Gralla de bec vermell
| Pyrrhocorax pyrrhocorax | |
|---|---|
 Exemplar adult de la subespècie Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus. | |
 Il·lustració d'una gralla de bec vermell (circa 1905). | |
| Estat de conservació | |
 | |
Risc mínim | |
| UICN | 22705916 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Pyrrhocorax |
| Espècie | Pyrrhocorax pyrrhocorax (Linnaeus, 1758) |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de la gralla de bec vermell (en verd). | |
 | |
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell
Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia).
Silueta de la gralla de bec vermell en vol.
La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.
Contingut
1 Morfologia
2 Subespècies
3 Reproducció
4 Alimentació
5 Amenaces naturals.
6 Hàbitat
7 Distribució geogràfica
8 Costums
9 Referències
10 Enllaços externs
Morfologia
- Fa uns 40 cm de llargària.
- És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).
Subespècies
- Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax
- Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi
- Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis
- Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus
- Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis
- Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus
Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extinta)
Reproducció
Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[1]
Alimentació
Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.
Amenaces naturals.
Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.
Hàbitat
Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.
Distribució geogràfica
Les seues vuit subespècies viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia Central, Índia i Xina.
Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de Tarragona.
Costums
És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.
Referències
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
La gralla de bec vermell a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
Estudi de la població d'aquesta espècie al Principat de Catalunya. (català)
Vídeos i informació diversa d'aquesta espècie. (anglès)
Fotografies i enregistraments sonors de la gralla de bec vermell. (anglès)
Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès) i (anglès)
Vídeos de la gralla de bec vermell en el seu hàbitat natural. (anglès)
Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
