Orquestra de cambra
Multi tool use
El Mozarteum de Salzburg - Àustria
Una orquestra de cambra és un tipus d'orquestra que abasta tota mena de conjunts instrumentals, essent l'única condició que aquest tipus d'orquestra tingui una mida relativament petita i estigui formada generalment per menys de 20 músics.[1]
De la mateixa manera que amb la música de cambra, el complement «de cambra» es refereix al saló on es desenvolupa (originàriament eren els salons de música dels palaus i les grans residències del segle XVII). Des d'aleshores significa «orquestra reduïda que cap en un saló». No té una formació concreta d'instruments
Classificació
Les orquestres de cambra es poden classificar com:
- Orquestra barroca: conjunt d'instruments de corda amb intervenció ocasional d'altres tipus d'instruments. Es forma a partir de les obres de Corelli, i després de Bach, Lully o Rameau.
- Conjunts instrumentals indefinits per a música de cambra, com els que calen en els Divertiments de Mozart, el Septimit de Beethoven, i obres semblants.
- Conjunts contemporanis com per les obres d'Ígor Stravinski (Ebony concertó, Dumbarton Oaks), Manuel de Falla (Concert)
- Orquestra de Cordes: Integrada per violins, violes, violoncels i contrabaix, més clave o piano.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orquestra de cambra 
|
↑ http://definicion.de/orquesta/#ixzz3LFMHJTDO
- «Orquestra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2015].
ChZ9Y ZqrRqO Z ZAoIc8 i yz7BZKP7axCnKQZ,J zHtv xorM,HcLfzdalLMo
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
