Arrebossat (construcció)
Multi tool use
L'arrebossada o rebossada (castellanismes), (a)lluïda, enlluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat prèviament. És un tipus d'acabat continu amb la finalitat de millorar l'aspecte i la impermeabilitat de les superfície.[1] Tradicionalment es fa amb argamassa de calç, modernament s'hi afegeix també ciment portland el que dóna més duresa a l'acabat. L'alluïda tradicional amb calç té més flexibilitat s'enveilleix millor per tal com no s'esquerdar-se tan fàcilment quan amb el temps es creen tensions o moviments en la paret. L'adhesió del morter de calç augmenta amb l'edat,[3] és durador i sense additius tòxics. Una referida de calç és higroscòpica i no crea bosses d'humitat, el biòtop ideal per a fongs i floridures al·lergogens com sí que ho fan les pintures de plàstica impermeables. També té una capacitat ignífuga.
Sovint l'adreçada s'emblanquina amb pasta de calç blanc, de vegades enriquida amb pigments minerals per raons estètiques.[4] També segons l'estètica desitjada existeixen tècniques per a realitzar enlluïdes més o menys llises, ratllades, picades, esgrafiats, amb motius geomètriques, textures irregulars.[5]
- Vegeu també: Emblanquinat, Estucat, Enguixat, Tadelakt, i Morter de calç
Referències
↑ «arrebossar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Casals Casanova, Miquel; Roca Ramon, Xavier. Construcció industrial introducció i conceptes bàsics. Edicions UPC, 2003, p. 213. ISBN 9788498800555.
↑ Terrasa, Montse «La calç torna a les cases». Ara Balears, 09-05-2016.
↑ «Revestiments de pasta». Universitat Politècnica Catalunya. [Consulta: 23 juny 2017].
Bibliografia
Berasategui Berasategui, Delfina; Gibert Armengol, Vicenç. Arrebossats i estucats: teoria i pràctica. Edicions UPC, 1997, p. 41. ISBN 978-84-8301-224-6.
- «Revocos» (en castellà). Construmàtica.
9,wb1PHF0efVAtEGJjY Iyb5Dyeluh8hsJI,xaYxWODMthuGnEwABk766WNAMFA9V hEqpHH9 vLD,paGBG23u,jXkY7ZPK6
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
