Pesaro





























































































Infotaula de geografia políticaPesaro










Escut de Pesaro

Piazza del Popolo, Pesaro, Italy.jpg
Plaça del poble de nit



Localització







Map of comune of Pesaro (province of Pesaro and Urbino, region Marche, Italy).svg

43° 54′ 37″ N, 12° 54′ 48″ E / 43.91015°N,12.9133°E / 43.91015; 12.9133



Estat Itàlia
Regió Marques
Província província de Pesaro i Urbino
Capital de

Població
Total
94.512 (2016)
• Densitat
745,54 hab/km²
Geografia
Superfície
126,77 km²
Altitud
11 m
Limita amb

Organització política
Membre de

Identificador descriptiu
Codi postal
61100
Zona horària

Prefix telefònic
0721

Identificador ISTAT
041044
Codi del cadastre d'Itàlia
G479
Altres
Agermanament amb



Lloc web
Pàgina de l'Ajuntament
Modifica les dades a Wikidata

Pesaro és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població propera als cent mil habitants.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Senyors de Pesaro, família Sforza


  • 3 Fills il·lustres


  • 4 Referències





Història


Pisaurum fou el nom clàssic de la ciutat de Pesaro, situada entre Fanum Fortunae (Fano) i Ariminum (Rímini) a la via Flamínia, i a la desembocadura del petit riu Pisarus (modern Foglia), del que segurament agafava el nom. El territori formava part de l'Ager Gallicum, el territori dels gals sènons, però no consta que abans del domini romà existís la ciutat. La primera vegada que s'esmenta el nom és quan es va fundar la colònia romana el 184 aC, al mateix temps que les de Potentia i Picenum. Cada colon va rebre 6 jugueres de terra i la ciutadania romana. La ciutat es va desenvolupar i va esdevenir una de les principals d'aquesta zona.


Cèsar la va ocupar després de creuar el Rubicó (49 aC). Marc Antoni hi va enviar un nou cos de colons però poc després va patir un terratrèmol (31 aC). Fou restaurada i poblada amb nous colons per August en temps del qual portava el títol de Colonia Julia Felix Pisarum; va romandre una colònia de certa importància durant tot l'imperi i fou seu del Collegium Fabrorum Navalium, degut al seu tràfic portuari.


Vitiges la va destruir durant la guerra gòtica (539) però Belisari la va restaurar (544). Inclosa a l'Exarcat de Ravenna, fou una de les ciutats de la Pentàpolis. Ocupada pels longobards el 751, el 756 els francs, després de derrotat al rei Astolf, la van entregar al Papa Esteve II.


Administrada pels seus bisbes, la comuna va afermar el seu poder al segle XII, però a començament del segle XIII el Papa la va concedir a la casa d'Este; el 1259 van arribar al poder els Manfredi però el Papa la va recuperar el 1266 i la va donar als Malatesta que la van posseir fins al 1445. Després va estar en mans dels Sforza (1445-1446, 1447-1500) dels Visconti (1445-1446) Cèsar Borges il Valentino (1500-1503) dels Sforza altre cop (1503-1512) i dels della Rovere (1513-1631), quedant inclosa en el ducat d'Urbino, de la que fou capital des de 1523[1] i es van construir nombrosos palaus i edificis i una nova muralla (el mur Roveresche). El 1631 fou reincorporada als Estats Pontificis.


Formaren part del Regne napoleònic d'Itàlia fins al 1815. El 1860 fou annexionada al Regne de Sardenya.



Senyors de Pesaro, família Sforza




  • Alessandro Sforza (1409-1473), senyor de Pesaro 1445-1446 i 1447-1473


  • Costanzo I Sforza (1447-1483), senyor de Pesaro 1473-1483


  • Giovanni Sforza (1466-1510), senyor de Pesaro 1483-1500 i 1503-1510 (casat el 1489 amb Maddalena Gonzaga († 1490) i el 1493 amb Lucrècia Borges (1480-1519) de la que es va divorciar el 1497.


  • Giuseppe Maria Sforza (Costanzo II) 1510-1512 († 1512)



Fills il·lustres




  • Francesco Vatielli (1877-1946) compositor i musicògraf.


  • Gioacchino Albertini (1751-1812) compositor musical.


  • Gioacchino Rossini (1792 - 1868) compositor



Referències





  1. ↑ Dennistoun, James. Memoirs of the Dukes of Urbino, illustrating the arms, arts, and literature of Italy, from 1440 to 1630 (en anglès). Longman, Brown, Green, and Longmans, 1851, p. vol.2, p.404. 













En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more