Ngtjyty

Massís Vinson

Tipus	Massís i serralada
Epònim	Carl Vinson
Ubicació
Continent	Antàrtida
Regió geogràfica	Regió Antàrtica
Localització	Antàrtida
78° 31′ 32″ S, 85° 37′ 02″ O / 78.525483333333°S,85.617147222222°O / -78.525483333333; -85.617147222222
Serralada	Serralada del Sentinella
Característiques
Prominència	4.892 m
Altitud	4.892 m
Punt més alt	Mount Vinson  (4.892 m)
Esports
Primera ascensió	any 1966 per Nicholas Clinch i la seva expedició
Ruta normal	-

Mapa de serralada del Sentinella, muntanyes Ellsworth

El massís Vinson és la muntanya més alta de l'Antàrtida, i està situada vora uns 1.200 km del pol Sud. El massís té una longitud d'uns 21 km i un ample d'uns 13 km. A l'extrem sud del massís es troba el mont Craddock (4.650 m).

Es troba a la serralada del Sentinella, que forma alhora part de les muntanyes Ellsworth, situades molt a prop de la plataforma de gel de Ronne i de la base de la península Antàrtica.

L'existència del massís va ser del tot desconeguda fins a l'any 1957, quan va ser vist per una nau de la US Navy. Fou anomenat així en honor de Carl Vinson, un congressista per l'estat nord-americà de Geòrgia que va ser un dels més fervents promotors de la investigació i recerca a l'Antàrtida.

Primera ascensió

L'any 1963, dos grups diferents de l'American Alpine Club, un comandat per Charles Hollister i Samuel C. Silverstein, de Nova York, i un altre capitanejat per Peter Schoening, de Seattle, cercaren fons a la National Science Foundation per tal de formar una expedició per coronar el Vinson. Els dos grups es van fusionar en un de sol a la primavera de 1966 per desig de la National Science Foundation i l'American Alpine Club, i Nicholas Clinch (Pasadena) va ser recrutat per l'AAC per comandar la recent fusionada expedició. Anomenada oficialment la American Antarctic Mountaineering Expedition 1966/67, l'expedició va ser patrocinada per l'AAC i la National Geographic Society, i va comptar amb el suport sobre el terreny de la U.S. Navy i la National Science Foundation Office of Antarctic Programs.

En total 10 científics i muntanyers, a més a més d'en Clinch, van participar en l'AAME 1966/67: Barry Corbet (Jackson Hole, WY), John Evans (University of Minnesota, Minneapolis, MN), Eiichi Fukushima (University of Washington, Seattle, WA), Charles Hollister, Ph.D. (Columbia University, New York, NY), William Long, Ph.D. (Alaska Methodist University, Anchorage, AK), Brian Marts (Seattle, WA), Peter Schoening (Seattle, WA), Samuel Silverstein, M.D. (Rockefeller University, New York, NY) and Richard Wahstrom (Seattle, WA).

Durant els mesos anteriors a la seva partida envers l'Antàrtida, l'expedició va rebre una considerable atenció per part de la premsa, especialment degut als reportatges que avançaven que Woodrow Wilson Sayre estava planejant volar en un Piper Apache pilotat per Max Conrad, l'"avi volador", amb quatre companys més vers la Serralada del Sentinella per tal de pujar al Vinson. Sayre s'havia forjat una reputació de viatges problemàtics com a resulta del seu fracassat, no autoritzat i gairebé fatal intent de coronar l'Everest pel vessant nord l'any 1962. La seva incursió no autoritzada al Tibet va portar a la Xina a presentar una protesta oficial al Departament d'Estat dels Estats Units. Finalment l'intent de volar al Vinson no es va duur a terme. Conrad va tenir dificultats amb l'avió, i segons la premsa, ell i Sayre encara estaven a Buenos Aires el dia que els primer quatre membres de l'expedició AAME 1966/67 van assolir el cim del Vinson.

AL desembre de 1966 la Navy va transportar l'expedició i les seves provisions des de Christchurch a la base antàrtica McMurdo Sound, dels Estats Units, i d'allà amb un Hercules C-130 equipat amb esquís, fins a la Serralada del Sentinella. Tots els membres de l'expedició van coronar el cim. El primer grup el 18 de desembre de 1966, quatre membres més l'endemà, i els darrers tres el dia 20.

Ascensions posteriors

L'escalada al Vinson ofereix poques dificultats tècniques més enllà de la mateixa duresa d'una incursió a l'Antàrtida, i com a un dels Set Cims, ha rebut molta atenció per part d'alpinistes amb recursos en els darrers anys. Entre 1985 i el 2000, Adventure Network International (l'única agència privada que organitza expedicions al Vinson) ha guiat al voltant de 450 escaladors cap al cim.
Antarctic Logistics and Expeditions (ALE) ha comprat recentment la Adventure Network International. ALE és ara l'única companyia que ofereix vols al Massís Vinson, tot i que a més d'aquesta, existeixen altres companyies que guien clients al cim del Vinson.

La nova alçada oficial (4,892 m, 5 metres inferior a l'alçada oficial anterior) prové d'una mesura amb GPS per la "2004 Omega Foundation", equip format per Damien Gildea d'Austràlia (leader), i Rodrigo Fica i Camilo Rada de Xile.

Primera ascensió pel vessant est

Mentre que la majoria d'ascensions al cim van fer servir el vessant oest del massís, des de la glacera de Branscomb, la primera ascensió pel vessant est va ser completat per un equip de 8 persones patrocinat per una productora de sèries de TV (Nova), al gener de 2001. L'equip estava format per: Conrad Anker - líder de l'expedició - i Jon Krakauer, Dave Hahn, Andrew Mclean, Dan Stone, Lisel Clark (primera dona a coronar per aquest vessant), John Armstrong i Rob Raker.

Aquest equip va ser el primer a fer un mesurament amb GPS de l'alçada del cim, que resultà en el 4.897 metres que van ser l'alçada oficial fins a l'expedicó de tres anys més tard.

Nova va batejar la producció filmada com "la Muntanya de Gel" (Mountain of Ice), emesa a la televisió pública al febrer de 2003.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massís Vinson

• 
  El massís Vinson a TierraWiki.org (anglès)
  


• 
  Muntanya de gel (anglès)