Índia





























































































































































































Infotaula de geografia políticaÍndia

Republic of India (en)
भारत गणराज्य (hi)










Bandera d'Índia Escut d'Índia
bandera de l'Índia escut de l'Índia


Himne
Jana Gana Mana




Lema
«Satyameva Jayate Tradueix»
Anomenat en referència a
Indus
Localització

India (orthographic projection).svg








India (orthographic projection)-2.svg

22° N, 77° E / 22°N,77°E / 22; 77

Capital
Nova Delhi
Ciutat més gran
Mumbai (Bombai)
Conté la localitat

Població
Total
1.339.180.127 (2017)
• Densitat
407,38 hab/km²
Gentilici
indi
Idioma oficial
hindi i anglès
Geografia
Part de
Àsia Meridional, Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, Commonwealth, Associacion sud-asiatica per la cooperacion regionala Tradueix, BRICS i Moviment de Països No Alineats
Superfície
3.287.263 km²
• Aigua
9,5%
Banyat per
mar d'Aràbia, golf de Bengala i oceà Índic
Punt més alt
Kanchenjunga  (8.586 m)
Punt més baix
Kuttanad Tradueix  (-2 m)
Limita amb

Història
Anterior
Raj Britànic
Independència
 
 - Reconeguda
Del Regne Unit
15 d'agost de 1947
Esdeveniment clau

Dia festiu

Organització política
Forma de govern
República
Òrgan executiu
Govern de l'Índia
Òrgan legislatiu
Parlament de l'Índia
• president de l'Índia
Ram Nath Kovind
• Primer ministre
Narendra Modi (2014)
Màxima autoritat judicial
Supreme Court of India Tradueix
Membre de

Economia
PIB nominal
2.597.491.162.897,7 $ (2017)
PIB per càpita
1.598,26 $ (2015)
Reserves totals
325.081.060.906 $ (2014)
Índex de Desenvolupament Humà
0,362 (1980)

Rupia índia (INR)
Identificador descriptiu
Zona horària
únic
Domini de primer nivell
in
Prefix telefònic
91
Número de telèfon d'emergències
112, 100 Tradueix, 101, 102 i 108 Tradueix

Codi país
IN
Altres


Lloc web
Lloc web oficial

Modifica les dades a Wikidata

L'Índia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia. És el setè país més gran del món en superfície, i el segon més poblat. L'Índia, fa uns anys, era uns dels països més pobres. Avui en dia el seu creixement és molt alt, es prevé que en 2030 sera la segona Potencia Mundial superant als Estats Units després de la Xina i uns dels països més rics del món segons el PIB. Quant a les costes, limita amb l'oceà Índic al sud, amb el mar d'Aràbia a l'oest i el golf de Bengala a l'est; quant a les fronteres terrestres limita amb el Pakistan a l'oest;[4] amb la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan al nord-est; i amb Bangla Desh i Birmània a l'est. L'Índia és molt a prop de Sri Lanka i de les Maldives, a l'oceà Índic.


El subcontinent indi fou la llar de la civilització de la vall de l'Indus i regió de rutes comercials històriques i vastos imperis. Quatre religions s'hi originaren, l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, mentre que el zoroastrisme, el judaisme, el cristianisme i l'islam hi arribaren durant el primer mil·lenni dC. Fou annexat gradualment per la Companyia Britànica de les Índies Orientals des dels principis del segle XVIII i colonitzat pel Regne Unit des de la meitat del segle XIX; es convertí en un Estat independent el 1947, després d'una resistència no violenta general.


L'economia de l'Índia és la dotzena més gran del món, mesurat en el seu Producte interior brut a preus del mercat, i la quarta més gran del món en paritat de poder adquisitiu. Les reformes econòmiques l'han transformada en l'economia amb el segon ritme de creixement més ràpid. Tanmateix, té nivells molt elevats de pobresa,[5] d'analfabetisme i de malnutrició.


L'Índia és una nació plural, multilingüe i multiètnica. A més de la seua diversitat cultural, l'Índia és la llar d'una gran diversitat de fauna.


És un dels estats, coneguts en l'economia internacional com a BRIC.




Contingut






  • 1 Toponímia


  • 2 Història


  • 3 Geografia física


  • 4 Política i govern


    • 4.1 Estructura de govern


    • 4.2 Partits polítics


    • 4.3 Subdivisió administrativa


      • 4.3.1 Estats


      • 4.3.2 Territoris


      • 4.3.3 Territori de la capital nacional




    • 4.4 Relacions exteriors




  • 5 Economia


  • 6 Geografia humana i societat


    • 6.1 Demografia


    • 6.2 Llengües


    • 6.3 Religió




  • 7 Vegeu també


  • 8 Notes i referències


  • 9 Enllaços externs





Toponímia


El nom de l'Índia es deriva del riu Indus, que al seu torn es deriva de la paraula del persa antic Hindu, del sànscrit Sindhu, la denominació local històrica del riu.[6] Els grecs antics anomenaren els indis com a indoi (Ινδοί), el poble de l'Indus.[7] La constitució de l'Índia així com l'ús col·loquial en diverses llengües reconeixen la denominació Bharat com a nom oficial amb el mateix estatus.[8]Hindustan, el mot persa que vol dir "Terra de l'Indus", històricament utilitzat per referir-se al nord de l'Índia, sovint s'utilitza com a sinònim de l'Índia sencera.[9]



Història


Article principal: Història de l'Índia

Les evidències més antigues de vida humana a l'Índia són les pintures de Bhimbetka a Madhya Pradesh. Els primers assentaments humans hi aparegueren fa més de 9.000 anys i, a poc a poc, s'hi desenvolupà la civilització de la vall de l'Indus,[10] que data del 3300 aC a l'oest de l'Índia. Després començà el període vèdic, que posà els fonaments de l'hinduisme i d'altres aspectes culturals de la societat índia, i que acabà el segle del 500 aC. Des del 550 aC molts regnes i repúbliques independents, coneguts com a Mahajanapades s'establiren per tot arreu del país.[11]




Pintures de les Coves d'Ajanta, a Aurangabad (Maharashtra)


El segle III aC, la major part del sud de l'Àsia fou unificat sota l'imperi Maurya per Chandragupta Maurya. Des del segle III dC, la dinastia Gupta governà el període conegut com l'Era daurada de l'Índia.[12] Els imperis més notables del sud de l'Índia foren el Chalukya, Rashtrakuta, Hoysal, Pallava, Pandya i Chola. La ciència i la tecnologia, així com l'art, la literatura, l'astronomia i la filosofia floriren sota el patronatge dels reis.


Després de les invasions de l'Àsia central, entre els segles X i XI, la major part del nord de l'Índia caigué sota el control del sultanat de Delhi, i després de l'imperi Mogol. Els emperadors mogols expandiren a poc a poc els seus regnes i s'estengueren a altres regions de la península. Tanmateix, diversos regnes nadius, com ara l'imperi vijayanagara florí, especialment al sud. Durant els segles XVII i XVIII la supremacia dels mogols declinà i l'imperi Maratha es convertí en la potència dominant. Des del segle XVI diversos mercaders de països europeus, com ara Portugal, els Països Baixos, França i el Regne Unit, començaren a arribar, i prengueren avantatge de la naturalesa fragmentada de les relacions entre els regnes i hi establiren diverses colònies. El 1856, la major part de l'Índia estava sota el control de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Un any després, una insurrecció peninsular de regnes i unitat militars, que en conjunt es coneixen com la Primera Guerra d'Independència Índia, amenaçaren seriosament el control de la Companyia Britànica, però fracassaren. Com a conseqüència, l'Índia passà al control directe de la corona Britànica com a colònia de l'imperi Britànic.





Mahatma Gandhi (dreta) amb Jawaharlal Nehru, 1937. Neru seria el primer ministre de l'Índia el 1947


Durant la primera meitat del segle XX, un moviment en favor de la independència fou iniciat pel Congrés Nacional Indi i per altres organitzacions polítiques. Entre les dècades de 1920 i 1930, un moviment encapçalat per Mahatma Gandhi, amb un compromís a l'ahimsa, és a dir sense violència. Milions de persones protestaren en campanyes de desobediència civil.[13] Finalment, el 15 d'agost de 1947 (Dia de la Independència de l'Índia), l'Índia aconseguí la seua independència del govern britànic, però fou dividida en governs independents; el Domini de l'Índia i el Domini del Pakistan, després d'un acord amb la Lliga Musulmana segons la religió dels territoris.[14] Tres anys després, el 26 de gener, 1950, l'Índia es convertí en una república i entrà en vigor una nova constitució.


Des de la seua independència, l'Índia ha patit violència religiosa, violència de castes i insurreccions en diverses regions, però ha pogut mantindre el control per mitjà de la tolerància religiosa i de diverses reformes constitucionals. El terrorisme és un problema important, especialment a Jammu i Caixmir, el nord-est de l'Índia i algunes ciutats importants com ara Delhi i Bombai. L'Índia té disputes territorials amb la Xina, que el 1962 conduïren a la Guerra sinoíndia[15] i amb el Pakistan, que ha resultat en guerres el 1947, 1965, 1971 i 1999. L'Índia és membre fundador del Moviment dels Països No Alineats. El 1974 l'Índia realitzà una prova nuclear subterrània.[16] Realitzà cinc proves més el 1998; hui dia l'Índia és un Estat nuclear. Des del 1991, diverses reformes econòmiques[17] han transformat l'Índia en una de les economies amb major creixement del món.



Geografia física


Article principal: Geografia de l'Índia



Imatge de satèl·lit de l'Índia.




Mapa físic de l'Índia.




Principals rius de l'Índia.


L'Índia ocupa la porció més gran del subcontinent indi, el qual al seu torn, es troba sobre la placa tectònica índia, una placa menor de la placa indoaustraliana. Els processos geològics de l'Índia fa setanta-cinc milions d'anys, quan el subcontinent indi, aleshores part del supercontinent de Gondwana, començà a desplaçar-se —en un procés que trigà cinquanta milions d'anys— per l'oceà fins a produir una col·lisió amb la placa eurasiàtica i una subducció per sota d'aquesta, formant així l'Himàlaia, les muntanyes més alts del planeta, amb els quals limiten amb la República de l'Índia al nord i el nord-est. Al sud de l'Himàlaia, el moviment tectònic creà una vasta depressió, la qual, en ser omplida amb sediments fluvials ara forma la Plana Indogangètica. A l'est de la plana, i separat d'aquesta per la serralada dels Arāvalli, es troba el desert de Thar. La placa índia original ara conforma l'Índia peninsular, la secció més antiga i més estable, geològicament, de l'Índia. Les serralades paral·leles de Saptura i Vindhya s'estenen des del mar d'Aràbia a Gujarat a l'oest a l'Altiplà de Chota Nagpur a Jharkhand a l'est. Al sud, la resta del territori peninsular, l'Altiplà de Deccà està envoltat a l'oest i l'est per serralades costaneres, les Ghats Occidentals i les Ghats Orientals respectivament. L'altiplà conté les formacions rocoses més antigues de l'Índia, algunes amb més d'un bilió d'anys. L'Índia es troba al nord de l'equador entre les latituds 6 °44' i 35 °30' N[18] i entre les longituds 68 °7' i 97 °25'E.


La costa de la República està integrada per una longitud de 7.517 km. corresponent a l'Índia peninsular i 2.094 km. corresponents a les illes d'Andaman, Nicobar i Lakshadweep. Segons les dades hidrogràfiques navals de l'Índia, la costa peninsular està conformada per 43% de platges arenoses, 11% de costes rocoses incloent-hi precipicis i 46% de costes fangoses.


Els rius principals que s'originen a l'Himàlaia són el Ganges i el Brahmaputra; tots dos desemboquen al Golf de Bengala. Els principals tributaris del Ganges són el Yamuna i el Kosi, les baixes gradients dels quals causen inundacions desastroses cada any. Els rius peninsulars més importants, amb gradients majors que prevenen les inundacions són el Godavari, el Mahanadi, el Kaveri i el Krishna, que també desemboquen al Golf de Bengala. Els rius Narmada i Tapti, desemboquen al mar d'Aràbia.


El clima de l'Índia és força influenciat per l'Himàlaia i el desert de Thar; tots dos produeixen els monsons. L'Himàlaia prevé que els vents freds de l'Àsia central penetrin el subcontinent, produint un clima molt més càlid que la majoria dels llocs que es troben a les mateixes latituds. El Desert del Thar té un paper crucial en atreure els vents de monsó plens d'humitat del sud-est, entre juny i octubre, els quals produeixen la major part de la precipitació. Els quatre grups climàtics predominants de l'Índia són: l'humit tropical, el sec tropical, l'humit subtropcial i el clima de muntanya.



Política i govern



Estructura de govern





North Block, un dels edificis de govern de l'Índia


La constitució de l'Índia, la constitució més llarga i més detallada de qualsevol Estat del món, entrà en vigor el 26 de gener, 1950.[19] El preàmbul de la constitució definix l'Índia com a república sobirana, socialista, secular i democràtica.[20] L'Índia té un govern federal basat en el parlamentarisme del sistema de Westminster.


El president de l'Índia és el cap d'Estat oficial, electe pels membres d'un col·legi electoral per un mandat de cinc anys.[21] El primer ministre de l'Índia és designat pel president i, per convenció, és el candidat del partit polític o aliança política que hagi aconseguit la majoria dels escons de la cambra baixa del Parlament. És el cap de govern i exercix la potestat executiva del govern. La branca executiva està integrada pel president, el vicepresident i el Consell de Ministres (el gabinet), encapçalat pel primer ministre. Els ministres han de ser membres d'alguna de les dues cambres del parlament. Segons el sistema parlamentari indi, l'executiu està subordinat al legislatiu.


El Parlament de l'Índia exerceix la potestat legislativa, i està integrat pel Consell d'Estats (Rajvya Sabha), la cambra alta, i la Cambra del Poble (Lok Sabha), la cambra baixa. El Consell d'Estats està integrat per 245 membres electes per un període de sis anys. La Cambra del Poble està integrada per 545 membres, 543 dels quals són elegits per vot popular per representar una circumscripció territorial per un període de cinc anys. Els altres 2 són designats pel president per representar la comunitat angloíndia si, en la seva opinió, la comunitat no hi està representada adequadament.


L'Índia té una judicatura unitària de tres nivells, integrada per la Cort Suprema, encapçalada pel jutge en cap de l'Índia, vint-i-una Altes Corts i un gran nombre de corts de judici. La Cort Suprema té la jurisdicció dels casos dels drets fonamentals i de les disputes entre els estats de la federació i el centre, i és la cort d'apel·lació de les Altes Corts. És independent i té el poder de declarar la llei o d'eliminar les lleis de la Unió o dels estats que contradiguen la constitució. El seu paper com a intèrpret de la constitució, és una de les seues funcions més importants.



Partits polítics


Alguns partits polítics de l'Índia són:



  • Dravida Kazhagam

  • Jihad-e-Mughalstan

  • Markaz ad Dawah wal Irshad

  • Partit Ghadar

  • Partit Samajwadi

  • Partit Samata

  • Rastriya Swayamsevak Sangh

  • Swatantra Party

  • Dravidar Munnetra Kazhagam

  • Tanzeem-e-Islami



Subdivisió administrativa


L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen, cadascú, un parlament i un govern; a més, la República també inclou 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central, i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.



Estats




Estats de l'Índia



  1. Andhra Pradesh

  2. Arunachal Pradesh

  3. Assam

  4. Bihar

  5. Chhattisgarh

  6. Goa

  7. Gujarat

  8. Haryana

  9. Himachal Pradesh

  10. Jammu i Caixmir

  11. Jharkhand

  12. Karnataka

  13. Kerala

  14. Madhya Pradesh

  15. Maharashtra

  16. Manipur

  17. Meghalaya

  18. Mizoram

  19. Nagaland

  20. Orissa

  21. Panjab

  22. Rajasthan

  23. Sikkim

  24. Tamil Nadu

  25. Tripura

  26. Uttaranchal

  27. Uttar Pradesh

  28. Bengala Occidental



Territoris



  • (A) Illes Andaman i Nicobar

  • (B) Chandigarh

  • (C) Dadra i Nagar Haveli

  • (D) Daman i Diu

  • (E) Laquedives o Lakshadweep

  • (F) Pondicherry



Territori de la capital nacional


  • (G) Delhi


Relacions exteriors




El Sukhoi Su-30MKI "Flanker" és l'avió més avançat de la Força Aèria Índia.[22]


Des de la seva independència l'any 1947, l'Índia ha mantingut relacions cordials amb la majoria de les nacions. Va tenir un paper destacat la dècada de 1950, quan es va mostrar a favor de la independència de les colònies europees a Àfrica i Àsia.[23] L'Índia va estar involucrada en dues intervencions militars breus en dos països veïns: la Força de manteniment de pau d'India a Sri Lanka i en l'Operació Cactus a les Maldives. L'Índia forma part de la Mancomunitat de Nacions i membre fundador del Moviment de Països No Alineats.[24] Després de la guerra xino-índia i la guerra indo-pakistanesa del 1965, les relacions entre l'Índia i la Unió Soviètica van disminuir, i van continuar d'aquesta manera fins al final de la Guerra Freda. L'Índia ha lluitat en dues guerres amb el Pakistan pel Conflicte del Caixmir. Una tercera guerra entre l'Índia i el Pakistan el 1971 va acabar amb la creació de Bangladesh (llavors Pakistan Oriental).[25] També han tingut lloc frecs i conflictes addicionals entre les dues nacions sobre la glacera de Siachen.[26] El 1999, l'Índia i el Pakistan van lliurar una guerra no declarada Kargil.




L'Índia i Rússia comparteixen una àmplia relació econòmica i tecnològica.[27]


En anys recents, l'Índia ha jugat un paper influent en l'Associació Sudasiàtica per a la Cooperació Regional (ASACR) i en l'Organització Mundial del Comerç (OMC).[28] L'Índia ha proporcionat al voltant de 55.000 militars indis i personal de la policia índia per servir en 35 operacions de manteniment de pau de l'ONU a través de quatre continents.[29] Tot i les crítiques i de les sancions militars, l'Índia s'ha negat sistemàticament a firmar el Tractat de Prohibició Completa de Proves Nuclears i el Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT), preferint mantenir la sobirania sobre el seu programa nuclear. Les obertures recents del govern de l'Índia han fet més fortes les relacions amb els Estats Units, la Xina i el Pakistan. A l'esfera econòmica, l'Índia té relacions estretes amb altres nacions en desenvolupament de l'Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica.



Economia


Article principal: Economia de l'Índia



La Casa de Borsa de Bombai


Durant la major part de la seua història com a Estat independent, l'Índia s'adherí a les polítiques socialistes que incloïen el control governamental estricte de la participació del sector privat, del comerç internacional i de la inversió estrangera directa. Tanmateix, des de 1991, l'Índia ha obert a poc a poc els seus mercats per mitjà de diverses reformes econòmiques liberals i ha reduït la influència del govern en el comerç internacional i la inversió. Les reserves estrangeres s'incrementaren de 5.800 milions de dòlars nord-americans el 1991 a 300.000 milions el 2008,[30] mentre que els dèficits pressupostaris federal i estatals han disminuït.[31] La privatització de les companyies públiques i l'obertura d'alguns sectors a la participació privada i estrangera ha continuat, malgrat els debats polítics que se n'han originat.[32]


Amb un creixement del Producte interior brut (PIB) de 9,4% entre el 2006 i el 2007, l'economia índia és una de les economies de creixement més ràpid del món.[33] La força laboral de l'Índia és de 516.3 milions de persones, 60% dels quals treballen en l'agricultura i les indústries que s'hi relacionen; el 28% treballa en el sector dels serveis i les indústries que s'hi relacionen, i el 12% en la indústria. El sector agrícola representa el 28% del PIB, el sector dels serveis el 54% i l'industrial el 18%. Els productes agrícoles més importants són l'arròs, el blat, el cotó, el jute, la canya de sucre i les patates. Les indústries principals són la indústria de l'automòbil, de ciment, químics, aparells electrònics i tèxtils.


Tot i créixer constantment durant les últimes dues dècades, la distribució de la riquesa i el creixement mateix han estat desiguals en comparar els diferents grups socials, les regions geogràfiques i les àrees urbanes i rurals.[34] El 25% de la població està sota el llindar de la pobresa segons el defineix el govern, que és un salari inferior als $0,40 (0,30€) per dia. Segons el Report de Desenvolupament de les Nacions Unides, el 80% de la població viu amb menys de 2 dòlars nord-americans per dia.



Geografia humana i societat



Demografia




Centre de Bombai


Amb una població estimada de 1.130 milions de persones, l'Índia és el segon país més poblat del món, després de la República Popular de la Xina. Al voltant del 70% dels indis resideixen en àrees rurals, tot i que en dècades recents la immigració a les ciutats més grans ha produït un creixement notable en la població urbana. Les àrees metropolitanes més grans de l'Índia són Bombai, Delhi, Calcuta, Madras, Bangalore, Hyderabad i Ahmedabad.[35]


L'Índia és un país jove, amb 560 milions de persones amb menys de 25 anys,[36] és a dir, un de cada dos indis. La població índia augmenta al voltant de 18-19 milions de persones per any; amb una taxa de fecunditat de 2,8 fills per dona,[37] superior a la taxa de fecunditat de la Xina, es preveu que l'Índia es convertirà en el país més poblat del món el 2035. A diferència de la Xina, i a causa de la naturalesa democràtica del seu règim polític, la política de fecunditat es basa en la responsabilitat individual, amb la creació de centres d'informació sobre la contracepció. Esta política no constrictiva diferix massa de la política d'un sol nen que promou la Xina.


La taxa d'alfabetisme és de 64,8% (53,7% per a dones i 75,3% per a homes).[37] L'estat de Kerala té la taxa més elevada (91%) i l'estat de Bihar la més baixa (47%). La ràtio de sexe humà és de 944 dones per 1.000; baixa en comparació amb altres Estats del món, en què el percentatge de dones és superior al d'homes.



Llengües


L'Índia és el país més divers culturalment i lingüísticament del món. És la llar de dues famílies lingüístiques importants: les llengües indoàries (parlades per aproximadament el 74% de la població) i les llengües dravídiques (parlades pel 24% de la població). Altres llengües parlades a l'Índia són les austroasiàtiques i les tibetobirmanes. L'hindi, amb el nombre més gran de parlants,[38] és la llengua oficial de la Unió federal.[39] L'anglès es fa servir de manera extensa als negocis, l'administració i l'educació, i té l'estatus de "llengua oficial subsidiària".[40] La constitució també reconeix 21 altres llengües com a llengües oficials que tenen un gran nombre de parlants o un estatus de llengua clàssica. El nombre de dialectes, tanmateix, és de 1.652.[41] Segons el darrer cens de l'Índia, del 2001, 29 llengües són parlades per més d'1 milió de persones i 122 per més de 10.000. Les llengües índies no fan servir l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.



Religió


A prop de 800 milions d'indis (80,5%) són hindús. Altres grups religiosos són l'islam (13,4%), el cristianisme (2,3%), el sikhisme (1,9%), el budisme (0,8%), el jainisme, el judaisme, el zoroastrisme, el bahaisme i altres.[42]



Vegeu també



  • Cultura de l'Índia

  • Art de l'Índia

  • Índia clàssica

  • Estats Principescs de l'Índia

  • Estats aspirants de l'Índia

  • Moplastan

  • Llista de muntanyes de l'Índia

  • Ferrocarril Bombai-Kalyan



Notes i referències





  1. ↑ DCVB


  2. ↑ https://bibiloni.cat/ambbonesparaules/serbi.html


  3. ↑ "Provision Population Totals - Census 2011" Indian Census Bureau. Consultat el 29 de març 2011


  4. ↑ Ateses les disputes territorials amb el Pakistan, que inclouen l'estat sencer de Jammu i el Caixmir, el Govern de l'Índia considera que el país té fronteres terrestres amb l'Afganistan,


  5. ↑ Poverty estimates for 2004-05, Planning commission, Government of India, Març 2007. Data d'accés: 25 d'agost, 2007.


  6. ↑ "India", Oxford English Dictionary, second edition, 2100a.d. Oxford University Press


  7. ↑ Basham, A. L.. The Wonder That Was India]. South Asia Books, 2000. ISBN 0-283-99257-3. 


  8. ↑ «Official name of the Union». Courts Informatics Division, National Informatics Centre, Ministry of Comm. and Information Tech. [Consulta: 8 agost 2007]. «Name and territory of the Union- India, that is Bharat, shall be a Union of States.»


  9. ↑ «Hindustan». Encyclopædia Britannica, Inc., 2007. [Consulta: 18 juny 2007].


  10. ↑ «Introduction to the Ancient Indus Valley». Harappa, 1996. [Consulta: 18 juny 2007].


  11. ↑ Krishna Reddy. Indian History. New Delhi: Tata McGraw Hill, 2003, p. A107. ISBN 0070483698. 


  12. ↑ «Gupta period has been described as the Golden Age of Indian history». National Informatics Centre. [Consulta: 3 octubre 2007].


  13. ↑ Concise Encyclopedia. Dorling Kindersley Limited, 1997, p. 455. ISBN 0-7513-5911-4. 


  14. ↑ Concise Encyclopedia. Dorling Kindersley Limited, 1997, p. 322. ISBN 0-7513-5911-4. 


  15. ↑ Verma, Bharat; Hiranandani, G. M.; Pandey, B. K.. Indian Armed Forces (en anglès). Lancer Publishers, 2008, p.67-68. ISBN 0979617421. 


  16. ↑ «India Profile». The Nuclear Threat Initiative, 2003. [Consulta: 20 juny 2007].


  17. ↑ Montek Singh Ahluwalia «Economic Reforms in India since 1991: Has Gradualism Worked?» (MS Word). Journal of Economic Perspectives, 2002 [Consulta: 13 juny 2007].


  18. ↑ El govern indi, que reconeix la regió disputada de Jammu i Caixmir com a seua, considera que el punt més septentrional de la República és el 37° 6'


  19. ↑ Pylee, Moolamattom Varkey. «The Longest Constitutional Document». A: Constitutional Government in India. 2a ed.. S. Chand, 2004, p. 4. ISBN 8121922038 [Consulta: 31 octubre 2007]. 


  20. ↑ Dutt, Sagarika «Identities and the Indian state: An overview». Third World Quarterly, 19, 3, 1998, pàg. 411–434. DOI: 10.1080/01436599814325. en la p. 421


  21. ↑ Gledhill, Alan. The Republic of India: The Development of Its Laws and Constitution. 2a ed.. Stevens and Sons, 1964, p. 112. 


  22. ↑ «Typhoon vs. SU-30MKI: The 2007 Indra Dhanush Exercise» (en anglès). Defence Aviation.com, 2007. [Consulta: 15 desembre 2009].


  23. ↑ M. Moolla. «Significance of the Contribution of India to the Struggle Against Apartheid by M. Moolla» (en anglès). ANC.org.za, 1976. [Consulta: 16 desembre 2009].


  24. ↑ «NAM Description and History» (en anglès). NAM.com, 2001. [Consulta: 16 desembre 2009].


  25. ↑ Martin Gilbert. A History of the Twentieth Century. Londres: HarperCollins, 2002, p. 486–87. ISBN 006050594X. 


  26. ↑ «Lucha por el glaciar Siachen». Prensa.com, 08-04-2007. [Consulta: 9 març 2010].


  27. ↑ Embajada India en Moscú. «30/12/2005-India-Russia relations, an overview» (en anglès). Indian Embassy.ru, 2005. [Consulta: 16 desembre 2009].


  28. ↑ Julia Brümmer. «India's negotiation positions at the WTO» (en anglès). FES.de, 2005. [Consulta: 16 desembre 2009].


  29. ↑ «INDIA AND THE UNITED NATIONS» (en anglès). UN.int, 2006. [Consulta: 16 desembre 2009].


  30. ↑ «Weekly Statistical Supplement». Reserve Bank of India, 01-06-2007. [Consulta: 11 juny 2007].


  31. ↑ «"Revenue surge boosts fiscal health"». Business Standard. [Consulta: 28 desembre 2006].


  32. ↑ Mohan, T.T.Ram «Privatization in India: Issues and Evidence» (PDF). Indian Institute of Management [Ahmedabad] [Consulta: 3 agost 2007].


  33. ↑ «Quarterly estimates of gross domestic product, 2006-07». Government of India. [Consulta: 31 maig 2007].


  34. ↑ «"Inclusive Growth and Service delivery: Building on India's Success"». World Bank, 2006. [Consulta: 28 abril 2007].


  35. ↑ «Country Profile: India» (PDF). Library of Congress - Federal Research Division, Desembre 2004. [Consulta: 24 juny 2007].


  36. ↑ Marc Epstein, Gilbert Charles, Michel Faure et Marie Huret, « Les enfants de la mondialisation » en L'Express del 20/12/2004


  37. ↑ 37,037,1 People. India. CIA Factbook. Data d'accés: 4 de juliol, 2008


  38. ↑ «Languages by number of speakers according to 1991 census». Central Institute of Indian Languages.


  39. ↑ Mallikarjun, B. (Nov., 2004), Fifty Years of Language Planning for Modern Hindi–The Official Language of India, Language in India, Volume 4, Number 11. ISSN 1930-2940.


  40. ↑ «Notification No. 2/8/60-O.L. (Ministry of Home Affairs), dated 27 April, 1960». [Consulta: 4 juliol 2007].


  41. ↑ Matthew, K.M.. Manorama Yearbook 2003. Malayala Manorama, 2006, pg 524. ISBN 81-89004-07-7. 


  42. ↑ «Census of India 2001, Data on Religion». Census of India. [Consulta: 22 novembre 2007].




Enllaços externs
















En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
Viccionari

  • Informacions per a infants sobre l'Índia (Xtec)



1000HA.png




Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more