Salvador Sadurní i Urpí 3 d'abril de 1941 (1941-04-03) (77 anys) L'Arboç, Catalunya
Alçària
1.80 m
Activitat
Ocupació
Futbolista
Esport
futbol
Posició a l'equip
Porter
Clubs juvenils
Anys
Equip
1956-1957
CE Vendrell[1]
1957-1958
FC Barcelona Juvenil[2]
Clubs professionals
Anys
Equip
1958-1960
FC Barcelona Aficionats[2]
1960-1976
FC Barcelona
247
(0)
1960-1961
→ CE Mataró (cedit)[1]
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1963-1969
Espanya
10
(0)
1968-1971[3]
Catalunya
2
(0)
Participà en
1962
Mundial de Futbol 1962
Salvador Sadurní i Urpí (L'Arboç, 3 d'abril del 1941)[1] va ser un destacat futbolista català dels anys 60 i 70 del segle XX que jugava a la posició de porter.
Contingut
1Biografia
2Trajectòria esportiva
3Títols
4Referències
5Enllaços externs
Biografia
Guants i samarreta de Sadurní, de la temporada 1973-74, actualment al Museu del FC Barcelona
Salvador Sadurní va néixer a l'Arboç del Penedès el 1941. Va ser un dels gran porters de la història del Barça amb 16 anys al club. És considerat el gran successor de Ramallets a la porteria blau-grana, tot i que va tenir forta competència, primer amb Pesudo i després amb Reina.
Debutà amb el Barça l'11 de maig de 1961 a Gijón. La seva primera temporada al club va acabar amb un gran premi, com fou la seva convocatòria per a la Copa del Món de Futbol 1962 tot i que no jugà cap partit. L'any següent, el 8 de gener, va debutar amb la selecció estatal a Barcelona contra França amb empat a zero al final del partit. Només fou 10 vegades internacional (amb 8 gols encaixats), ja que comptà amb la competència del porter basc José Ángel Iríbar. Amb el Barça guanyà una lliga (1974), tres copes i una Copa de Fires com a títols més destacats. A més guanyà el Trofeu Zamora al porter menys golejat de la lliga en tres ocasions (1969, 1974 i 1975).[1]
L'any 1976, a l'edat de 35 anys, es retirà del futbol en actiu. l'1 de setembre d'aquell any va rebre un homenatge del club juntament amb els seus companys Antoni Torres i Joaquim Rifé, amb un partit amistós contra l'Stade Reims en què el Barça guanyà per 2 a 0.
Trajectòria esportiva
CE Vendrell
CE Mataró (cedit)
FC Barcelona 1961-1976
Títols
1 Lliga espanyola de futbol masculina: 1973-74[1]
3 Copa espanyola de futbol masculina: 1963, 1968, 1971[1]
1 Copa de les Ciutats en Fires: 1965-66[1]
1 Finalíssima de la Copa de les Ciutats en Fires: 1971
1 Campionat d'Espanya d'aficionats: 1960[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7Mundo Deportivo, 18 febrer de 1989, Galería de internacionales
↑ 2,02,1Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
↑Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
Enllaços externs
Salvador Sadurní i Urpí a BDFutbol
Trofeu Zamora
1928–29: Zamora
1929–30: Blasco
1930–31: Zarraonaindia
1931–32: Zamora
1932–33: Zamora
1933–34: Blasco
1934–35: Urquiaga
1935–36: Blasco
1939–40: Tabales
1940–41: Echevarría
1941–42: Acuña
1942–43: Acuña
1943–44: Eizaguirre
1944–45: Eizaguirre
1945–46: Bañón
1946–47: Lezama
1947–48: Velasco
1948–49: Domingo
1949–50: Acuña
1950–51: Acuña
1951–52: Ramallets
1952–53: Domingo
1953–54: Otero
1954–55: Alonso
1955–56: Ramallets
1956–57: Ramallets
1957–58: Goyo
1958–59: Ramallets
1959–60: Ramallets
1960–61: Vicente
1961–62: Araquistáin
1962–63: Vicente
1963–64: Vicente
1964–65: Betancort
1965–66: Pesudo
1966–67: Betancort
1967–68: Junquera
1968–69: Sadurní
1969–70: Iribar
1970–71: Abelardo
1971–72: Deusto
1972–73: Reina
1973–74: Sadurní
1974–75: Sadurní
1975–76: Miguel Ángel
1976–77: Reina
1977–78: Artola
1978–79: Manzanedo
1979–80: Arconada
1980–81: Arconada
1981–82: Arconada
1982–83: Agustín
1983–84: Urruti
1984–85: Ablanedo
1985–86: Ablanedo
1986–87: Zubizarreta
1987–88: Buyo
1988–89: Otxotorena
1989–90: Ablanedo
1990–91: Abel
1991–92: Buyo
1992–93: Liaño & Cañizares
1993–94: Liaño
1994–95: Jaro
1995–96: Molina
1996–97: Songo'o
1997–98: Toni
1998–99: Roa
1999–2000: Herrera
2000–01: Cañizares
2001–02: Cañizares
2002–03: Cavallero
2003–04: Cañizares
2004–05: Valdés
2005–06: Pinto
2006–07: Abbondanzieri
2007–08: Casillas
2008–09: Valdés
2009–10: Valdés
2010–11: Valdés
2011–12: Valdés
2012–13: Courtois
2013–14: Courtois
2014–15: Bravo
2015–16: Oblak
2016–17: Oblak
Selecció de futbol d'Espanya –Copa del Món de futbol 1962
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...