Plataforma continental
Biomes | |
---|---|
Biomes terrestres | |
Tundra | |
Taigà i bosc boreal | |
Praderies i matollars de muntanya | |
Bosc temperat de coníferes | |
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes | |
Boscos temperats de frondoses mixtos | |
Boscos, bosquets i matollars mediterranis | |
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits | |
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs | |
Praderies, sabanes i matollars temperats | |
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals | |
Deserts i matollars xeròfils | |
Praderies i sabanes inundades | |
Zona riberenca | |
Zona humida | |
Biomes aquàtics | |
Estany | |
Litoral, zona intermareal | |
Manglar | |
Bosc de kelp | |
Escull de corall | |
Zona nerítica | |
Plataforma continental | |
Zona pelàgica | |
Zona bèntica | |
Fumarola hidrotermal | |
Emanació freda | |
Banquisa | |
Altres biomes | |
Zona endolítica |
La plataforma continental, a vegades també marge continental, és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent, de relleu suau i d'amplada molt variable. Es tracta d'una zona molt rica en organismes. El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres.
En la plataforma continental es poden diferenciar dues zones, la zona proximal i la zona distal:
- La zona proximal és la més pròxima al litoral i està influïda per la sedimentació procedent del continent. Els materials són dentrítics, sobretot margues.
- La zona distal es troba lluny de les aportacions detrítiques continentals, amb aigües més netes; això permet la instal·lació d'esculls coral·lins. La gran quantitat d'organismes que conté permet una potent sedimentació calcària.
Dintre de la plataforma, la isòbata de 50 metres és el límit de la zona litoral. El talús continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la isòbata de 2000 metres. Els fons de profunditat superior als 2000 metres constitueixen les planes abissals.
L'aigua que la cobreix sol contenir vida marina en abundància i la major part de la pesca es realitza en aquesta zona. Aquí es troba la quarta part de la producció mundial de petroli i gas procedent de les roques que es troben sota aquestes plataformes.
Definició legal
El Conveni de Ginebra de 1958 sobre plataforma continental, en el seu article 1, entenia per plataforma continental:
La plataforma continental circumda als continents fins a una profunditat mitjana de 200 m, la qual cosa, donat el seu escàs pendent, representa una amplada de prop de 90 km de mitjana. El seu límit exterior es caracteritza precisament per un canvi brusc d'aquest pendent: el fons s'inclina en forma de talús continental, en la base hi ha el fons de l'oceà.
« | La plataforma continental d'un Estat riberenc comprèn el llit i el subsòl de les àrees submarines que s'estenen més enllà del seu mar territorial ia tot el llarg de la prolongació natural del seu territori fins a la vora exterior del marge continental, o bé fins a una distància de 200 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial, en els casos en què la vora exterior del marge continental no arribi a aquesta distància. | » |
— Article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, modificat per la Convenció sobre el Dret del Mar de 1982[1] |
El marge continental comprèn la prolongació submergida de la massa continental de l'Estat riberenc i està constituït pel llit i el subsòl de la plataforma, el talús i l'emersió continental. No comprèn el fons oceànic profund amb les seves crestes oceàniques ni el seu subsòl. Els punts fixos que constitueixen la línia del límit exterior de la plataforma continental al llit del mar, han d'estar situats a una distància que no excedeixi de 350 milles marines explicades des de les línies de base a partir de les quals es mesura l'amplada del mar territorial o de 100 milles marines explicades des de la isòbata de 2.500 metres, que és una línia que uneix profunditats de 2.500 metres.
Notes
↑ Article 76.1 f de la Convenció sobre el Dret del Mar (1982)
Enllaços externs
- Estructura i composició de la Terra
Viccionari