Lent de Fresnel
Multi tool use
A l'esquema següent es pot observar el principi de construcció de les lents de Fresnel:
1. Secció d'una lent de Fresnel.
2: Secció d'una lent tradicional plana-convexa de potència equivalent.
Una lent de Fresnel és un tipus de lent inventada per Augustin Jean Fresnel. Desenvolupades originalment per als fars, el seu disseny permet la construcció de lents de grans dimensions i amb un punt focal més curt sense el pes i volum de materials que es requeririen en un lent de disseny convencional.[1] Comparades amb les primeres lents, es perdia molta menys llum i era visible en distàncies més llargues.
Una lent de Fresnel d'un far, Musée national de la Marine, París
Una lent de Fresnel redueix la quantitat de material requerit per a una lent esfèrica convencional, això s'aconsegueix dividint la lent en un conjunt de seccions anulars concèntriques conegudes com a zones de Fresnel. Per a cada una d'aquestes zones, el gruix de les lents es disminueix, tallant la superfície contínua de la lent estàndard en un conjunt de superfícies de la mateixa curvatura amb discontinuïtats entre elles. Això permet una reducció substancial del gruix de la lent.
Referències
↑ «lent de Fresnel | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 15 novembre 2018].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lent de Fresnel 
|
Advantages of Fresnel Lenses (anglès)
T2W72IL fkQ1nmw,FykIlGtFk1 cLlJrs tEjoDs,1,TCumx,VZV1,GUgI LqQ6tPB LpOmF GaTWs1KDslXxjOhabVbGvZgg 4i
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
