Plataforma continental








  •  La plataforma continental global, colorejada en cian.





  • Parts d'una placa continental segons la seva situació respecte la massa oceànica
























































































































    Biomes

    Biomes terrestres

    Tundra

    Taigà i bosc boreal

    Praderies i matollars de muntanya

    Bosc temperat de coníferes

    Boscos tropicals i subtropicals de coníferes

    Boscos temperats de frondoses mixtos

    Boscos, bosquets i matollars mediterranis

    Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits

    Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs

    Praderies, sabanes i matollars temperats

    Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals

    Deserts i matollars xeròfils

    Praderies i sabanes inundades

    Zona riberenca

    Zona humida


    Biomes aquàtics


    Estany

    Litoral, zona intermareal

    Manglar

    Bosc de kelp

    Escull de corall

    Zona nerítica

    Plataforma continental

    Zona pelàgica

    Zona bèntica

    Fumarola hidrotermal

    Emanació freda

    Banquisa


    Altres biomes


    Zona endolítica

    La plataforma continental, a vegades també marge continental, és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes. El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres.


    En la plataforma continental es poden diferenciar dues zones, la zona proximal i la zona distal:



    • La zona proximal és la més pròxima al litoral i està influïda per la sedimentació procedent del continent. Els materials són dentrítics, sobretot margues.

    • La zona distal es troba lluny de les aportacions detrítiques continentals, amb aigües més netes; això permet la instal·lació d'esculls coral·lins. La gran quantitat d'organismes que conté permet una potent sedimentació calcària.




    Dintre de la plataforma, la isòbata de 50 metres és el límit de la zona litoral. El talús continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la isòbata de 2000 metres. Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.


    L'aigua que la cobreix sol contenir vida marina en abundància i la major part de la pesca es realitza en aquesta zona. Aquí es troba la quarta part de la producció mundial de petroli i gas procedent de les roques que es troben sota aquestes plataformes.



    Definició legal


    El Conveni de Ginebra de 1958 sobre plataforma continental, en el seu article 1, entenia per plataforma continental:
    La plataforma continental circumda als continents fins a una profunditat mitjana de 200 m, la qual cosa, donat el seu escàs pendent, representa una amplada de prop de 90 km de mitjana. El seu límit exterior es caracteritza precisament per un canvi brusc d'aquest pendent: el fons s'inclina en forma de talús continental, en la base hi ha el fons de l'oceà.










    «
    La plataforma continental d'un Estat riberenc comprèn el llit i el subsòl de les àrees submarines que s'estenen més enllà del seu mar territorial ia tot el llarg de la prolongació natural del seu territori fins a la vora exterior del marge continental, o bé fins a una distància de 200 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial, en els casos en què la vora exterior del marge continental no arribi a aquesta distància.
    »
    — Article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, modificat per la Convenció sobre el Dret del Mar de 1982[1]


    El marge continental comprèn la prolongació submergida de la massa continental de l'Estat riberenc i està constituït pel llit i el subsòl de la plataforma, el talús i l'emersió continental. No comprèn el fons oceànic profund amb les seves crestes oceàniques ni el seu subsòl. Els punts fixos que constitueixen la línia del límit exterior de la plataforma continental al llit del mar, han d'estar situats a una distància que no excedeixi de 350 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial o de 100 milles marines explicades des de la isòbata de 2.500 metres, que és una línia que uneix profunditats de 2.500 metres.



    Notes





    1. Article 76.1 f de la Convenció sobre el Dret del Mar (1982)




    Enllaços externs


    • Estructura i composició de la Terra


    Viccionari







    Popular posts from this blog

    Fluorita

    Hulsita

    Península de Txukotka