Mar d'Azov
Азо́вское мо́ре - Azóvskoie mòrie, Азо́вське мо́ре - Azovske more, Azaq deñizi, Хы МыутІэ - Khy Myiutie, Азав Дэниз - Azav Deniz. | ||||
 La mar d'Azov, menys fonda, es distingeix clarament de la mar Negra d'un blau més fosc a causa de la profunditat. També es poden veure molts límans congelats al llarg de la costa. | ||||
| Tipus | Mar | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | mar Negra | |||
| Ubicació | ||||
| Països de la conca | Rússia | |||
| ||||
| Ciutats riberenques | Berdiansk i Mariúpol (UKR) Rostov del Don, Taganrog i Ieisk (RUS) | |||
| Format per | estret de Kertx (estret) | |||
| Afluents | Riu Kuban, Kalmius, Kalchik, Riu Beissug, Kirpili, Txelbas, Kagalnik River  , Berda , Q4150590 , Korsak river , Q4300013 , Protoka, Q12081653 , Domuzla , Q12106495 , Q12154439 , Q19945389 , Q28705486 , SeyurtashRiver , Q41295304 , Q41536450 , Q41633051 , riu Don | |||
| Característiques | ||||
| Profunditat màxima | 15 m | |||
| Dimensions | 135.000 (  ) × 340.000 ( ) m | |||
| Superfície | 37.555 km² | |||
 | ||||
La mar d'Azov (en rus: Азо́вское мо́ре, Azóvskoie mòrie; en ucraïnès Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi, en adigués, Хы МыутІэ, transcrit: Khy Myiutie, en urum - idioma turquès d'unes comunitats gregues a Ucraïna - Азав Дэниз, transcrit: Azav Deniz) és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx. Banya les costes d'Ucraïna (al nord-oest), Rússia (a l'est i al sud-est), i la península de Crimea, a la Ucraïna ocupada (al sud-oest i a l'oest).
La teoria del diluvi de la mar Negra fa remuntar la gènesi de la mar d'Azov al 5600 aC, i hi ha restes d'assentaments neolítics a l'àrea actualment coberta per aquest braç de mar.
Contingut
1 Nom i etimologia
2 Característiques geogràfiques, descripció, ports
3 Biologia
4 Fonts
5 Vegeu també
Nom i etimologia
Antigament es coneixia, entre altres noms, com el llac o la mar de Meòtida (en grec antic ἡ Μαιῶτης λίμνη) o el pantà o maresme de Meòtida (en llatí Palus Maeotis); d'aquí prové el nom amb què s'ha conegut tradicionalment en àrab, Bahr Mayutis. Els escites l'anomenaven Kargaluk, els meotes, Temerinda (la mare dels mars o la mar mare); i els àrabs antigament, Nitxlakh o Baral-Azov, els turcs antigament, Barial-Assak o Barkh-Assak (mar blau marí), i els genovesos i venecians, Mare delle Zabacche o Mare della Tana (per Tanais).[1][2] El nom històric ucraïnès és Ozivske more (Озівське море). Els pobles eslaus també l'anomenaven Mar de Súrozh (Сурозьке море, per la ciutat de Súrozh, avui Sudak) o Mar Blau (море Синім).[3]
La tradició popular diu que el nom actual prové d'un príncep cumà anomenat Azum o Asuf, que fou mort mentre defensava una ciutat de la regió el 1067. La major part dels estudiosos el fan derivar de la ciutat d'Azov, el nom eslau de la qual prové del tàtar Azaq («baix»), en referència a la seva situació geogràfica.
Característiques geogràfiques, descripció, ports
La mar fa 340 km de longitud i 135 km d'amplària i s'estén per una superfície de 37.555 km². Els principals rius que hi desguassen són el Don i el Kuban, els quals fan que l'aigua de la mar tingui una salinitat comparativament baixa i que en llocs determinats sigui gairebé dolça, i també arrosseguen un gran volum de sediments cap a la mar. A la part occidental s'aixeca el cordó litoral d'Arabat, a l'altra banda del qual hi ha els estanys salats o sistema d'albuferes del Sivaix o "la mar Podrida", com també són coneguts, formant la banda est de la península de Crimea. El Sivaix avui és un parc nacional d'Ucraïna.
La mar d'Azov és la més plana del món, amb una profunditat mitjana de tan sols 13 metres, i una fondària màxima de només 15,3 metres; de fet, allà on es dipositen els sediments, com al golf de Taganrog, no arriba a 1 m de profunditat. El corrent predominant és una mena de remolí que es mou en el sentit contrari a les agulles del rellotge; les marees hi són variables, però poden pujar uns 5 metres durant la marea alta. A l'hivern pot passar que una bona part del mar es glaci.
El ports principals de la mar d'Azov són Berdiansk i Mariúpol a Ucraïna, i Rostov del Don, Taganrog i Ieisk a Rússia. Hi van a parar dos canals; el Volga-Don i el Kumà-Manitx, que enllaça amb la mar Càspia. A la mar d'Azov hi ha un bon nombre de pesqueres i jaciments de gas i petroli.
Biologia
Històricament la mar ha tingut una rica varietat de vida marina, amb més de 80 espècies de peixos identificades, i unes 300 varietats d'invertebrats. Tant la diversitat com el nombre d'exemplars s'han vist reduïts a causa de la sobreexplotació pesquera i dels nivells creixents de contaminació.
Fonts
↑ Text del mapa ortelius (Cartographica Neerlandica Map, Text for Ortelius Map No. 4), secció 4.3 - Glareanus.
↑ Vocabolario italiano e latino, diviso in due tomi : Ne i quali si contengono le Frasi più eleganti e difficili, i Modi di dire, Proverbj ec. dell'una e l'altra Lingua; aggiutovi in fine le Favole, e i Nomi delle principali Città, Castella, Mari, Fiumi, Mo, Bettinelli, 1764.
↑ On no indicat, la informació prové del mateix article a les viquipèdies en ucraïnès i en rus.
Vegeu també
- Mar Negra
- Geografia d'Ucraïna
- Geografia de Rússia
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar d'Azov |
