Ngtjyty

Anhidrita
Anhidrita de Chihuahua, Mèxic.
Fórmula química	CaSO4
Epònim	a- , hidro- i pedra
Localitat tipus	Hall in Tirol
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.AD.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AD.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/A.08
Dana	28.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic - dipiramidal
Hàbit cristal·lí	rarament en cristalls prismàtics o tabular. En general es troba de manera fibrosa en filons paral·lels que es desprenen en fragments al exfoliar-se. També es troba granulada, massiva o nodular
Estructura cristal·lina	a = 6.245(1) Å, b = 6.995(2) Å, c = 6.993(2) Å; Z = 4
Simetria	ortoròmbic 2/m 2/m 2/m
Color	blanc, blavós, gris, vermellós o violeta
Macles	simple o repetidament, comú {011}; macles en contacte rares {120}
Exfoliació	[010] perfecte [100] perfecte [001] bona, resultant en fragments pseudocúbics
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	vítria a nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,97
Densitat	2,9 a 3,0
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.567–1.574 nβ = 1.574–1.579 nγ = 1.609–1.618
Birefringència	δ = 0.042–0.044
Pleocroisme	per a les varietats de color violeta. X = incolor a groc pàl·lid o rosa Y = violeta pàl·lid o rosa Z = violeta
Angle 2V	56 a 84°
Fusibilitat	2
Altres característiques	alguns exemplars són fluorescents; molta més fluorescència després d'escalfar-la
Varietats més comunes
Angelita	varietat de gra fi semitransparent de color gris blavós.[1]
Bowel stone	varietat que es distingeix pel patró de formació, que s'assembla als plecs recurrents d'un intestí.[2]
Vulpinita	varietat granular.[3]
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències	[4][5]

L'anhidrita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el nom l'any 1804 per Abraham Gottlieb Werner, del grec anidros (sense aigua), a diferència del guix que sí que en conté. Isoestructural amb la ferruccita, i isoestructural i isomorfa amb α-BaSO4 i α-SrSO4. També és coneguda com a muriacita.

Característiques

L'anhidrita és un sulfat de calci deshidratat. Cristal·litza en el sistema cristal·lí ortoròmbic, amb tres direccions de perfecta exfoliació paral·lels als tres plans de simetria. Tot i la seva fórmula, no és isomorfa amb els sulfats ortoròmbics de bari (baritina) i estronci (celestina). Els cristalls clarament desenvolupats són rars, i es presenta habitualment en forma de masses exfol·liades. La duresa és de 3.5 i el pes específic de 2,9. Predomina el color blanc, de vegades grisenc, blavós o morat. Quan s'exposa a l'aigua, l'anhidrita es transforma fàcilment a guix degut a l'absorció d'aquesta.

Formació i jaciments

L'anhidrita es troba freqüentment en dipòsits evaporítics amb guix, tal com va ser descoberta per primera vegada, el 1794, en una mina de sal a prop de Hall, a Tirol. La profunditat és crítica, ja que com més a prop de la superfície més fàcilment l'anhidrita ha estat alterada a guix per absorció d'aigua del sòl. L'anhidrita s'associa comunament amb calcita, halita, i d'altres sulfurs com ara galena, calcopirita, molibdenita i pirita.

L'anhidrita és un mineral d'àmplia distribució mundial del qual s'han trobat més de 1500 jaciments repartits arreu de tots els continents. A Catalunya s'ha trobat a la província de Barcelona a la pedrera Cal Marçà, a Castellfollit de Riubregós (l'Anoia) i en dipòsits de sal del Bages; a la província de Lleida a Ivorra, (la Segarra) i a la província de Tarragona en afloraments de lutita a Ulldemolins (el Priorat).^[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anhidrita