Poligonàcies
Multi tool use
Poligonàcia
| Polygonaceae |
|---|
 Polygonum persicaria
|
|
| Taxonomia |
|---|
|
| Super-regne |
Eukaryota |
| Regne |
Plantae |
| Ordre |
Caryophyllales |
| Família |
Polygonaceae
Juss.
|
|
| Subfamílies |
|---|
- Polygonoideae
- Eriogonoideae
|
 |
Poligonàcia, Poligonàcies o Polygonaceae és una família de plantes amb flors.
El nom de poligonàcia deriva de la presència en algunes espècies de nusos a les tiges anomenats goni (genolls) en grec.
Segons la base de dades dels Jardins Botànics Reials de Kew, aquesta família consta de 43 gèneres en 1.100 espècies.
La família té una presència cosmopolita, però està més diferenciada en les regions temperades.
Taxonomia
La família està ben definida i és universalment reconeguda, però la seva posició està menys clara.
Així, el sistema Cronquist, la ubica en l'ordre Polygonales, però sistemes més moderns com APG la posen dins de les Caryophyllales.
Les Polygonaceae poden ser dividides en dues subfamílies:
Polygonoideae, que comprèn uns 28 gèneres i 800 espècies.
Eriogonoideae, amb 330 espècies, exclusives del Nou Món.
Alguns gèneres
- Afrobrunnichia
- Antigonon
- Antipogon
- Aristocapsa
- Atraphaxis
- Brunnichia
- Calligonum
- Centrostegia
- Chorizanthe
- Coccoloba
- Dedeckera
- Dodecahema
- Emex
- Eriogonum
- Fagopyrum
- Fallopia
- Gilmania
- Goodmania
- Gymnopodium
- Harfordia
- Hollisteria
- Knorringia
- Koenigia
- Lastarriaea
- Leptogonum
- Mucronea
- Muehlenbeckia
- Nemacaulis
- Neomillspaughia
- Oxygonum
- Oxyria
- Oxytheca
- Parapteropyrum
- Persicaria
- Podopterus
- Polygonella
- Polygonum
- Pteropyrum
- Pterostegia
- Rheum
- Rumex
- Ruprechtia
- Stenogonum
- Symmeria
- Systenotheca
- Triplaris
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poligonàcies
|
Polygonaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com
Family Polygonaceae Flowers in Israel-Palestina.
| Bases de dades taxonòmiques |
Dyntaxa EOL FOC GBIF GRIN IPNI ITIS NCBI Paleodb Vascan WoRMS
|
yMPSxd,XilppD mB3DTnAl eecXFWa96S Dr1HXhfXBKaXDC z,iGakS4FiH3Nfv0oG,BBjb6,EK3sy50dkK mSiUvLdVn b,ATUDkKjL
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
