Baixa Califòrnia








Aquest article tracta sobre l'estat de Mèxic. Vegeu-ne altres significats a «Baixa Califòrnia (desambiguació)».


















































































































Infotaula de geografia políticaBaixa Califòrnia

Baja California










Bandera de Baixa Califòrnia Escut de Baixa Califòrnia
flag of Baja California Tradueix

Baja California Desert.jpg


Localització







Baja California in Mexico.svg

29° 57′ 00″ N, 115° 07′ 00″ O / 29.95°N,115.11666666667°O / 29.95; -115.11666666667



Estat Mèxic
Capital
Mexicali
Ciutat més gran
Tijuana
Conté la localitat

Població
Total
3.315.766 (2015)
• Densitat
46,41 hab/km²
Geografia
Superfície
71.450 km²
Banyat per
oceà Pacífic
Altitud
màx: Picacho del Diablo, 3000
Limita amb

Història
Anterior
Baja California Norte Territory Tradueix
Any d'admissió
1952
Constitució vigent
16 d'agost de 1953
Esdeveniment clau
Vent de Santa Ana
Organització política
Org. territorial
5 municipis
Forma de govern
Govern estatal
Òrgan legislatiu
Congress of Baja California Tradueix
• Llista
José Guadalupe Osuna Millán Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal
B.C.
Zona horària
UTC−08:00

ISO 3166-2
MX-BCN
Altres


Lloc web
bajacalifornia.gob.mx
Modifica les dades a Wikidata

Baixa Califòrnia (Baja California en castellà) és un dels 31 estats que conformen Mèxic. Està localitzat a l'extrem nord-oest del país, i a la meitat del nord de la península homònima. Causa de l'antic nom del territori (Territorio Norte de Baja California), l'estat és anomenat incorrectament Baja California Norte (Nord).


L'estat limita al nord amb els Estats Units, a l'oest amb l'oceà Pacífic, a l'est amb Sonora i la mar de Cortés (també anomenat golf de Califòrnia) i al sud amb Baja California Sur. L'estat té una població de 2,7 milions d'habitants, i prop del 75% viu en les ciutats frontereres de Mexicali i Tijuana. L'estat està dividit en 5 municipis.




Contingut






  • 1 Geografia


    • 1.1 Clima


    • 1.2 Flora i fauna




  • 2 Història


  • 3 Demografia


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs


  • 6 Referències





Geografia


L'estat es divideix en cinc municipis, (Ensenada, Mexicali, Tecate, Tijuana i Playas de Rosarito).



Clima


En l'estat Baixa Califòrnia hi ha una diversitat de climes i vegetació. Al nord-oest el clima és clima mediterrani i clima desertic al sud. A la serralada central el clima és temperat d'alta muntanya, hi ha una abundància de boscos i les nevades són freqüents en temporada hivernal.[1]



Flora i fauna




Cardón (Pachycereus pringlei).


Una de les espècies més característiques és Pachycereus pringlei, endèmica Baixa Califòrnia Sud, Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic.



Història


Durant l'època colonial es va formar la colònia espanyola de "Califòrnia", com a part de l'administració de la Nova Espanya. El 1804 es va dividir en l'Alta Califòrnia (l'estat actual nord-americà de Califòrnia) i la Baixa Califòrnia, separant així les missions franciscanes (al nord) de les dominiques (al sud). Amb la independència de Mèxic aquestes dues colònies es van integrar a la federació com a "territoris". Després de la Guerra Estats Units-Mèxic, l'Alta Califòrnia es va annexar a aquest últim país. El 1850, la "Baixa Califòrnia" es va dividir en dos territoris mexicans: Baja California (Baixa Califòrnia) i Baja California Sur (Baixa Califòrnia Sud).


El 1952 el territori de Baja California va rebre l'estatus d'estat de la federació mexicana, el número 29. A partir de llavors l'estat va experimentar un creixement demogràfic i econòmic sorprenent, sobretot a l'àrea fronterera del nord, ja que el sud de l'estat és molt desèrtic. El 1989 Baja California es va convertir en el primer estat governat per un partit d'oposició des de la Revolució Mexicana.



Demografia



  • Mexicali

  • Tijuana

  • Ensenada

  • Tecate

  • Rosarito

  • Ciudad Guadalupe Victoria

  • San Felipe

  • San Quintín

  • Los Algodones

  • La Rumorosa

  • Cataviña

  • Colonet



Vegeu també




  • Reserva de la Biosfera del Pinacate i el Gran Desert d'Altar.

  • Camino Real (Califòrnia)

  • Nicolás de Cardona

  • Tomás de Cardona



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baixa Califòrnia Modifica l'enllaç a Wikidata


  • http://www.bajacalifornia.gob.mx/

  • http://www.descubrebajacalifornia.com/

  • http://www.inegi.org.mx/sistemas/mexicocifras/default.aspx

  • http://www.loyola.tij.uia.mx/ebooks/historia_baja/%5B7%5D%20%20Origen%20de%20la%20palabra%20California.%20III.pdf



Referències





  1. ↑ [1] Estado de Baja California, INEGI, 2014.



Coord.: 30° 33′ N, 115° 10′ O / 30.550°N,115.167°O / 30.550; -115.167










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more