L'Unione
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | Ex gran Coalició política italiana |
| Ideologia | Socialdemòcrata, Centreesquerra |
| Història | |
| Fundació | 10 de febrer de 2005 extincio = 8 de febrer de 2008 |
| Dissolució | 2008 |
| Organització i govern | |
Seu central |
|
| Presidència | Romano Prodi (Últim) |
| Web | Lloc web oficial |
 | |
La Unió ((italià): L'Unione) fou una gran coalició nacional italiana, que actuà com a partit polític de centre-esquerra. El va crear Romano Prodi junt amb molts altres partits d'Itàlia.
Contingut
1 Partits polítics de La Unió
2 Eleccions primàries de 2005
2.1 Candidats
2.2 Resultats
3 Eleccions legislatives a Itàlia (2006)
4 Desaparició
5 Vegeu també
Partits polítics de La Unió
Els partits que formaren part de La Unió són:
Partit Democràtic (Partito Democratico) (des del 14 d'octubre de 2007)
L'Olivera (L'Ulivo) (fins al 14 d'octubre de 2007)
Partit de la Refundació Comunista (Partito della Rifondazione Comunista)
Federació dels Verds (Federazione dei Verdi)
Partit Comunista d'Itàlia (Partito dei Comunisti Italiani)
Partit Radical Italià (Radicali Italiani)
Partit dels Valors d'itàlia (Italia dei Valori)
Popular-UDEUR (Popolari-UDEUR)
Partit del Pensionistes d'Itàlia (Partito dei Pensionati) (fins al Novembre de 2006)
Els Socialistes Italians (I Socialisti) (fins al 5 d'octubre de 2007)
Eleccions primàries de 2005
Romano Prodi durant la campanya electoral de les eleccions de 2006
Les eleccions primàries van ser el 16 d'octubre de 2005 i van tenir 7 candidats.
Candidats
Es van presentar aquests candiats:
Fausto Bertinotti, secretari del Partit de la Refundació Comunista.
Antonio Di Pietro, líder del Partit dels Valors d'itàlia.
Ivan Scalfarotto, un candidat independent.
Simona Panzino, és una simbòlica candidata del moviment anti-globalització.
Alfonso Pecoraro Scanio, secretari de la Federació dels Verds.
Romano Prodi, líder de L'Ulivo, l'ex-Primer Ministre d'Itàlia (1996-1998) i el President de la Comissió Europea.
Clemente Mastella, líder de Popular-UDEUR.
Resultats
Els col·legis electorals van obrir a les 8 del matí i van tancar a les 10 del vespre, el 16 d'octubre de 2005, un total de 4.311.149 de persones van anar a votar.
| Candidat | Vots | % |
|---|---|---|
Romano Prodi | 3,182,686 | 74,1% |
Fausto Bertinotti | 631,592 | 14,7% |
Clemente Mastella | 196,014 | 4,6% |
Antonio Di Pietro | 142,143 | 3,3% |
Alfonso Pecoraro Scanio | 95,388 | 2,2% |
Ivan Scalfarotto | 26,912 | 0,6% |
Simona Panzino | 19,752 | 0,5% |
Vots en blanc | 7,583 | |
Vots invàl·lids | 9,031 | |
| Total | 4,311,149 | 100,0% |
Els votants de la Unió van elegir a Romano Prodi amb un 74,1% dels vots, candidat de La Unió a Primer Ministre.
Eleccions legislatives a Itàlia (2006)
Amb Romano Prodi com a candidat la Unió va treure 19.036.986 de vots i va assolir 348 escons i un 49,80% dels vots. I després de les dures crítiques del candidat derrotat de la Casa de la Llibertat, Silvio Berlusconi. Finalment el 17 de maig de 2006, Romano Prodi va poder ser investit, com a 80è Primer Ministre d'Itàlia.
Desaparició
Després de la gran influència del Partit Democràtic, L'Unione fou dissolta el 8 de febrer de 2008, amb el Partit Democràtic com el seu gran successor.
Vegeu també
- Romano Prodi
- Eleccions legislatives italianes (2006)
