Sírmium
Multi tool use
Mapa de la província de Pannònia Secunda al segle IV
Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) fou una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius.
Era un creuament de camins que va passar a Roma al segle I. El 103 fou convertida en capital de la nova província de Baixa Pannònia. Durant les guerres a Dàcia al començament del segle II fou la base principal dels romans i després va esdevenir la principal ciutat de les Pannònies. És possible que rebés el títol de colònia (Dec. Colonia Sirmien). Tenia una fàbrica d'armament, un palau imperial i altres edificis i era seu de la primera flota del Danubi. Fou lloc del naixement de l'emperador Probe. Al segle III fou la capital de la Pannònia Segona i del vicariat d'Illyricum, capitalitat que va conservar fins al 379 quan la part occidental de l'Illyricum fou agregada al vicariat d'Itàlia i a la resta la capital es va traslladar a Tessalònica. En aquest temps fou establert el bisbat de Sírmium i fou seu de cinc concilis.
A finals del segle IV va caure en mans dels gots i després fou incorporada a l'Imperi oriental o bizantí. El 441 va ser ocupada pels huns, als que van seguir els ostrogots i els gèpides. Sota aquests darrers fou la capital del seu regne, i s'han trobar monedes el rei Cunimon (Cunimundus).
El 567 va tornar als bizantins, però el 582 fou ocupada pels àvars. El darrer que l'esmenta es Procopi, que diu que estava en mans dels àvars. Es desconeix com fou destruïda.
Les seves ruïnes són properes a la moderna Sremska Mitrovica.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sírmium 
|
Coord.: 44° 58′ 47″ N, 19° 36′ 35″ E / 44.979722222222°N,19.609722222222°E / 44.979722222222; 19.609722222222
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 4101044-9
LCCN: n85376154
VIAF: 267016150
|
| Bases d'informació |
|
Q,mo 4Fbqyvx71SE,CAfkEMgwIEvUXR0,OBet2M60KRPhaSp4M,1kcAthmAz,75,gS5cg3GtZh5HZLnGXdHoGmJ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
