Residencia de Estudiantes

Multi tool use
Multi tool use





































Infotaula d'organitzacióResidencia de Estudiantes

Residencia de Estudiantes—Fachada.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat
centre cultural i monument
Història
Fundació
1910
Activitat


Organització i govern

Seu central Vista-down.png


  • Madrid, Espanya

  • 40° 26′ 27″ N, 3° 41′ 17″ O / 40.44077778°N,3.68805556°O / 40.44077778; -3.68805556


Web
Lloc web oficial






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata



Edifici de recepció i entrada als pabellons de la Residencia de Estudiantes.


La Residencia de Estudiantes és un centre fundat en 1910 a Madrid per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.


La creació d'aquest centre fou un resultat directe de les idees renovadores que havia iniciat en Espanya el krausista Francisco Giner de los Ríos amb la fundació en 1876 de la Institución Libre de Enseñanza. Des del primer moment va voler ser un complement educatiu a la universitat en el qual es formessin els fills de les classes dirigents liberals.


A ella acudien com visitants assidus o com residents durant les seves estades a Madrid personatges com Miguel de Unamuno, Alfonso Reyes, Manuel de Falla, Juan Ramón Jiménez, José Ortega y Gasset, Pedro Salinas, Blas Cabrera, Eugeni d'Ors o Rafael Alberti. Entre les personalitats que van acudir als seus salons figuren Albert Einstein, Paul Valéry, Marie Curie, Ígor Stravinski, John M. Keynes, Alexander Calder, Walter Gropius, Henri Bergson i Le Corbusier.


La Residencia de Estudiantes, que va obrir les portes a Madrid l’1 d’octubre de 1910, va ser creada per la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas (JAE), i inspirada per la Institución Libre de Enseñanza (ILE). La vinculació especial de la Residencia amb Catalunya, tant en l’època històrica com en l’actual, ha afavorit la trobada entre els intel·lectuals catalans i els de la resta d’Espanya.


Els intercanvis entre la Residencia i algunes institucions de la cultura catalana van ser importants durant el primer terç del segle XX, fruit de la col·laboració entre la Junta para la Ampliación de Estudios, de la qual depenia la Residencia, i l'Institut d'Estudis Catalans, dos organismes amb vocació de modernització i renovació científica. Una col·laboració que s'ha mantingut fins a l'etapa actual en què la Residència s’ha convertir en receptora freqüent de representants de la ciència i la cultura catalanes.[1]



Referències





  1. ↑ «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Residencia de Estudiantes Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Residencia de Estudiantes(castellà)








xSuPjM7,g7NLC ggit2HAYcq4V JihLby 2EqiodYXHVS5fw2
-
3,V8tXtfLPBdFMpLgtzIf3Twbszxx5A9 sc49r,9B9GR,B z76BkC1gmvxPjxyeA 9dA,p,Z4eTF8USfOX6bYq

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more