Estret de Kertx
Керченский пролив - Kèrtxenski proliv, Керченська протока - Kèrtxenska protoka, Keriç boğazı, Хы ТІуалэ - Khy tuale, Βόσπορος Κιμμέριος - Bósporos Kimmerios. | |||||
 L'estret de Kertx en més detall, amb l'illa de Tuzla al mig i la punta de Txuixka | |||||
| Tipus | Estret | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Kertx | ||||
| Part de | mar Negra | ||||
| Ubicació | |||||
| Continent | Europa | ||||
| País |  Rússia  Ucraïna (Si la península de Crimea es considera Ucraïna) | ||||
| |||||
| Mar | mar Negra i mar d'Azov | ||||
| Ciutats riberenques | Kertx (RUS)/(UKR) Taman (RUS) | ||||
| Afluents | Q4289310  , Q19931192 , Q41791720 | ||||
| Característiques | |||||
| Profunditat mitjana | 18 m | ||||
| Profunditat màxima | 18 m | ||||
| Dimensions | 15 km m (  ) | ||||
| Creua | Rússia i Ucraïna | ||||
 | |||||
L'estret de Kertx (en rus Керченский пролив, Kèrtxenski proliv; en ucraïnès Керченська протока, Kèrtxenska protoka; en tàtar de Crimea Keriç boğazı, en adigué: Хы ТІуалэ, transcrit: Khy tuale; en grec antic: el Bòsfor Cimmeri, Βόσπορος Κιμμέριος, Bósporos Kimmerios) connecta el mar Negre amb el mar d'Azov, separant les penínsules de Crimea (Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est. Té una amplada d'entre 4,5 i 15 km i 18 metres de profunditat. El port més important de la seva riba és la ciutat de Kertx, a Crimea.
Al centre de l'estret, hi ha l'illa anomenada Tuzla (ucraïnès i rus: Ту́зла; tàtar de Crimea: Tuzla) que pertany a la ciutat de Kertx. El 2003 estava habitada per unes 40 persones.
Un transbordador connecta el port Krym (ucraïnès: Порт Крим; rus: Порт Крым; tàtar de Crimea: Qırım Limanı; literalment, el "port Crimea"), a la ciutat de Kertx, amb el port Kavkaz (rus i ucraïnès: Порт Кавказ, literalment, el "port Caucas"), un petit port situat sobre una fletxa litoral o llengua de sorra, la punta de Txuixka (ucraïnès i rus: Коса Чушка, transcrit: kossà Txuixka), a la península de Taman i al raion de Temriuk (rus: Темрю́кский район, Temriukskii raion; ucraïnès: Темрюцький район, Temriutskyi raion), territori de Krasnodar (rus: Краснода́рский край, Krasnodarskii krai; ucraïnès: Краснода́рський край, Krasnodarskyi krai).
Contingut
1 Història
1.1 Període grec
1.2 Segle XVIII
1.3 Segle XX
Història
Període grec
Colònies gregues al nord de la Mar Negra.
A l'antiguitat, l'estret de Kertx fou conegut com el Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic: Βόσπορος Κιμμέριος, Bósporos Kimmerios). A la regió hi havia algunes colònies gregues de les quals la mil·lèsima Panticapèon, unida a altres ciutats (Fanagòria i Nimfèon) i als pobles cimmeris (escites) de la regió va originar el regne del Bòsfor Cimmèric. Els pobles cimmèris poblaven la regió entre el Quersonès (Crimea) i el riu Tyras (Dnièster) i els grecs es van establir a la costa des del segle VII aC. Panticapèon (també esmentada com a Bosforos) estava a l'oest de l'estret. Una altra colònia important era Teodòsia (també colònia milèsia). Entre ambdues, de nord a sud, hi havia Dia (potser Fasis), Nimfèon (de la que resten unes ruïnes), Acra, Kutaia (llatí Cytaea) i Cazeca. Al nord de Panticapèon se situaven Murmekion i Partenion. Les ciutats dels cimmeris eren Cerberion, després anomenada Kimmerikon (possiblement de nom original Temruk), Patraos, Kepos i Fanagòria (Taman)
Segle XVIII
El 1790 va tenir lloc en aquest estret una batalla entre les armades russa i otomana, que se saldà amb la victòria de la primera.
Segle XX
Durant la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc una important batalla.
L'estret de Kertx vist des de Crimea.
L'illa de Tuzla darrere unes muscleres, vista des del mont Mitridat, a Kertx.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estret de Kertx |
