Coca (Segòvia)

Multi tool use
 |
|
|

|
|
Localització |
 |
|
41° 13′ 04″ N, 4° 31′ 20″ O / 41.217777777778°N,4.5222222222222°O / 41.217777777778; -4.5222222222222
|
|
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
Castella i Lleó |
Província |
província de Segòvia |
|
Capital |
Coca
|
Població |
Total |
1.774 (2018) |
• Densitat |
18,02 hab/km² |
Gentilici |
caucense |
Idioma oficial |
castellà
|
Geografia |
Superfície |
98,45 km² |
Altitud |
787 m |
Organització política |
• Alcalde |
valor desconegut |
Economia |
Moneda |
euro (EUR) |
Identificador descriptiu |
Codi postal |
40480 |
Fus horari |
UTC+01:00
|
|
Codi de municipi INE |
40057 |
Altres |
|
Lloc web |
Ajuntament de Coca
|
 |
Coca és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Fou l'antiga Cauca de l'època romana, on l'any 347 nasqué el futur emperador romà Teodosi el Gran.
Història
Durant la guerra lusitana, Cauca fou conquerida als vacceus per Luci Licini Lucul·le el 151 aC mitjançant l'engany. Els pobladors van capitular, però Lucul no va respectar el pacte i ordenà una matança de tots els habitants de la plana (aprox. 20.000) i als supervivents els esclavitzaren.[1]
De l'època gòtico-mudejar, es conserven les restes antigues de la vella església, la Torre de San Nicolás.
Administració
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període
|
Nom de l'alcalde/-essa
|
Partit polític
|
Data de possessió
|
1979 - 1983
|
|
|
19/04/1979
|
1983 - 1987
|
|
|
28/05/1983
|
1987 - 1991
|
|
|
30/06/1987
|
1991 - 1995
|
|
|
15/06/1991
|
1995 - 1999
|
|
|
17/06/1995
|
1999 - 2003
|
|
|
03/07/1999
|
2003 - 2007
|
Juan Carlos Alvarez Cabrero
|
PP
|
14/06/2003
|
2007 - 2011
|
Juan Carlos Alvarez Cabrero
|
PP
|
16/06/2007
|
2011 - 2015
|
n/d
|
n/d
|
11/06/2011
|
Des del 2015
|
n/d
|
n/d
|
13/06/2015
|
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coca 
|
↑ Strickland, Jane Margaret. Rome, Regal and Republican: A Family History of Rome (en anglès). vol.1. A. Hall. Virtue, & Company, 1854, p. 511.
Municipis de la província de Segòvia
|
Abades · Adrada de Pirón · Adrados · Aguilafuente · Alconada de Maderuelo · Aldea Real · Aldealcorvo · Aldealengua de Pedraza · Aldealengua de Santa María · Aldeanueva de la Serrezuela · Aldeanueva del Codonal · Aldeasoña · Aldehorno · Aldehuela del Codonal · Aldeonte · Anaya · Arahuetes · Arcones · Arevalillo de Cega · Armuña · Ayllón · Añe · Barbolla · Basardilla · Bercial · Bercimuel · Bernardos · Bernuy de Porreros · Boceguillas · Brieva · Caballar · Cabañas de Polendos · Cabezuela · Calabazas de Fuentidueña · Campo de San Pedro · Cantalejo · Cantimpalos · Carbonero el Mayor · Carrascal del Río · Casla · Castillejo de Mesleón · Castro de Fuentidueña · Castrojimeno · Castroserna de Abajo · Castroserracín · Cedillo de la Torre · Cerezo de Abajo · Cerezo de Arriba · Chañe · Cilleruelo de San Mamés · Cobos de Fuentidueña · Coca · Codorniz · Collado Hermoso · Condado de Castilnovo · Corral de Ayllón · Cozuelos de Fuentidueña · Cubillo · Cuevas de Provanco · Cuéllar · Domingo García · Donhierro · Duruelo · El Espinar · Encinas · Encinillas · Escalona del Prado · Escarabajosa de Cabezas · Escobar de Polendos · Espirdo · Fresneda de Cuéllar · Fresno de Cantespino · Fresno de la Fuente · Frumales · Fuente de Santa Cruz · Fuente el Olmo de Fuentidueña · Fuente el Olmo de Íscar · Fuentepelayo · Fuentepiñel · Fuenterrebollo · Fuentesaúco de Fuentidueña · Fuentesoto · Fuentidueña · Gallegos · Garcillán · Gomezserracín · Grajera · Honrubia de la Cuesta · Hontalbilla · Hontanares de Eresma · Ituero y Lama · Juarros de Riomoros · Juarros de Voltoya · La Lastrilla · La Losa · La Matilla · Labajos · Laguna de Contreras · Languilla · Lastras de Cuéllar · Lastras del Pozo · Los Huertos · Maderuelo · Marazoleja · Marazuela · Martín Miguel · Martín Muñoz de la Dehesa · Martín Muñoz de las Posadas · Marugán · Mata de Cuéllar · Matabuena · Melque de Cercos · Membibre de la Hoz · Migueláñez · Montejo de Arévalo · Montejo de la Vega de la Serrezuela · Monterrubio · Moral de Hornuez · Mozoncillo · Muñopedro · Muñoveros · Nava de la Asunción · Navafría · Navalilla · Navalmanzano · Navares de Ayuso · Navares de Enmedio · Navares de las Cuevas · Navas de Oro · Navas de Riofrío · Navas de San Antonio · Nieva · Olombrada · Orejana · Ortigosa de Pestaño · Ortigosa del Monte · Otero de Herreros · Pajarejos · Palazuelos de Eresma · Pedraza · Pelayos del Arroyo · Perosillo · Pinarejos · Pinarnegrillo · Pradales · Prádena · Puebla de Pedraza · Rapariegos · Rebollo · Remondo · Riaguas de San Bartolomé · Riaza · Ribota · Riofrío de Riaza · Roda de Eresma · Sacramenia · Samboal · San Cristóbal de Cuéllar · San Cristóbal de Segovia · San Cristóbal de la Vega · San Ildefonso · San Martín y Mudrián · San Miguel de Bernuy · San Pedro de Gaíllos · Sanchonuño · Sangarcía · Santa Marta del Cerro · Santa María la Real de Nieva · Santiuste de Pedraza · Santiuste de San Juan Bautista · Santo Domingo de Pirón · Santo Tomé del Puerto · Sauquillo de Cabezas · Sebúlcor · Segòvia · Sepúlveda · Sequera de Fresno · Sotillo · Sotosalbos · Tabanera la Luenga · Tolocirio · Torre Val de San Pedro · Torreadrada · Torrecaballeros · Torrecilla del Pinar · Torreiglesias · Trescasas · Turégano · Urueñas · Valdeprados · Valdevacas de Montejo · Valdevacas y Guijar · Valle de Tabladillo · Vallelado · Valleruela de Pedraza · Valleruela de Sepúlveda · Valseca · Valtiendas · Valverde del Majano · Veganzones · Vegas de Matute · Ventosilla y Tejadilla · Villacastín · Villaverde de Montejo · Villaverde de Íscar · Villeguillo · Yanguas de Eresma · Zarzuela del Monte · Zarzuela del Pinar
|
|
Llista de municipis de Segòvia |
Registres d'autoritat |
GND: 7575348-0
VIAF: 134596980
|
Bases d'informació |
|
Viccionari
4 Df fK0,gjU0n NIaV ph3WKRDH,wHUH34JKWBjZKs,oeenAD5RV LxxBoQHnPShXWa 7Ceau
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...