Magne Màxim
 | |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 335 (Gregorià) Hispània | ||||||
| Mort | 27 agost 388 (52/53 anys) Aquileia | ||||||
| |||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | Polític | ||||||
| Període | Imperi Romà | ||||||
| Família | |||||||
| Cònjuge | Elen Luyddog | ||||||
| Fills | Flavi Víctor Owain fab Macsen Wledig  Anwn Dynod Peblig Cystennin I | ||||||
 | |||||||
Moneda amb el rostre del emperador
Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus (llatí)— (vers 335–388) fou emperador romà d'occident del 383 al 388.
Era originari d'Hispània i fou proclamat emperador pels soldats de Britània, davant el descontentament contra Flavi Gracià. Màxim va iniciar el seu govern dictant severes mesures contra els partidaris de l'heretgia priscil·lianista, condemnada en un concili a Cesaraugusta (380) i que afectava a les províncies de Galícia i Lusitània.
Va passar a les Gàl·lies i va entrar a París d'on Flavi Gracià va haver de fugir i refugiar-se a Lugdunum, on el governador l'entregà al seu general Andragati, que el va assassinar el 25 d'agost del 383. Sembla que va establir a uns cent mil britons, que van arribar amb ell, a l'Armòrica.[1] Reconegut per Valentinià II i Teodosi el Gran, se li va exigir a canvi que respectés els dominis del primer. Aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians del jove Emperador, a instàncies de la seva mare va envair Itàlia, d'on va fer fugir a Valentinià II que es va refugiar a l'Orient amb Teodosi I el Gran. Màxim va establir la seva capital a Trèveris.
Gal·la, germana de Valentinià i dona de Teodosi, va incitar el seu marit a restaurar el sobirà deposat, i amb un fort exèrcit l'Emperador d'Orient va envair els dominis de Màxim l'estiu del 388, i el va derrotar a la Batalla del Sava, prop d’Emona. Màxim es va retirar a Aquileia. Andragat, el seu magister equitum, fou derrotat també prop de Siscia, i el seu germà Marcel·lí a Potovio. Màxim es va rendir a Aqueleia i va demanar el perdó, però fou executat per ordre de Teodosi el 28 d'agost del 388; la seva dona i filles foren respectades. El seu fill Flavi Víctor fou derrotat pel general Arbogast (magister peditum de Valentinià II) i executat (finals del 383).
Se'l suposa pare de Sevira, que a la inscripció de la pedra o pilar d'Eliseg a Gal·les, figura com la dona de Vortigern, rei dels britons; també seria el pare de la muller d'Enodi (Ennodius) procònsol d'Àfrica (395). El seu nét Petroni Màxim fou emperador per 77 dies al 455. Anici Olibri, emperador el 472, també era descendent seu. Altres descendents inclouen bisbes (el més destacat Sant Magne Fèlix Enodi, bisbe de Pavia el 514-521), cònsols i altres càrrecs.
El recull de llegendes de Geoffrey de Monmouth el fa rei dels britons.
Referències
↑ Anys després es van traslladar a l'Armòrica més britons fugint de les invasions, i es va convertir en Bretanya
