Bankinter






































































Infotaula d'organitzacióBankinter, S.A.










Bankinter.svg

Edificio Bankinter (Madrid) 01.jpg
Seu central a Madrid

Dades bàsiques
Tipus entitat
Societat anònima (BMAD BKT)
Sector
Serveis financers
Forma jurídica
societat anònima
Història
Fundació
1965
Activitat
Productes
Banca al detall i empreses
Organització i govern

Seu central 

  • Madrid, Espanya
Persona clau
Pedro Guerrero (President), Jaime Echegoyen (CEO)
Empleats
4.129 (3.221 xarxa comercial + 908 serveis centrals(Juny 2014))[1] (31 desembre 2013)
Xifres destacables
Ingressos d'explotació
Augment€539.0 milions(2008)[2]
Beneficis
Augment €252.3 milions (2008)[2]
Total actius
€53.47 milions (2008)[2]


Web
www.bankinter.com


Modifica les dades a Wikidata

Bankinter, S.A., (BMAD BKT) (Banco Intercontinental Español) és un dels 6 majors bancs espanyols. Va ser constituït al juny de 1965 com Banco Industrial y de Negocios pel llavors Banc de Santander i Bank of America amb una participació del 50% cadascun d'ells.


El 1972 va començar a cotitzar en la Borsa de Madrid, convertint-se en aquest moment en un banc comercial totalment independent dels seus accionistes inicials. El 1990 canvia el seu nom original, Banco Intercontinental Español, pel de Bankinter.


Durant la seva història, Bankinter ha passat del lloc nº 107 en el rànquing de bancs espanyols a ser un dels 6 primers. Bankinter sempre s'ha mostrat com un banc diferent als seus competidors, donant-se suport principalment en la seva elevada capacitat tecnològica, en la innovació i en la qualitat del servei prestat als seus clients. Ha estat pioner a Espanya en multitud de negocis, iniciatives i formes de relacionar-se amb els seus clients. Així, per exemple, va ser un dels primers bancs espanyols a apostar per la banca telefònica i posteriorment per Internet.



Referències





  1. ↑ Martín Vidal, Albert «Distribució dels treballadors als bancs». Diari Ara, 25-06-2014, p. p.18 [Consulta: 26 juny 2014].


  2. ↑ 2,02,12,2 «Annual Results 2008» (PDF). Bankinter. [Consulta: 11 maig 2009].











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more