de les Empreses Culturals.
Des de la seva refundació el 1987 n'han estat degans Jordi Sarsanedas (1988 – 1999), Feliu Formosa (1999 – 2001), Maria Antònia Oliver (2001 – 2004), Josep Maria Benet i Jornet (2004 – 2006), Josep Maria Castellet (2006 – 2010), Francesc Parcerisas (2010 – 2016) i Isabel-Clara Simó (2016-avui). Pel que fa als directors, han sigut Oriol Pi de Cabanyes (1988 – 1996), Magdalena Oliver (1996 – 1998), Francesc Parcerisas (1998 – 2004), Jaume Subirana (2004 – 2006), Oriol Izquierdo (2007 – 2013) i Laura Borràs (2013 – 2018).
75è aniversari
Play mediaMostra de les activitats que es van organitzar per celebrar el 75è aniversari de la Institució de les Lletres Catalanes
El 2012 va celebrar el seu 75è aniversari amb una exposició retrospectiva al Palau Moja de Barcelona. L'exposició portava el títol Un país de lletres i es va poder veure entre el 21 de març i el 13 de maig de 2012.[10]
Objectius i funcions principals
La ILC té els següents objectius fonamentals:
- Promoure la literatura i fomentar la lectura en general.
- Protegir i difondre el patrimoni literari català.
- Impulsar el reconeixement social de les lletres catalanes i donar la màxima projecció pública als escriptors catalans.
- Donar suport als escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector.
La nova llei reconeix a la Institució, entre altres funcions, les següents:
- Participar en les accions de foment de la lectura i d'accés a la literatura que impulsin els organismes de la Generalitat i col·laborar amb altres organismes públics i en les iniciatives privades en aquest àmbit.
- Elaborar i fer pública una auditoria biennal sobre la repercussió cultural i el retorn social de les subvencions concedides en l'àmbit de la promoció de les lletres catalanes.
- Presentar anualment al conseller o consellera del departament competent en matèria de cultura i una vegada cada legislatura, com a mínim, davant el Parlament un dictamen sobre la presència pública de la literatura i el reconeixement social de les lletres catalanes.
- Promoure, en col·laboració amb els organismes corresponents, la presència de la literatura i la dels escriptors catalans en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics i privats.
Amb aquest fi la ILC vetlla per les subvencions a creadors, traductors, investigadors, editors, etc., programa campanyes de promoció dels escriptors a les escoles i centres culturals, fa exposicions sobre temes literaris, organitza jornades i seminaris, elabora i manté recursos digitals com la base de dades del Qui és Qui de les Lletres Catalanes, el fòrum dels lectors Què Llegeixes?, el mapa de Festivals i cicles literaris i, en general, col·labora en aquelles activitats i amb aquells centres que duen a terme activitats de difusió de la literatura i de foment de la lectura.
Òrgans de Govern
Els òrgans de Govern de la Institució són la Junta de Govern, el degà o degana, el Consell Assessor i el director o directora. La Junta de Govern i el Consell Assessor són integrats per representants de la majoria de les associacions professionals del sector i per l'administració. El Consell és l'òrgan consultiu de la Institució i, com a tal, la seva opinió ha de ser escoltada abans de prendre cap decisió. La Junta, en canvi, és l'òrgan d'alta direcció de la Institució, que aprova i supervisa el pla d'activitats, la memòria i el pressupost anual.
Referències
↑ Murià, Anna «La tríada escantellada». El 9 Nou. Edició especial: Pere Quart, Joan Oliver, 21-06-1996, pàg. 8 [Consulta: 10 març 2016].
↑ (DOGC núm. 259, de 16 de setembre de 1937)
↑ «Isabel-Clara Simó, nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes». Ara.cat.
↑ «Laura Borràs serà la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes». Ara, 09-01-2013 [Consulta: 20 gener 2013].
↑ «Resultats i fitxa» (en ca-es). [Consulta: 28 juny 2018].
↑ CAMPILLO, Maria, La Institució de les Lletres Catalanes 1937-1939 (ILC,1999)
↑ "La ruta de l'exili. Dia a dia 70 anys després"
↑ «LLEI 20/1987, de 12 de novembre, de creació de l'Entitat Autònoma Institució de les Lletres Catalanes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2012].
↑ «LLEI 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa.». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2012].
↑ Nopca, Jordi «La Institució de les Lletres Catalanes fa 75 anys». Diari Ara [Barcelona], 21-03-2012, p.26. ISSN: 2014-010X.
Enllaços externs
- Lloc web de la Institució de les Lletres Catalanes
- «La primera Institució de les Lletres Catalanes: situació i sentit d'un compromís amb la cultura», per Maria Campillo
- Sala de premsa de la ILC
Fons de la Institució de les Lletres Catalanes a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
