Ngtjyty

Sodi;
	; 11Na;
	; neó ← sodi → magnesi;
Aspecte;
	Blanc platejat metàl·lic; ; ; ; Línies espectrals del sodi;
Propietats generals;
Nom, símbol, nombre;	Sodi, Na, 11;
; Categoria d'elements;	; Metalls alcalins;
; Grup, període, bloc;	; 1, 3, s;
; Pes atòmic estàndard;	22,98976928(2);
; Configuració electrònica;	[Ne] 3s1; 2,8,1; ;
Propietats físiques;
; Fase;	; Sòlid;
; Densitat; (prop de la t. a.);	0,968 g·cm−3;
Densitat del; líquid en el p. f.;	0,927 g·cm−3;
; Punt de fusió;	370,87 K, 97,72 °C;
; Punt d'ebullició;	1.156 K, 883 °C;
; Punt crític;	(extrapolat); 2.573 K, 35 MPa;
; Entalpia de fusió;	2,60 kJ·mol−1;
; Entalpia de vaporització;	97,42 kJ·mol−1;
; Capacitat calorífica molar;	28,230 J·mol−1·K−1;
; Pressió de vapor;
Propietats atòmiques;
; Estats d'oxidació;	; +1, -1; (òxid bàsic fort);
; Electronegativitat;	0,93 (escala de Pauling);
; Energies d'ionització; (més);	1a: 495,8 kJ·mol−1;
	2a: 4.562 kJ·mol−1;
	3a: 6.910,3 kJ·mol−1;
; Radi atòmic;	; 186 pm;
; Radi covalent;	; 166±9 pm;
; Radi de Van der Waals;	; 227 pm;
Miscel·lània;
; Estructura cristal·lina;	; Cúbica centrada en la cara ; ;
; Ordenació magnètica;	; Paramagnètic;
; Resistivitat elèctrica;	(20 °C) 47,7 nΩ·m;
; Conductivitat tèrmica;	142 W·m−1·K−1;
; Dilatació tèrmica;	(25 °C) 71 µm·m−1·K−1;
; Velocitat del so (barra prima);	(20 °C) 3.200 m·s−1;
; Mòdul d'elasticitat;	10 GPa;
; Mòdul de cisallament;	3,3 GPa;
; Mòdul de compressibilitat;	6,3 GPa;
; Duresa de Mohs;	0,5;
; Duresa de Brinell;	0,69 MPa;
; Nombre CAS;	; 7440-23-5;
Isòtops més estables;
	Article principal: Isòtops del sodi;
1,27453(2);	; 22Ne;
1,27453(2);	; 22Ne;

El sodi és un element químic de símbol Na i nombre atòmic 11. És un metall alcalí tou, untuós, de color platejat molt abundant a la natura, trobant-se en la sal marina i el mineral halita. És molt reactiu, crema amb flama groga, s'oxida en l'aire i reacciona violentament amb l'aigua.

Contingut

1 Característiques principals

2 Aplicacions

3 Paper biològic

4 Història

5 Abundància i obtenció

6 Compostos

7 Isòtops

8 Precaucions

9 Referències

10 Enllaços externs

Característiques principals

Igual que altres metalls alcalins el sodi és un metall tou, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa. El sodi flota en l'aigua descomponent-la, desprenent hidrogen i formant un hidròxid. En les condicions apropiades reacciona espontàniament en aigua. Normalment no crema en contacte amb l'aire per sota de 388 K (115 °C).

Aplicacions

El sodi metàl·lic s'empra en síntesi orgànica com a agent reductor. És, a més, component del clorur de sodi (NaCl) necessari per a la vida. Altres usos són:

En aliatges antifricció (plom).

En la fabricació de detergents (en combinació amb àcids grassos).

En la purificació de metalls fosos.

L'aliatge NaK, és un material emprat per a la transferència de calor. El sodi també s'empra com refrigerant.

Aliat amb plom s'empra en la fabricació d'additius antidetonants per a les gasolines.

S'empra també en la fabricació de cèl·lules fotoelèctriques.

Il·luminació per mitjà de làmpades de vapor de sodi.

Paper biològic

El catió sodi (Na⁺) té un paper fonamental en el metabolisme cel·lular, per exemple, en la transmissió de l'impuls nerviós (per mitjà del mecanisme de bomba de sodi). Manté el volum i l'osmolaritat. Participa, a més de l'impuls nerviós, en la contracció muscular, l'equilibri àcid-base i l'absorció de nutrients per les cèl·lules.

La concentració plasmàtica de sodi està en condicions normals de 135 - 145 mmol/l. L'augment de sodi en la sang es coneix com a hipernatrèmia i la seva disminució hiponatrèmia.

Història

El sodi (de l'italià soda, sosa), conegut en diversos compostos, no va ser aïllat fins a 1807 per Sir Humphry Davy per mitjà de l'electròlisi de la sosa càustica. En l'Europa medieval s'emprava com a remei per a les migranyes un compost de sodi denominat sodanum. El símbol del sodi (Na) prové de natró (o natrium, del grec nítron), nom que rebia antigament el carbonat de sodi.

Abundància i obtenció

Escalfant l'hidrogencarbonat de sodi en un bec bunsen s'obté el color groc propi d'aquest element de la línia D

El sodi és relativament abundant en les estrelles, detectant-se la seva presència a través de la línia D de l'espectre solar, situada aproximadament en el groc. L'escorça terrestre conté aproximadament un 2,6% de sodi, la qual cosa el convertix en el quart element més abundant, i el més abundant dels metalls alcalins.

Actualment s'obté per electròlisi de clorur de sodi fos, procediment més econòmic que l'anteriorment usat, l'electròlisi de l'hidròxid de sodi (NaOH). És el metall més barat.

El compost més abundant de sodi és el clorur de sodi o sal comuna, encara que també es troba present en diversos minerals com amfíbols, trona, halita, zeolites, etc.

Compostos

Els compostos de sodi de major importància industrial són:

Clorur de sodi o sal comuna (NaCl).

Carbonat de sodi (Na₂CO₃).

Hidrogencarbonat de sodi (NaHCO₃).

Hidròxid de sodi o sosa càustica (NaOH).

Nitrat de sodi o sal de Xile (NaNO₃).

Tiosulfat de sodi (Na₂S₂O₃· 5H₂O).

Bòrax (Na₂B₄O₇ · 10H₂O).

Isòtops

Es coneixen tretze isòtops de sodi. L'únic estable és el Na-23. A més, hi ha dos isòtops radioactius cosmogènics, Na-22 i Na-24, amb períodes de semidesintegració de 2,605 anys i ˜15 hores respectivament.

Precaucions

En forma metàl·lica el sodi és explosiu en aigua i verinós tant aïllat com combinat amb molts altres elements. El metall ha de manipular-se sempre acuradament i emmagatzemar-se en atmosfera inerta, evitant el contacte amb l'aigua i altres substàncies amb què el sodi reacciona.

Referències

↑ Endt, P. M. «Energy levels of A = 21–44 nuclei (VII)». Nuclear Physics A, vol. 521, 12/1990, pàg. 1–400. Bibcode: 1990NuPhA.521....1E. DOI: 10.1016/0375-9474(90)90598-G.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

webelements.com - Sodi (anglès).

environmentalchemistry.com - Sodi (anglès).

És Elemental - Sodi (anglès).

Viccionari

[npa521_1-1] Endt, P. M. «Energy levels of A = 21–44 nuclei (VII)». Nuclear Physics A, vol. 521, 12/1990, pàg. 1–400. Bibcode: 1990NuPhA.521....1E. DOI: 10.1016/0375-9474(90)90598-G.

搜尋此網誌