Ambient
| Orígens estilístics | Electrònica, música de fons, minimalista, experimental, drone, |
|---|---|
| Orígens culturals | anys 1970 al Regne Unit |
| Instruments típics | Instruments musicals electrònics |
| Popularitat al Mainstream | Centrada principalment en la Unió Europea |
| Origen | Regne Unit, Japó i Jamaica |
| Creació | 1968 i 1970 |
| Part de | música electrònica |
| Subgèneres | |
Dark ambient - Rock atmosfèric - Lowercase - Black ambient | |
| Gèneres de fusió | |
Ambient dub - Illbient - Psybient - Ambient industrial - Ambient house - Space music - Pop Ambient | |
 | |
L'ambient és un gènere musical en el qual el so és més important que les notes. La música ambient s'identifica generalment per ser profundament atmosfèrica i ambiental.[1] La música ambient va evolucionar des de les formes musicals semiaudibles de principis del segle XX, de l'impressionisme d'Erik Satie, a través de la música concreta i el minimalisme de Terry Riley i Philip Glass, i el deliberat apropament subaudible de Brian Eno, fins al seu ús en la música electrònica. A Itàlia, la música ambient és representada pel compositor de música electrònica Jean Ven Robert Hal.
Esdeveniments posteriors van trobar elements "somiadors" no-lineals de la música ambient aplicats a algunes formes de música rítmica presents a les sales de chill-out, a les raves i altres esdeveniments de ball, però sempre amb la característica primària que la música intenta creuar la consciència de l'oient mentre crea el seu efecte sobre aquest.
Vegeu també
- Keith Kenniff
- Paisatge sonor
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambient |
↑ Definició de la música ambient a deepintense.com
Viccionari
