Arroyo del Ojanco

Multi tool use
Arroyo del Ojanco és un municipi de la província de Jaén (Espanya), pertanyent a la comarca de Sierra de Segura. Segons fonts de l'INE, el 2006 tenia 2.500 habitants.
Limita amb els termes de Segura de la Sierra, Puente de Génave, Beas de Segura i Chiclana de Segura. Està situat a l'entrada del Parc Natural de la Serra de Cazorla, i el seu terme municipal és solcat pel riu Guadalimar.
Història
Va aconseguir la segregació de Beas de Segura i la seva constitució com a municipi independent el 24 de gener de 2001, després d'un llarg procés judicial. Aquest procés es va iniciar amb un expedient tramitat pel consell de Ministres el 4 de juny de 1953, que va denegar la segregació per decret. El 3 de novembre de 1958 es va realitzar altra petició al Ministre de la Governació, que també va ser denegada per decret el 10 de setembre de 1959, amb un posterior recurs davant el Tribunal Suprem resolt el 25 de novembre de 1961.
Al setembre de 1983 es forma la Comissió Pro-Segregació, que presenta al juny de 1984 un expedient a l'Ajuntament de Beas de Segura, que es remet a la Junta d'Andalusia. La Junta d'Andalusia guarda silenci administratiu fins que el 1991 es presenta un contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, que el 5 d'abril de 1993 dictà sentència a favor de la segregació. No obstant això, queda en suspens al ser recorreguda fins a la sentència del Tribunal Suprem del 18 de gener de 2001, coneguda sis dies després.
Posseeix en el seu terme municipal l'Olivera de Fuentebuena, arbre declarat Monument Natural per la Junta d'Andalusia i que està inscrit en el Llibre Guinness dels rècords.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arroyo del Ojanco 
|
 Municipis de la província de Jaén
|
Albanchez de Mágina • Alcalá la Real • Alcaudete • Aldeaquemada • Andújar • Arjona • Arjonilla • Arquillos • Arroyo del Ojanco • Baeza • Bailèn • Baños de la Encina • Beas de Segura • Bedmar y Garcíez • Begíjar • Benatae • Bélmez de la Moraleda • Cabra del Santo Cristo • Cambil • Campillo de Arenas • Canena • Carboneros • Castellar • Castillo de Locubín • Cazalilla • Cazorla • Chiclana de Segura • Chilluévar • Cárcheles • Escañuela • Espelúy • Frailes • Fuensanta de Martos • Fuerte del Rey • Guarromán • Génave • Higuera de Calatrava • Hinojares • Hornos • Huelma • Huesa • Ibros • Iznatoraf • Jabalquinto • Jamilena • Jaén • Jimena • Jódar • La Carolina • La Guardia de Jaén • La Iruela • La Puerta de Segura • Lahiguera • Larva • Linares • Lopera • Los Villares • Lupión • Mancha Real • Marmolejo • Martos • Mengíbar • Montizón • Navas de San Juan • Noalejo • Orcera • Peal de Becerro • Pegalajar • Porcuna • Pozo Alcón • Puente de Génave • Quesada • Rus • Sabiote • Santa Elena • Santiago de Calatrava • Santiago-Pontones • Santisteban del Puerto • Santo Tomé • Segura de la Sierra • Siles • Sorihuela del Guadalimar • Torreblascopedro • Torredelcampo • Torredonjimeno • Torreperogil • Torres • Torres de Albánchez • Úbeda • Valdepeñas de Jaén • Vilches • Villacarrillo • Villanueva de la Reina • Villanueva del Arzobispo • Villardompardo • Villarrodrigo • Villatorres
|
|
Llista de municipis de Jaén |
Registres d'autoritat |
|
Bases d'informació |
|
me5FDRTLtvihV4WpvUDPZW0tEcAc,F KQLV2b uU,mrBNj6TD5snObX03tKG,QCL0oHOYGPaykQIye022 zd S55nxFTU,E,ibA8L3sVZU
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...