Landsat






Imatge d'un satèl·lit LandSat 7.




Imatge espectral de la Badia de Santander (Cantabria) feta pel satèl·lit LandSat de la NASA.


Landsat és un programa espacial basat en satèl·lits construïts i posats en òrbita per la NASA, per a l'observació en alta resolució de la superfície terrestre.[1] Els Landsat orbiten al voltant de la Terra en òrbita circular heliosincrònica, a 705 km d'altura, amb una inclinació de 98,2° respecte a l'equador i un període de 99 minuts. L'òrbita dels satèl·lits està dissenyada de tal manera que cada vegada que creuen l'Equador ho fan de nord a sud entre les 10:00 i les 10:15 del matí hora local. Els Landsat estan equipats amb instruments específics per a la teledetecció multiespectral. El primer satèl·lit Landsat (en principi anomenat ERTS-1) va ser llançat el 23 de juliol de 1972. L'últim de la sèrie és el Landsat 7, posat en òrbita el 1999, i és capaç d'aconseguir una resolució espacial de 15 metres.




Contingut






  • 1 Sèrie de satèl·lits Landsat i any del seu llançament[2]


  • 2 Vegeu també


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Sèrie de satèl·lits Landsat i any del seu llançament[2]



  • Landsat 1: 1972

  • Landsat 2: 1975

  • Landsat 3: 1978

  • Landsat 4: 1982

  • Landsat 5: 1985

  • Landsat 6: 1993 Llançament fallit.


  • Landsat 7: 1999


Des de l'any 2004 està plenament operatiu el Landsat 7. Els quatre primers satèl·lits es troben fora de servei.



Vegeu també


  • Espectre electromagnètic


Referències





  1. ↑ «Landsat—A Global Land-Imaging Mission» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2014].


  2. ↑ Comiso, Josefino. Polar Oceans from Space (en anglès). Springer, 2010, p.82. ISBN 0387366288. 




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Landsat Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Web del Landsat 7 de la NASA

  • Web del projecte Landsat de la USGS




-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more