Calibre








Per a altres significats, vegeu «Calibre (programari)».




D'esquerra a dreta els cartutxos 9,3 x 62 mm, .30-06 Springfield, 7,92 x 57 mm IS, 6,5 x 55 i .308 Winchester.




Bales de calibre 9mm i 7,62mm.


El calibre o tou és el diàmetre intern d'un canó d'una arma de foc, que al seu torn es correspon al diàmetre de la bala o projectil que aquest pot disparar.[1][2][3][4]


Una denominació catalana antiga del calibre era colliure.[5][6][7]




Contingut






  • 1 Armes amb ànima ratllada


  • 2 Armes d'ànima llisa


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Armes amb ànima ratllada


S'anomenen així aquelles armes de foc en el canó de les quals s'aprecien estriaments que doten al projectil que els travessa d'una rotació. Aquesta rotació, els confereix una major estabilitat de trajectòria (o tensió en balística) per l'efecte giroscòpic produït, molt important per a aconseguir una major precisió del tir, independentment dels inevitables defectes de fabricació i qualitat balística dels projectils.


En un canó estriat, el calibre és calculat tenint en compte la part més elevada de les estries, denominada massís.


Si la mida és en polzades llavors el calibre (abreviat cal) és assenyalat com un valor decimal de polzada. D'aquesta manera, un rifle amb un diàmetre de 0,22 polzades és un .22 cal ("calibre 22").


Els calibres de les armes de foc poden especificar-se també en valors mètrics. Per exemple, una pistola 9mm, vol dir que el diàmetre del canó és de 9 mil·límetres. També un "calibre de vuitanta-vuit mil·límetres" (88 mm) o "una arma de cent cinc mil·límetres".


Les armes lleugeres tenen un rang aproximat de d'entre .17 i .50 cal. Armes utilitzades per a caça esportiva poden arribar fins a calibres de .80. A mitjans del segle XIX els fusells eren de calibre .58 o majors.



Armes d'ànima llisa


Article principal: Calibre (cartutx)

En aquest cas l'interior del canó de l'arma de foc és completament llis, bàsicament per dos raons: o bé s'empren per a disparar múltiples projectils al mateix temps (com en una escopeta, molt emprada en la caça menor), o bé un sol projectil de mida molt gran (superior a 30 mm) on l'ús d'estries es desaconsella pel seu gran desgast.


Per a expressar el calibre de les armes de caça menor s'empra la denominada nomenclatura anglesa, i el més estès és el denominat calibre 12. En aquest cas el diàmetre interior del canó coincideix amb el diàmetre d'una de les 12 esferes iguals que poden sortir d'una lliura de plom. És a dir, el diàmetre d'una esfera de plom d'1/12 de lliura anglesa de pes.[8]


Per tant, el calibre 20 correspon a un diàmetre de canó més petit que el 12; encara que no es tracta d'una relació lineal sinó cúbica, en dependre el volum d'una esfera del cub del seu diàmetre.



Referències




  1. «Calibre». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.


  2. DCVB: Calibre


  3. «Calibre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.



  4. Calibre a Optimot



  5. Brev Tractat De Artilleria, recopilat de diversos autors y treballat per F. Barra, etc. Barcelona, 1642, p. 101–. 


  6. DCVB: Colliure


  7. DCVB: Colliure.


  8. «Munición». Armería Álvarez. [Consulta: 17 gener 2014].



Vegeu també



  • Cartutx d'escopeta

  • Calibre (cartutx)

  • BWG

  • Escopeta de dos canons



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calibre Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Nomenclatura dels cartutxos d'armes curtes



Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka