Simfonia núm. 6 (Schubert)




































Infotaula de composicióSimfonia núm. 6
Forma musical
simfonia
Tonalitat
Do M
Compositor
Franz Schubert
Composició
1817-1818
Catalogació
D 589
Més informació
Allmusic
mc0002371276
Modifica les dades a Wikidata

La Simfonia núm. 6 en do major, D. 589,[1] és una simfonia de Franz Schubert composta entre octubre de 1817 i febrer de 1818.[2] La seva estrena pública es realitzà a Viena el 1828. És anomenada la "Petita en do major" per distingir-la de la Novena Simfonia més tardana, en la mateixa tonalitat, coneguda com la "Gran en do major".




Contingut






  • 1 Instrumentació


  • 2 Moviments


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Instrumentació


La simfonia té la següent instrumentació: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets (en do), 2 fagots, 2 trompes (en do), dos trompetes (en do), timbales (en do i sol) i corda.


Una interpretació habitual dura al voltant d'uns 32 minuts.



Moviments


Consta de quatre moviments:



  1. Adagio, 3/4 — Allegro, 2/2

  2. Andante, 2/4 en fa major


  3. Scherzo: Presto; Trio: Piu lento (Trio en mi major), 3/4

  4. Allegro moderato, 2/4


<br /> relative c' {<br /> tempo "Adagio"<br /> key c major<br /> time 3/4<br /> c2.->fp | <g' c e>4-.f <f c' f>-. r | c2.->fp | <c' fis>4-.f <b g'>4-. r<br /> }<br />

(La indicació de dinàmica és fzp més que fp, però no està disponible a LilyPond per afegir-ho a la Viquipèdia.)



Referències





  1. ↑ http://www.trovar.com/Deutsch.html


  2. ↑ Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 025333487X), pp. 609–615 (2002).




Enllaços externs






  • Simfonia núm. 6 a International Music Score Library Project (IMSLP).












-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more