La Malva-rosa

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Malva-rosa |

|
|
Localització |
|
39° 28′ 35″ N, 0° 19′ 35″ O / 39.47641667°N,0.32641389°O / 39.47641667; -0.32641389
|
|
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
País Valencià |
Província |
província de València |
Comarca |
Comarca de València |
Municipi |
València |
Districte |
Poblats Marítims |
 |

la Casa-Museu Vicente Blasco Ibáñez es troba al barri, mirant al mar.
La Malva-rosa és un barri marítim de la ciutat de València, que es denomina així per la planta d'igual nom que antigament poblava aquesta zona. D'igual manera es denomina la seua platja, encara que de vegades per error o desinformació el nom s'estén també a la demarcació corresponent a les platges del Cabanyal i les Arenes.
Limita al nord amb la Séquia de Vera que la separa del municipi d'Alboraia i al sud amb el barri del Cabanyal a través de l'avinguda dels Tarongers per on circula una línia del tramvia.
EL barri dista uns set quilòmetres del centre de la ciutat i està comunicat per diverses línies d'autobusos urbans (que a l'estiu amplien la seua freqüència), tramvia o per mitjà del carril bici que prové de l'avinguda de Tarongers o la de Blasco Ibánez. A més, és pròxim a l'autopista del Mediterrani.
Encara que en origen va ser un barri mariner no queda absolutament res d'això i encara que més tard, segons diuen algunes enciclopèdies, se'l va considerar un barri treballador, la transformació actual dista bastant d'aqueixa etiqueta, especialment pel que fa a la seua façana marítima.
Façana marítima

Hospital de la Malva-rosa
Disposa d'un passeig marítim molt utilitzat per a patinar i córrer, al llarg del qual hom també troba un bon nombre de restaurants. Ací se situa l'Hospital de la Malva-rosa, d'estil modernista i eclèctic, el Poliesportiu de la Malva-rosa i diversos palauets modernistes o eclecticistes de principis del segle XX. Entre ells, destaca la que fora casa de l'escriptor i polític Vicente Blasco Ibáñez, un edifici neoclàssic i restaurat que en l'actualitat es troba obert al públic com a casa museu.
La platja de la Malva-rosa és una de les més famoses del litoral valencià, que apareix en diverses pintures de Joaquín Sorolla.
Districtes de la ciutat de València
|
|
Ciutat Vella · L'Eixample · Extramurs · Campanar · La Saïdia · Pla del Real · L'Olivereta · Patraix · Jesús · Quatre Carreres · Poblats Marítims · Camins al Grau · Algirós · Benimaclet · Rascanya · Benicalap · Pobles del Nord · Pobles de l'Oest · Pobles del Sud
|
|
Barris de la ciutat de València
|
Ciutat Vella |
La Seu · la Xerea · El Carme · Velluters (El Pilar) · El Mercat · Sant Francesc
|
L'Eixample |
Russafa · Pla del Remei · Gran Via
|
Extramurs |
El Botànic · La Roqueta · La Petxina · Arrancapins
|
Campanar |
Campanar (barri) · les Tendetes · El Calvari · Sant Pau
|
La Saïdia |
Marxalenes · Morvedre · La Trinitat · Tormos · Sant Antoni
|
Pla del Real |
L'Exposició · Mestalla · Jaume Roig · Ciutat Universitària
|
L'Olivereta |
Nou Moles · Soternes · Tres Forques · La Fontsanta · La Llum
|
Patraix |
Patraix (barri) · Sant Isidre · Vara de Quart · Safranar · Favara
|
Jesús |
La Raïosa · L'Hort de Senabre · La Creu Coberta · Sant Marcel·lí · Camí Real
|
Quatre Carreres |
Montolivet · En Corts · Malilla · La Fonteta de Sant Lluís · Na Rovella · la Punta · Ciutat de les Arts
|
Poblats Marítims |
El Grau · El Cabanyal i el Canyamelar · La Malva-rosa · Beteró · Natzaret
|
Camins al Grau |
Aiora · Albors · La Creu del Grau · Camí Fondo · Penya-roja
|
Algirós |
L'Illa Perduda · Ciutat Jardí · L'Amistat · La Vega Baixa · La Carrasca
|
Benimaclet |
Benimaclet (barri) · Camí de Vera
|
Rascanya |
Els Orriols · Torrefiel · Sant Llorenç
|
Benicalap |
Benicalap (barri) · Ciutat de l'Artista Faller
|
Pobles del Nord |
Benifaraig · Poble Nou · Carpesa · les Cases de Bàrcena · Mauella · Massarrojos · Borbotó
|
Pobles de l'Oest |
Benimàmet · Beniferri
|
Pobles del Sud |
El Forn d'Alcedo · El Castellar-l'Oliveral · Pinedo · El Saler · El Palmar · El Perellonet · La Torre · Faitanar
|
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Malva-rosa 
|
Coord.: 39° 28′ 35.1″ N, 0° 19′ 35.09″ O / 39.476417°N,0.3264139°O / 39.476417; -0.3264139
8EbqbhZfjz,CENMIJFf6VdwxnX,xof
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...