Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Àlaba
Escut d'Àlaba
Localització
42° 50′ 00″ N, 2° 45′ 00″ O / 42.833333333333°N,2.75°O / 42.833333333333; -2.75
Estat	Espanya
Autonomia	Comunitat autònoma del País Basc
Capital	Vitòria
Conté la localitat	Quadrilla de Vitòria Quadrilla d'Añana Quadrilla d'Aiara Quadrilla de Mendialdea Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa Quadrilla de Salvatierra Quadrilla de Zuia
Població
Total	326.574 (2017)
• Densitat	107,53 hab/km²
Gentilici	alabès, alabesa
Idioma oficial	castellà i basc
Geografia
Superfície	3.037 km²
Altitud	650 m
Punt més alt	Gorbeia  (1.482 m)
Punt més baix	Laudio  (130 m)
Limita amb	província de Burgos Biscaia Guipúscoa La Rioja Navarra
Organització política
Òrgan executiu	Diputació Foral d'Àlaba
• Cap de govern	Ramiro González Vicente
Identificador descriptiu
Codi postal	01
ISO 3166-2	ES-VI
Codi NUTS	ES211
Codi de municipi INE	01
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Coord.: 42° 50′ N, 2° 45′ O / 42.833°N,2.750°O / 42.833; -2.750

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria.

Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Orografia

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part l'enclavament de Treviño (administrativament de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos i La Rioja).

Economia

En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha conegut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Laudio-Llodio, Amurrio, Oyón-Oion, Agurain, Iruña Oka,
Laguardia i Legutio (Villarreal de Álava).

Divisió administrativa

El territori està dividit en set quadrilles:

1. Quadrilla d'Añana


2. Quadrilla d'Aiara


3. Quadrilla de Mendialdea


4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa


5. Quadrilla de Salvatierra


6. Quadrilla de Vitòria


7. Quadrilla de Zuia

Comtat d'Àlaba

Llista de senyors:

• 
  Eylon c. 850-875


• 
  Vela Jiménez c. 875-883


• 
  Munio Velaz c. 883-921


• 
  Àlvar Herrameliz c. 921-923


• 
  Fernán González 923-970, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins al 1046


• 
  Nuño González 970-1033


• 
  Fortunio Iñíguez 1033-1046


• 
  Munio Múñoz (co-senyor) 1046-1060, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra 1046-1085


• 
  Sancho Maceratio (co-senyor) 1046-1060


• 
  Ramiro 1060-1075


• 
  Marcelo 1075-1085


• 
  Lope Iñíguez 1085-?, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins al 1123


• 
  Lope Díaz el Blanc ?-1093


• 
  Lope González 1093-1099


• 
  Lope Sánchez 1099-1114


• 
  Diego López I 1114-1123


• 
  Don Ladrón 1123-1158, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra fins al 1199


• 
  Don Vela 1158-1175


• 
  Juan Velaz 1175-1181


• 
  Diego López II 1181-1187


• 
  Iñigo de Oriz 1187-1199


• 
  Diego López I d'Haro 1199-1214, Després Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins a la unió personal del 1322


• 
  Lope Díaz I d'Haro 1214-1240


• 
  Nuño González de Lara 1240-1252


• 
  Diego López II d'Haro 1252-1274


• 
  Ferran de la Cerda 1274-1280


• 
  Lope Díaz III d'Haro 1280-1288


• 
  Juan Alonso de Haro 1288-1310


• 
  Diego López de Salcedo 1310-1332

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlaba

• Alaba wa-l-Kila