Kelme (equip ciclista)





















































Infotaula club esportiuKelme

Comunidad valenciana 2005.jpg
Equip Kelme al 2005

Nom complet
Kelme-Gios
Codi UCI
KEL (1995-2004)
ECV (2005-2006)
Fundació
1980
Dissolució
2006
Estatus
GSI (1999-2003)
GSII (2004)
Continental professional (2005-2006)
País
EspanyaEspanya (1980-1988)
ColòmbiaColòmbia (1989)
EspanyaEspanya (1990-1991)
ColòmbiaColòmbia (1992)
EspanyaEspanya (1993-2006)
Noms històrics
1980-1981
1982
1983-1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998-2003
2004
2005-2006
Kelme-Gios
Kelme
Kelme-Merckx
Kelme-Iberia
Kelme-Iberia-Varta
Kelme-Ibexpress
Kelme-Ibexpress-CAM
Kelme-Don Café
Kelme-Xacobeo '93
Kelme-Avianca-Gios
Kelme-Sureña-Avianca
Kelme-Artiach
Kelme-Costa Blanca-Eurosport
Kelme-Costa Blanca
Comunidad Valenciana-Kelme
Comunidad Valenciana
Junta tècnica
Esport/disciplina
carretera
Direcció tècnica
Vicent Belda
Direcció esportiva
José Ignacio Labarta
Modifica les dades a Wikidata

El Kelme va ser un equip de ciclisme en ruta professional espanyol. Fundat el 1980 sota el patrocini de l'empresa Kelme, es va dissoldre el 20 d'agost de 2006 arran de la implicació del seu director i alguns dels seus corredors en l'operació Port.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Principals victòries


    • 2.1 Clàssiques


    • 2.2 Curses per etapes


    • 2.3 Grans voltes


    • 2.4 Campionats nacionals




  • 3 Classificacions UCI


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història


El 1979 Kelme patrocinà el Gran Premi de la muntanya a la Volta a Espanya. Els propietaris de Kelme no quedaren plenament satisfets del resultat de la publicitat i van decidir patrocinar un equip ciclista a partir de l'any següent.[1]


El Kelme va heretar l'estructura del desaparegut Transmallorca-Flavia-Gios el 1980. A partir del 2004 la Generalitat Valenciana assumí el deute que tenia l'equip, quedant Kelme com a patrocinador, i se'n va fer càrrec fins a la seva desaparició, a finals del 2006. En fer-se pública l'Operació Port s'accelerà la fi de l'equip, ja que foren diversos els ciclistes de l'equip implicats en aquest cas de dopatge.


Part de l'equip i l'estructura esportiva fou assumida el 2007 per l'equip Fuerteventura-Canarias.



Principals victòries



Clàssiques



  • Clàssica dels Alps: Santiago Botero (2002)


Curses per etapes



  • Volta a Catalunya: Fernando Escartín (1997)


Grans voltes








  • Tour de França

    • 15 participacions (1980, 1981, 1988, 1989, 1990, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003)

    • 10 victòries d'etapa:

      • 2 el 1988: Fabio Parra, Juan Martínez Oliver

      • 1 el 1994: Francisco Cabello

      • 1 el 1996: José Jaime González

      • 1 el 1999: Fernando Escartín

      • 2 el 2000: Javier Otxoa, Santiago Botero

      • 1 el 2001: Félix Cárdenas

      • 2 el 2002: Santiago Botero (2)



    • 0 victòria final

    • Millor classificació:

      • 1999 Fernando Escartín 3r


    • 3 classificacions secundàries:


      • Premi de la combativitat (1):

        • 1995: Hernán Buenahora



      • Classificació de la muntanya (1):

        • 2000: Santiago Botero



      • Classificació dels joves (1):

        • 2001: Óscar Sevilla

  • Giro d'Itàlia

    • 12 participacions:

    • 12 victoires d'étapes :

      • 1 el 1982: Vicente Belda

      • 1 el 1994: Laudelino Cubino

      • 1 el 1995: Laudelino Cubino

      • 1 el 1996: Ángel Edo

      • 2 el 1997: José Luis Rubiera

      • 1 el 1998: Ángel Edo

      • 2 el 1999: Roberto Heras, José Jaime González

      • 1 el 2000: José Luis Rubiera

      • 2 el 2002: Aitor González (2)



    • 0 victòria final

    • Millor classificació:

      • 1999: Roberto Heras 5°


    • 2 classificacions secundàries:

      • Gran Premi de la muntanya (2):


        • 1997: José Jaime González


        • 1999: José Jaime González

  • Volta a Espanya

    • 26 participacions (1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005)

    • 42 victòries d'etapa:

      • 5 el 1981: Prieto, Fernández, Murga, Suárez, Belda

      • 3 el 1982: Martínez Heredia, Recio, Fernández

      • 1 el 1984: Josep Recio

      • 2 el 1985: Josep Recio (2)

      • 1 el 1986: Josep Recio

      • 1 el 1987: Carlos Emiro Gutiérrez

      • 4 el 1988: Gastón (2), Parra, Martínez Oliver

      • 2 el 1990: Néstor Mora, Martín Farfán

      • 1 el 1991: Antonio Miguel Díaz

      • 1 el 1992: Julio César Cadena

      • 1 el 1994: Ángel Yesid Camargo

      • 1 el 1997: Roberto Heras

      • 1 el 1998: Roberto Heras

      • 3 el 2000: Roberto Heras (2), Félix Cárdenas

      • 2 el 2001: Santiago Botero (2)

      • 4 el 2002: Aitor González (3), Santiago Botero

      • 2 el 2003: Alejandro Valverde (2)

      • 4 el 2004: Valverde, Eladio Jiménez, José Cayetano Juliá, Javier Pascual Rodríguez

      • 3 el 2005: Eladio Jiménez, Quesada, Plaza



    • 2 victòries finals:


      • 2000: Roberto Heras


      • 2002: Aitor González



    • 10 classificacions secundàries:


      • Gran Premi de la muntanya (1):

        • 1990: Martín Farfán



      • Classificació per punts (1):

        • 2000: Roberto Heras



      • Classificació de la combinada (1):

        • 2003: Alejandro Valverde



      • Classificació per equips (1982, 1989, 1997, 2000, 2002, 2004, 2005)


Campionats nacionals




  • COLCampionat de Colòmbia en ruta (1): 1993 (Federico Muñoz Fernandez)


  • CRCCampionat de Costa Rica de ciclisme en contrarellotge (1): 2004 (José Adrián Bonilla)


  • ESPCampionat d'Espanya de ciclisme en ruta (1): 1993 (Ignacio García Camacho)


  • RUSCampionat de Rússia en ruta (1): 1992 (Assiat Saítov)



Classificacions UCI


Fins al 1998 els equips ciclistes es trobaven classificats dins l'UCI en una única categoria. El 1999 la classificació UCI per equips es dividí entre GSI, GSII i GSIII. D'acord amb aquesta classificació els Grups Esportius I són la primera categoria dels equips ciclistes professionals. L'equip Kelme serà considerat GSII durant tots el període. La següent classificació estableix la posició de l'equip en finalitzar la temporada.[2]


























































Temporada
 Classificació
per equips
 Millor ciclista
en la classificació individual
1995 22è
ESPLaudelino Cubino (105è)
1996 20è
ESPFernando Escartín (51è)
1997 13è
ESPFernando Escartín (12è)
1998 16è
ESPFernando Escartín (14è)
1999 18è
ESPRoberto Heras (10è)
2000 5è
ESPRoberto Heras (5è)
2001 14è
ESPÓscar Sevilla (8è)
2002 13è
ESPAitor González (7è)
2003 22è
ESPAlejandro Valverde (7è)
2004 1r (GSII)
ESPAlejandro Valverde (5è)

A partir del 2005, l'equip no forma part dels 20 equips ProTour i és classificat a l'UCI Europa Tour com a equip continental professional. La taula presenta les classificacions de l'equip al circuit, així com el millor ciclista individual.


















Temporada
 Classificació
per equips
 Millor ciclista
en la classificació individual
2005 3r
ESPRubén Plaza (14è)
2006 10è
ESPRubén Plaza (25è)


Referències





  1. ↑ Haan, Rob de. «Aanvalluh!!!!» (en neerlandès). www.nusport.nl. Sanoma Uitgevers, 03-03-2010. [Consulta: 10 maig 2010].


  2. ↑ Classificacions UCI 2009 i arxius dels anys 1995 a 2008 (Web oficial de l'UCI).




Enllaços externs



  • Equip Kelme a sitiodeciclismo.net

  • Equip Kelme a memoire-du-cyclisme.eu





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kelme Modifica l'enllaç a Wikidata



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more