Roberto Heras Hernández 1 de febrer del 1974 Béjar
Nacionalitat
Espanya
Activitat
Ocupació
Ciclista
Esport
ciclisme de competició
Clubs professionals
1995-2000. Kelme 2001-2003. US Postal 2004-2005. Liberty Seguros
Principals triomfs
Curses per etapes
Volta a Espanya (2000, 2003, 2004, 2005) Volta a Catalunya
Família
Germans
Miguel Heras
Roberto Heras (nascut l'1 de febrer del 1974 a Béjar) és un ciclista espanyol que fou professional entre el 1995 i el 2005. Ciclista de grans voltes, les seves victòries més destacades són la Volta a Espanya de 2000, 2003, 2004 i 2005 i la Volta a Catalunya de 2002.
L'any 2005, va perdre el títol de guanyador de la Volta a Espanya per culpa d'un cas de dopatge amb un positiu d'EPO on va rebre també dos anys de sanció.[1] Al desembre de 2012, el Tribunal Suprem va anul·lar la sanció, i Heras va recuperar la Volta.[2]
Un cop retirat, ha participat en la Titan Desert on hi ha guanyat 4 cops.
Contingut
1Palmarès
1.1Resultats al Tour de França
1.2Resultats a la Volta a Espanya
1.3Resultats al Giro d'Itàlia
1.4Resultats d'altres esports
2Referències
3Enllaços externs
Palmarès
1997
1r a la Pujada al Naranco
Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
1998
1r al Gran Premi de Primavera
Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
1999
1r al Gran Premi de Primavera
Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya
2000
1r a la Volta a Espanya, vencedor de 2 etapes i 1r de la classificació per punts
2002
1r a la Volta a Catalunya
Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya.
2003
1r a la Volta a Espanya, vencedor d'una etapa
2004
1r a la Volta a Espanya, vencedor d'una etapa
1r a la Euskal Bizikleta
2005
1r a la Volta a Espanya, vencedor de 2 etapes
Resultats al Tour de França
2000. 5è de la classificació general
2001. 15è de la classificació general
2002. 9è de la classificació general
2003. 34è de la classificació general
2004. Abandona
2005. 45è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya
1997. 5è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1998. 6è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
1999. 3r de la classificació general
2000. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificació per punts
2001. 3r de la classificació general
2002. 2n de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la Classificació de la combinada
2003. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2004. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa. 1r de la Classificació de la combinada
2005. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la Classificació de la combinada
Resultats al Giro d'Itàlia
1999. 5è de la classificació general
Resultats d'altres esports
2018 Guanyador de l'Endimoniada de Badalona amb 1h15:15 (Cursa de muntanya nocturna)
Referències
↑Positivo confirmado
↑Heras recupera la Vuelta de 2005
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberto Heras Hernández
Fitxa a sitiodeciclismo.net
Fitxa a museociclismo.it
Fitxa a cyclebase.nl
Guanyadors de la Volta a Espanya
1935–1936. Gustaaf Deloor | 1937-1940. Guerra Civil Espanyola | 1941–1942. Julián Berrendero | 1943–1944. II Guerra Mundial | 1945. Delio Rodríguez | 1946. Dalmacio Langarica | 1947. Edward Van Dyck | 1948. Bernardo Ruiz | 1949. No es disputa | 1950. Emilio Rodríguez | 1951–1954. No es disputa | 1955. Jean Dotto | 1956. Angelo Conterno | 1957. Jesús Loroño | 1958. Jean Stablinski | 1959. Antonio Suárez | 1960. Frans De Mulder | 1961. Angelino Soler | 1962. Rudi Altig | 1963. Jacques Anquetil | 1964. Raymond Poulidor | 1965. Rolf Wolfshohl | 1966. Francisco Gabica | 1967. Jan Janssen | 1968. Felice Gimondi | 1969. Roger Pingeon | 1970. Luis Ocaña | 1971. Ferdinand Bracke | 1972. José Manuel Fuente | 1973. Eddy Merckx | 1974. José Manuel Fuente | 1975. Agustín Tamames | 1976. Josep Pesarrodona | 1977. Freddy Maertens | 1978. Bernard Hinault | 1979. Joop Zoetemelk | 1980. Faustino Rupérez | 1981. Giovanni Battaglin | 1982. Marino Lejarreta | 1983. Bernard Hinault | 1984. Éric Caritoux | 1985. Pedro Delgado | 1986 Álvaro Pino | 1987. Luis Herrera | 1988. Seán Kelly | 1989. Pedro Delgado | 1990 Marco Giovannetti | 1991. Melcior Mauri | 1992–1993–1994. Tony Rominger | 1995. Laurent Jalabert | 1996–1997 Alex Zülle | 1998. Abraham Olano | 1999. Jan Ullrich | 2000. Roberto Heras | 2001. Ángel Casero | 2002. Aitor González | 2003–2004–2005. Roberto Heras | 2006. Aleksandr Vinokúrov | 2007. Denís Ménxov | 2008. Alberto Contador | 2009. Alejandro Valverde | 2010. Vincenzo Nibali | 2011. Juan José Cobo | 2012. Alberto Contador | 2013. Chris Horner | 2014. Alberto Contador | 2015. Fabio Aru | 2016. Nairo Quintana | 2017. Chris Froome
Guanyadors de la Volta a Catalunya
1911 Sebastià Masdeu • 1912 Josep Magdalena • 1913 Joan Martí • 1914-1919 • 1920 José Pelletier • 1921-1922 • 1923 Maurice Ville • 1924-1925 Muç Miquel • 1926-1927 Victor Fontan • 1928-1929-1930 Marià Cañardo • 1931 Salvador Cardona • 1932 Marià Cañardo • 1933 Alfredo Bovet • 1934 Bernardo Rogora • 1935-1936 Marià Cañardo • 1937-1938 • 1939 Marià Cañardo • 1940 Christophe Didier • 1941 Antonio Andrés Sancho • 1942 Federico Ezquerra • 1943 Julián Berrendero • 1944 Miquel Casas • 1945 Bernardo Ruiz • 1946 Julián Berrendero • 1947-1948 Emilio Rodríguez Barros • 1949 Emile Rol • 1950 Antoni Gelabert • 1951 Primo Volpi • 1952 Miquel Poblet • 1953 Salvador Botella • 1954 Walter Serena • 1955 José Gómez del Moral • 1956 Anicet Utset • 1957 Jesús Loroño • 1958 Richard van Genechten • 1959 Salvador Botella • 1960 Miquel Poblet • 1961 Henri Duez • 1962 Antoni Karmany • 1963 Joseph Novales • 1964 Joseph Carrara • 1965 Antonio Gómez del Moral • 1966 Arie den Hartog • 1967 Jacques Anquetil • 1968 Eddy Merckx • 1969 Mariano Díaz • 1970 Franco Bitossi • 1971 Luis Ocaña • 1972 Felice Gimondi • 1973 Domingo Perurena • 1974 Bernard Thévenet • 1975 Fausto Bertoglio • 1976 Enrique Martínez Heredia • 1977 Freddy Maertens • 1978 Francesco Moser • 1979 Vicent Belda • 1980 Marino Lejarreta • 1981 Faustino Rupérez • 1982 Alberto Fernández • 1983 Josep Recio • 1984 Sean Kelly • 1985 Robert Millar • 1986 Sean Kelly • 1987 Álvaro Pino • 1988 Miguel Indurain • 1989 Marino Lejarreta • 1990 Laudelino Cubino • 1991-1992 Miguel Indurain • 1993 Álvaro Mejía • 1994 Claudio Chiappucci • 1995 Laurent Jalabert • 1996 Alex Zülle • 1997 Fernando Escartín • 1998 Hernán Buenahora • 1999 Manuel Beltrán • 2000 José María Jiménez • 2001 Joseba Beloki • 2002 Roberto Heras • 2003 José Antonio Pecharromán • 2004 Miguel Ángel Martín Perdiguero • 2005 Iaroslav Popòvitx • 2006 David Cañada • 2007 Vladímir Karpets • 2008 Gustavo César Veloso • 2009 Alejandro Valverde • 2010 Joaquim Rodríguez • 2011 Michele Scarponi • 2012 Michael Albasini • 2013 Daniel Martin • 2014 Joaquim Rodríguez • 2015 Richie Porte • 2016 Nairo Quintana • 2017 Alejandro Valverde • 2018 Alejandro Valverde
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...