Maria Bàrbara de Bragança
M. Bàrbara de Bragança (ca. 1750) per Louis-Michel van Loo. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Maria Madalena Bàrbara Xavier Elionor Teresa Antonia Josefa de Bragança 4 de desembre de 1711 Lisboa, Portugal |
Mort | 27 d'agost de 1758(1758-08-27) (als 46 anys) Aranjuez, Espanya |
Lloc d'enterrament | Convent de las Salesas Reales |
Reina consort d'Espanya | |
1746 – 1758 | |
← Isabel Farnese Maria Amàlia de Saxònia → | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | Compositora, reina, dona prominent de vida mundana i mecenes |
Moviment | Música barroca |
Altres | |
Títol | Duc |
Dinastia | Casa de Bragança |
Cònjuge | Ferran VI d'Espanya |
Pares | Joan V de Portugal Maria Anna d'Àustria |
Germans | Josep I de Portugal, Infante Alexandre of Portugal , Pere de Bragança, Pere III de Portugal, Gaspar de Bragança , António of Braganza, Child of Palhavã , José of Braganza, High Inquisitor of Portugal i Infante Carlos of Portugal |
Premis | |
| |
Maria Bàrbara de Bragança -de nom complet Maria Magdalena Bàrbara Francesca Xaviera Elionor Teresa Antònia Josepa- (Lisboa, 4 de desembre de 1711-Aranjuez, 1758) fou una infanta del Regne de Portugal i reina consort d'Espanya (1746-1758). Maria Bàrbara de Bragança era una dona culta, agradable de caràcter, dominadora de sis idiomes i gran amant de la música, deixebla i protectora de Domenico Scarlatti i, posteriorment, mecenes del famós cantant Farinelli (castrat).
Contingut
1 Família
2 Joventut
3 Princesa del Brasil
4 Reina consort d'Espanya
Família
Nasqué el 1711 a la cort de Lisboa, filla primogènita del rei Joan V de Portugal i la seva esposa Maria-Anna d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria. Era neta per línia paterna del rei Pere II de Portugal i Maria Sofia de Neuburg, i per línia materna de Leopold I del Sacre Imperi romanogermànic i Elionor del Palatinat-Neuburg.
Joventut
Els seus pares es van casar el 1708, però durant gairebé tres anys la reina no va donar a llum els fills. El rei va fer una promesa a Déu: si naixia un hereu al tron, un convent seria construït per agrair-li-ho. El 4 de desembre 1711, va néixer la infanta, i el convent de Mafra va ser construït.
Princesa del Brasil
Va néixer com a hereva del tron portuguès, però aquesta condició va acabar quan la reina va donar a llum un fill, Pere, dos anys després. El seu títol, mentre fou hereva del tron era princesa del Brasil. Pere va morir a l'edat de dos anys, però un altre fill, Josep, havia nascut abans de la mort de Pere. Encara que Bàrbara mai va tornar a ser hereva, fou la segona en la línia de successió durant la major part de la seva vida.
La princesa fou batejada Maria Madalena Bàrbara Xavier Elionor Teresa Antonia Josefa; era normalment coneguda com a Bàrbara o Maria Bàrbara, un nom mai abans utilitzat entre els membres de la reialesa portuguesa, en honor de santa Bàrbara, la santa del seu aniversari. Tingué una excel·lent educació i gaudia la música, que estudià amb Domenico Scarlatti, el famós clavecinista i compositor, des de l'edat de 9 o 10 fins als 14 anys.
Reina consort d'Espanya
El 1729, als 18 anys, es va casar amb el futur rei d'Espanya Ferran VI, dos anys menor que ella. El seu germà Josep es va casar amb una germanastra de Ferran, amb la infanta Maria Anna Victòria d'Espanya. Scarlatti la va seguir a Madrid en el seu matrimoni, es va quedar amb ella i va compondre centenars de sonates per a ella. Durant el seu regnat, Barbara presideix concerts al palau Reial d'Aranjuez, que va ser el seu refugi preferit.
Es casà el 20 de gener de 1729 a Badajoz amb el príncep d'Astúries, i futur rei, Ferran VI d'Espanya, fill de Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Lluïsa de Savoia. D'aquesta unió no nasqueren fills. Per voluntat de la reina consort Isabel Farnese, segona esposa del rei Felip V, la parella va viure completament aïllada de la cort reial.
A l'ascens del seu espòs al tron espanyol va realitzar una important tasca de mediació entre el rei de Portugal i Ferran VI.
Encara que no era bonica posseïa un aspecte acollidor, fet que va impactar al príncep quan es va presentar per primera vegada. Es va unir molt a ella, compartint la seva passió per la música. La seva mort, es deia que li havia trencat el cor. No van tenir fills.
Barbara va patir d'asma greu la major part de la seva vida. Havia estat bella en la seva joventut, tot i que adquirí força sobrepès de més gran. Va morir al palau Reial d'Aranjuez, als afores de Madrid, el 1758.
Precedit per: Lluïsa Elisabet d'Orleans | Princesa consort d'Astúries 1711 - 1729 | Succeït per: Maria Lluïsa de Parma |
Precedit per: Isabel Farnese | Reina consort d'Espanya 1746 - 1758 | Succeït per: Maria Amàlia de Saxònia |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Bàrbara de Bragança |