Mutesa II
 Bandera amb l'escut de Uganda | |||
| Nom original | (en) Mutesa II | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Edward Frederick William David Walugembe Mutebi Luwangula Mutesa 19 de novembre, 1924 Kampala, Buganda | ||
| Mort | 21 de novembre, 1969 Londres, Regne Unit | ||
| Causa de mort | Intoxicació | ||
| Lloc d'enterrament | tombes de Kasubi Kampala | ||
9 octubre 1963 – 2 març 1966 ← nou càrrec – Milton Obote → | |||
| Nacionalitat |  Uganda | ||
| Educació | Magdalene College | ||
| Es coneix per | Polític ugandès | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Rei i President d'Uganda | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei | ||
| Fills | Mutebi II  Daudi Kintu Wasajja Princess | ||
| Pare | Daudi Cwa II of Buganda | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
Orde de l'Imperi BritànicMutesa II nom de naixença Edward Frederick William David Walugembe Mutebi Luwangula Mutesa (Kampala, capital de la llavors Buganda, 19 de novembre, 1924 - Londres, Regne Unit, 21 de novembre, 1969) fou rei de Buganda i més tard president del país llavors ja amb el nom modern d'Uganda.
Quan tan sols comptava quinze anys pujà al tron de Buganda en aquell temps regne indígena autònom d'Uganda. Cursà estudis en el King's College de Cambridge i en la Universitat de Makerere, en Ciències Polítiques i Econòmiques. S'afilià al moviment sindical i lluità decididament per una millor remuneració salarial del treballador, i, quant a política externa, recolzà la República Popular de la Xina en la guerra del Vietnam i rebé ajuda de la Unió Soviètica.
En dues vegades es veié obligat a partir camí de l'exili. La primera vegada, el 1953, per haver volgut cooperar amb la política britànica en el protectorat d'Uganda. Als dos anys tornava al seu país, on fou rebut apoteòsicament pel poble. El 1962, Uganda assoleix la independència i Mutesa II és designat el seu primer president. Quatre anys més tard (1966 tornà a sortir al seu desterrament, però aquesta vegada per orde del seu primer ministre, Milton Obote, i ja per no retornar.
Restà en possessió de les condecoracions següents: Orde de l'Imperi Britànic; Gran Creu de l'Orde del Fènix; Gran Cordó i Orde de la Reina d'Etiòpia.
Deixà escrites les seves memòries amb el títol de The Desecration of My Kingdow.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1969-70, pàg. 238 (ISBN 84-239-4599-5)
