Arcanita
















































































































Infotaula de mineralArcanita

Arcanite.jpg
Fórmula química
K2SO4
Localitat tipus
mina Santa Ana, Trabuco Canyon, Comtat d'Orange, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria
sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.
7.AD.05
Nickel-Strunz 9a ed.
7.AD.05
Nickel-Strunz 8a ed.
VI/A.07
Dana
28.2.1.2
Heys
25.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí
ortoròmbic
Estructura cristal·lina
a = 5,77Å; b = 10,07Å; c = 7,48Å;
Simetria
mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color
incolor, blanc
Macles
en {110}, a vegades cícliques; agrupacions pseudohexagonals
Exfoliació
bona en {010} i {001}
Duresa
2
Color de la ratlla
blanc
Densitat
2,663 g/cm3 (mesurada); 2,7 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques
biaxial (+)
Índex de refracció
nα = 1,494 nβ = 1,495 nγ = 1,497
Birefringència
δ = 0,004
Angle 2V
mesurat: 67°, calculat: 70°
Dispersió òptica
r > v forta
Més informació
Estatus IMA
mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Any d'aprovació
1845
Referències
[1]
Modifica les dades a Wikidata

L'arcanita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser anomenada així l'any 1845 per Wilhelm Carl von Haidinger del llatí "arcanum duplicatum," pel doble secret, un nom alquímic medieval.



Característiques


Químicament, l'arcanita és sulfat de potassi, amb fórmula química K2SO4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls aplanats pseudohexagonals de fins a 1 cm, tot i que normalment es troba en forma de crostes i recobriments. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Forma una sèrie de solució sòlida amb la mascagnita.[2]


Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arcanita pertany a "07.AD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: mascagnita, mercallita, misenita, letovicita, glauberita, anhidrita, anglesita, barita, celestina, olsacherita, kalistroncita i palmierita.



Formació i jaciments


Es troba en roques alterades hidrotermalment en camps geotermals, i com a derivat del guano dels ocells a les illes i del guano dels ratpenats en coves. Sol trobar-se associada a altres minerals com: syngenita, swaknoïta, mundrabillaïta o dittmarita. Va ser descoberta l'any 1845 a la mina Santa Ana, al Comtat d'Orange (Califòrnia, Estats Units).



Referències





  1. ↑ «Arcanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2015].


  2. ↑ «Arcanite-Mascagnite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 desembre 2015].









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more