Ngtjyty

Andros
Localització
37° 50′ 00″ N, 24° 56′ 00″ E / 37.833333333333°N,24.933333333333°E / 37.833333333333; 24.933333333333
Estat	Grècia
Regió	Egeu Meridional
Població
Total	9.221 (2011)
• Densitat	24,28 hab/km²
Geografia
Superfície	379,7 km²
Banyat per	mar Egea
Altitud	995 m
Limita amb	Tinos
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+02:00 UTC+03:00
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Andros (en grec Άνδρος) és una illa de Grècia, la més septentrional de l'arxipèlag de les Cíclades, situada entre Eubea al nord-est, que es troba a uns 10 km, i Tinos al sud, a tan sols 3 km. Formava part de la prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura.

Fa 380 km², amb uns 40 km de llarg i una amplària màxima de 16 km. És muntanyosa i amb valls fèrtils i ben regades. Andros o Khora, la capital, un port a la costa occidental,^[1] tenia uns 2.000 habitants el 1992, els mateixos si fa no fa que un segle enrere. L'illa tenia 18.000 habitants el 1900, amb una densitat de 48,13 hab/km²; gairebé un segle més tard (1992), la població total de l'illa va disminuir fins als 10.500 habitants. El 2001, hi vivien poc més de 10.000 persones.

Kubárion és el cim més elevat.^[1]

Història

Vista de Khora, la capital de l'illa

Fou colonitzada pels jonis i després va colonitzar Acant i Estagira a la península Calcídica vers el 654 aC. Quan Xerxes va envair Grècia, Andros va haver d'aportar naus a l'exèrcit persa (480 aC). Com a conseqüència els fou imposada per l'atenenc Temístocles una multa que no van voler pagar i la capital de l'illa fou assetjada, però no la va poder conquerir en aquell moment; al cap d'un temps, tanmateix, va quedar sotmesa a Atenes fins que fou dominada pel rei de Macedònia després de la batalla d'Andros durant les Guerres síries.^[2] El 200 aC fou ocupada pels romans i cedida a Àtal I de Pèrgam. L'antiga capital, Andros, tenia bones fortificacions i utilitzava com a port el de Gàurion.

Abans de caure en poder otomà, Andros fou governada, des del 1207 fins al 1566, per les famílies Zeno i Sommariva, sota la protecció de Venècia. Uns segles més tard, les Cíclades passaven a formar part de Grècia el 1821.

Llocs d'interès

• 
  Andros o Khora, la capital, està damunt un promontori entre dues platges. És una barreja de mansions neoclàssiques de després de la Primera Guerra Mundial i de cases típicament ciclàdiques. Les places estan pavimentades amb marbre. Al final del promontori hi ha dues illes, la primera de les quals unida a terra per un pont de maó, on hi ha les ruïnes d'un castell venecià, i la segona amb un far. Hi ha tres museus: el Museu Arqueològic, el Museu d'Art Modern, molt interessant, i el Museu Marítim.


• La principal ciutat d'estiueig és Batsí, a la costa occidental, molt popular entre els turistes grecs.


• L'illa és famosa per les fonts d'aigua mineral d'Apikia, a uns 3 km de Khora, que ragen d'un cap de lleó.

• 
  Paleòpolis, l'antiga capital, a la costa oest, es troba en gran part submergida.

• 
  Steniés, a la costa oriental, prop de les platges de Giàlia i Piso Giàlia, és segurament el poble més pintoresc de l'illa. La costa est no és precisament famosa per la seva actitud favorable al turisme, i de fet ja fa temps que es mira de reduir-hi el nombre de visitants, de manera que no es malmeti el paisatge com ha passat a les illes veïnes (especialment Míkonos). A Steniés no hi ha pràcticament vida comercial.

Referències

Coord.: 37° 51′ N, 24° 51′ E / 37.85°N,24.85°E / 37.85; 24.85

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andros