Anglesita












































































































Infotaula de mineralAnglesita

Anglésite-touizit Monocristal.jpg
Anglesita de Touissit, Marroc

Fórmula química
PbSO4
Epònim
Anglesey
Nom IUPAC
sulfat de plom(II)
Classificació
Categoria
sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.
07.AD.35
Nickel-Strunz 9a ed.
7.AD.35
Nickel-Strunz 8a ed.
VI/A.09
Dana
28.3.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí
ortoròmbic - dipyramidal (2/m 2/m 2/m)
Hàbit cristal·lí
granular, bandejat, nodular a estalactític
Color
incolor, blanc, gris
Exfoliació
[001] bona, [210] distinta
Fractura
fràgil a concoidal
Duresa
2,5 a 3
Lluïssor
adamantina, sedosa
Color de la ratlla
blanca
Diafanitat
transparent a translúcida
Gravetat específica
6,3
Densitat
6,3
Propietats òptiques
biaxial (+)
Índex de refracció
nα = 1.878
nβ = 1.883
nγ = 1.895
Fusibilitat
1,5
Més informació
Estatus IMA
mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències
[1]
Modifica les dades a Wikidata

L'anglesita és un mineral de plom de la classe dels sulfats. Juntament amb la cerussita, és el mineral de plom secundari més comú. Va rebre el seu nom el 1832 per François Sulpice Beudant, per la seva localitat tipus, l'illa d'Anglesey (Gal·les). És isoestructural amb la barita i la celestina, i pertany al grup de la barita, juntament amb aquestes dues espècies i l'hashemita.[2]



Propietats


Es troba en forma de cristalls prismàtics ortoròmbics i masses terroses. Conté el 74% de plom en pes i, per tant, té un alt pes específic, de 6,3. El color és blanc o gris amb ratlles de color groc pàl·lid. Pot ser de color gris fosc si és impura.



Formació i jaciments


L'anglesita es presenta com un producte d'oxidació del mineral de sulfur de plom primari, la galena. És un mineral d'origen secundari, format per l'oxidació de la galena en les parts superiors de les vetes minerals afectades pels processos de meteorització. A Monteponi (Sardenya), els cristalls es troben incrustats en cavitats de galena; a Leadhills, Escòcia, es coneixen pseudomorfismes d'anglesita després de galena. En la majoria de les localitats, es troba en forma de cristalls aïllats en les vetes que contenen plom, però en alguns llocs, com a Austràlia i Mèxic, on es troba en grans masses, també s'extreu com a mena de plom.


A Catalunya s'ha trobat anglesita a la província de Barcelona a la pedrera i mina Berta, a Sant Cugat del Vallès-El Papiol (Vallès Occidental-Baix Llobregat); a la província de Girona a la mina Les Ferreres, a Rocabruna, a les mines Puig de Sant Julià, a Sant Julià del Llor i Bonmatí i a les mines Osor, aquestes dues últimes a la Selva; a la província de Lleida a les mines Liat a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran); i a la província de Tarragona a la mina Atrevida a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) i a les localitat de Bellmunt del Priorat, El Molar i Ulldemolins (Priorat).[2]



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anglesita Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «Anglesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2014].


  2. ↑ 2,02,1 «Baryte Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2014].










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more