Pontigné és un municipi delegat de França, al departament de Maine i Loira i a la regió de País del Loira. L'any 2007 tenia 256 habitants.
L'1 de gener de 2013, Pontigné va fusionar amb altres quatre municipis (Baugé, Montpollin, Saint-Martin-d'Arcé i Le Vieil-Baugé) i formar el municipi nou Baugé-en-Anjou.[1]
Contingut
1Demografia
1.1Població
1.2Habitatges
1.3Piràmide de població
2Economia
2.1Ingressos
2.2Activitats econòmiques
3Poblacions més properes
4Referències
Demografia
Població
El 2007 la població de fet de Pontigné era de 256 persones. Hi havia 91 famílies de les quals 20 eren unipersonals (16 homes vivint sols i 4 dones vivint soles), 28 parelles sense fills i 43 parelles amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:[2]
Habitants censats
Habitatges
El 2007 hi havia 122 habitatges, 97 eren l'habitatge principal de la família, 12 eren segones residències i 13 estaven desocupats. 119 eren cases i 3 eren apartaments. Dels 97 habitatges principals, 65 estaven ocupats pels seus propietaris, 28 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 4 estaven cedits a títol gratuït; 6 tenien dues cambres, 17 en tenien tres, 17 en tenien quatre i 57 en tenien cinc o més. 66 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 33 habitatges hi havia un automòbil i a 56 n'hi havia dos o més.[3]
Piràmide de població
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Pontigné el 2009.[4]
Homes
Edats
Dones
0
95 o +
0
0
90 a 94
0
0
85 a 89
0
0
80 a 84
0
4
75 a 79
4
8
70 a 74
4
0
65 a 69
4
12
60 a 64
8
4
55 a 59
4
8
50 a 54
8
8
45 a 49
4
4
40 a 44
16
20
35 a 39
8
4
30 a 34
8
0
25 a 29
12
12
20 a 24
12
0
15 a 19
12
20
10 a 14
4
12
5 a 9
0
4
0 a 4
8
Economia
El 2007 la població en edat de treballar era de 163 persones, 121 eren actives i 42 eren inactives. De les 121 persones actives 110 estaven ocupades (57 homes i 53 dones) i 11 estaven aturades (8 homes i 3 dones). De les 42 persones inactives 19 estaven jubilades, 9 estaven estudiant i 14 estaven classificades com a "altres inactius".[5]
Ingressos
El 2009 a Pontigné hi havia 97 unitats fiscals que integraven 269 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 14.820€.[6]
Activitats econòmiques
Dels 8 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de construcció, 2 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa immobiliària i 3 d'empreses de serveis.[7]
Dels 4 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un taller de reparació d'automòbils i de material agrícola, 2 lampisteries i 1 restaurant.[8]
L'any 2000 a Pontigné hi havia 20 explotacions agrícoles.
Poblacions més properes
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
Pontigné
Saint-Martin-d'Arcé (3,3 km)
Lasse (4,1 km)
Baugé (4,8 km)
Vaulandry (5,5 km)
Bocé (5,5 km)
Chavaignes (5,9 km)
Le Guédeniau (5,9 km)
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pontigné
↑ «Arrêté du 30 mars 2012 portant création d'une commune nouvelle» (en francès). Journal officiel de la République française, 09-06-2012.
↑Population et logements par commune depuis le recensement de 1962 (1961 pour les Dom) à 1999
↑Logement, 1968-2007
↑«Population par sexe et âge quinquennal de 1968 à 1999».
↑Emploi et population active 1999 et 2007
↑Revenus fiscaux des ménages en 2008
↑Créations et stock d'établissements par commune en 2009
↑Nombre d'équipements des services aux particuliers
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Pontigné a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Pontigné a l'INSEE
France par comune Dades detallades de totes les comunes de França accessibles a partir del mapa.
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...