Vuk Stefanović Karadžić






























































Infotaula de personaVuk Stefanović Karadžić

VukKaradzic.jpg
Nom original
(sr) Вук Стефановић Караџић
Biografia
Naixement
26 octubre 1787 (Julià)
Tršić Tradueix
Mort
26 gener 1864 (76 anys)
Viena
Lloc d'enterrament
St. Michael's Cathedral Tradueix44° 49′ 05″ N, 20° 27′ 08″ E / 44.818055555556°N,20.452222222222°E / 44.818055555556; 20.452222222222
Grup ètnic
Serbis
Religió
Església Ortodoxa Sèrbia
Activitat
Camp de treball
Lingüística, folklorisme i etnografia
Ocupació
Lingüista, historiador, traductor, escriptor, traductor de la Bíblia i diplomàtic
Ocupador
Universitat de Belgrad
Influències
Sava Mrkalj Tradueix
Família
Cònjuge
Ana Karadžić Tradueix
Fills
Mina Karadžić Tradueix
Dimitrije Karadzic Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Vuk Stefanović Karadžić (ʋûːk stefǎːnoʋitɕ kâradʒitɕ, en ciríl·lic Вук Стефановић Караџић -Tršić, prop de Loznica, llavors Imperi Otomà (actual Sèrbia), 7 de novembre de 1787 - 7 de febrer de 1864 a Viena, llavors Imperi austrohongarès) fou un filòleg i lingüista serbi, reformador de la llengua sèrbia. El seu nom en serbi significa llop. La seva mare va escollir el nom perquè el seu germans i germanes van morir de tuberculosi.



Biografia


Va néixer al poble de Tršić. Va prendre part en els aixecaments serbis contra el domini otomà. A conseqüència d'això va haver de fugir a Viena, on va conèixer al també filòleg eslovè Jernej Kopitar. Impulsat per ell, i amb la seva ajuda professional, va emprendre la tasca d'introduir la llengua popular al llenguatge literari serbi i reformar l'ortografia d'aquest. Una de les seves majors aportacions va ser la reforma de l'alfabet ciríl·lic serbi, amb l'eliminació de lletres que havien quedat obsoletes en representar sons que ja no es feien servir en l'idioma, i amb la introducció d'altres noves. Després de la seva reforma de la llengua, el serbi és un llenguatge molt més simplificat.


Una cita que se li sol atribuir, i que introdueix l'essència del serbi modern, és:







«
 Escriu com parles, llegeix com escrius.[1]
 »


No obstant això, l'autoria d'aquest principi ortogràfic és del filòleg alemany Johann Christoph Adelung, tot i que Karadžić es va valdre d'aquest per impulsar la seva reforma.



Obres principals



  • Tractat sobre l'idioma serbi (1814).

  • Diccionari de l'idioma serbi (1a edició en 1818, 2a edició en 1852).


  • Nou Testament (traducció al serbi) (1a part en 1824, 1a edició completa en 1847, 2a edició en 1857).

  • Contes populars serbis (1821, 1853, 1870 i més).

  • Poemes folklòrics serbis vol. 1 (1841).

  • Poesia èpica sèrbia (1845 i més).

  • Deutsch-Serbisches Wörterbuch (diccionari alemany-serbi) 1872.

  • Biografia de hajduk Veljko Petrović (Житије Хајдук-Вељка Петровића).



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vuk Stefanović Karadžić Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ En serbi: Пиши као што говориш и читај како је написано. (Piši kao što govoriš i čitaj kako je napisano.)










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more