Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals. Té una funció típicament de protecció, sobretot en l'estadi de poncella; per això és verd, fotosintètic, més o menys consistent i no destaca visualment. Alguns cops, és també atractiu (reforça els colors de la corol·la, o la supleix), o bé desenvolupa altres missions específiques en la biologia floral.
Els sèpals poden estar lliures o bé soldats entre ells:
- Si els sèpals estan lliures de la flor se'n diu dialisèpala.
- Si els sèpals estan soldats diem que la flor és gamosèpala o sinsèpala.
En les flors amb un sol verticil corresponent a les peces del periant el calze a vegades sembla una corol·la.
En les flors de periant doble però de peces no diferenciades (és a dir, amb perigoni), els sèpals acostumen a ser molt semblants als pètals i reben tots dos els noms de tèpals.
zigomorf és el calze amb un únic pla de simetria.
actinomorf si hi ha diversos plans de simetria.
Tant en un cas com en l'altre els calzes poden tenir diverses formes: tubular, campanulada, labiada, etc.
Al calze es poden trobar formacions especials com ara:
- El vil·là o plomall, format per sèpals lliures o soldats entre ells però transformats en pèls (simples o plomosos) o en laminetes membranoses. En aquests casos el calze és persistent i té com a funció facilitar la dispersió del fruit mitjançant el vent. N'és un exemple el vil·là del Taraxacum.
- El calicle, un verticil extrafloral de peces lliures o soldades entre elles i situades molt properes al calze. Es poden trobar a algunes malvàcies, als clavells,...
Quan es forma el fruit, segons les espècies, el calze pot caure (en alguns casos en forma de plomall dispersat pel vent) o persistir i en alguns casos el calze pot seguir creixent -fenomen anomenat acrescència- com és el cas dels calzes acrescents del jusquíam negre.
Viccionari
