Ngtjyty

Campionat Manomanista de pilota basca

Atano III i Gallastegui en la final de 1948.
Tipus	competició esportiva
Esport	Pilota basca
Lloc i data
Lloc	Frontón Bizkaia
Estat	Espanya
Classificació
Guanyador	Jokin Altuna

El Campionat Manomanista de pilota basca és un torneig mà a mà, o siga, per a dos pilotaris professionals de la Liga Española de Pelota a Mano.

A diferència del Quatre i Mig, en el Manomanista es pot jugar la pilota en tot el frontó, per tant, s'hi veuen partides de resistència i en què la col·locació a la canxa és fonamental.

Història

Palmarés històric^[1]

A.		Res.		Frontó
2018	Altuna III	22—18	Olaizola II	Bizkaia
2017	Bengoetxea VI	22—14	Irribarria	Bizkaia
2016	Irribarria	22—13	Urrutikoetxea	Bizkaia
2015	Urrutikoetxea	22—19	Olaizola II	Bizkaia
2014	Martinez de Irujo	22—09	Retegi Bi	Atano III
2013	Olaizola II	22—07	Martinez de Irujo	Bizkaia
2012	Olaizola II	22—07	Martinez de Irujo	Bizkaia
2011	Xala	22—19	Olaizola II	Bizkaia
2010	Martinez de Irujo	22—13	Xala	Ogeta
2009	Martinez de Irujo	22—12	Olaizola II	Atano III
2008	Bengoetxea VI	22—11	Barriola	Atano III
2007	Olaizola II	22—10	Barriola	Atano III
2006	Martinez de Irujo	22—17	Olaizola II	Atano III
2005	Olaizola II	22—18	Martinez de Irujo	Atano III
2004	Martinez de Irujo	22—12	Xala	Atano III
2003	Patxi Ruiz	22—07	Olaizola II	Atano III
2002	Abel Barriola	22—03	Beloki I	Atano III
2001	Beloki I	22—08	Patxi Eugi	Atano III
2000	Patxi Eugi	22—13	Beloki I	Atano III
1999	Patxi Eugi	22—11	Elkoro	Eibar
1999	Beloki I	22—09	Arretxe I	Atano III
1998	Beloki I	22—13	Patxi Eugi	Atano III
1997	Arretxe I	22—18	Aitor Elkoro	Atano III
1996	Patxi Eugi	22—19	Arretxe I	Atano III
1995	Beloki I	22—15	Errandonea	Atano III
1994	Arretxe I	22—12	Errandonea	Ogeta
1993	Retegi II	22—19	Galartza III	Atano III
1992	Galartza III	22—12	Retegi II	Atano III
1991	Galartza III	22—15	Retegi II	Atano III
1990	Retegi II	22—08	Tolosa	Atano III
1989	Tolosa	22—19	Retegi II	Atano III
1988	Retegi II	22—09	Galartza III	Atano III
1987	Retegi II	22—16	Tolosa	Atano III
1986	Retegi II	22—12	Tolosa	Atano III
1985	Retegi II	22—13	Galartza III	Anoeta
1984	Retegi II	22—21	Galartza III	Anoeta
1983	Retegi II	22—16	Galartza III	Anoeta
1982	Retegi II	22—09	García Ariño IV	Anoeta
1981	Retegi II	22—11	García Ariño IV	Anoeta
1980	Retegi II	22—14	Maiz II	Anoeta
1979	Bengoetxea III	22—10	García Ariño IV	Ogeta
1978	Bengoetxea III	22—13	García Ariño IV	Anoeta
1977	Gorostiza	22—12	García Ariño IV	Adarraga
1976	Lajos	lesió →	Retegi I
1975	Retegi I	22—14	Lajos	Anoeta
1974	Retegi I	22—21	Gorostiza	Anoeta
1973	Retegi I	22—20	Tapia	Eibar
1972	Retegi I	retirada	Lajos
1971	Lajos	22—17	Retegi I	Anoeta
1970	Retegi I	22—12	Lajos	Anoeta
1969	Retegi I	22—08	Atano X	Bergara
1968	Atano X	22—17	Azkarate	Anoeta
1967	Azkarate	22—18	Atano X	Anoeta
1966	Atano X	22—13	Azkarate	Eibar
1965	Azkarate	22—17	Atano X	Anoeta
1964	Azkarate	22—14	García Ariño I	Anoeta
1963	García Ariño I	22—02	Azkarate	Beotibar
1962	Azkarate	22—21	García Ariño I	Vitòria
1961	Azkarate	22—07	Etxabe X	Bergara
1960	Azkarate	22—19	Ogeta	Eibar
1959	Ogeta	22—13	García Ariño I	Bergara
1958	Ogeta	22—07	Arriaran II	Beotibar
1957	García Ariño I	22—11	Arriaran II	Deportivo
1956	Arriaran II	22—13	García Ariño I	Eibar
1955	Arriaran II	22—13	Soroa II	Eibar
1954	Soroa II	22—04	Barberito I	Eibar
1953	Barberito I	retirada	Gallastegi
1951	Gallastegi	22—14	Akarregi	Bergara
1950	Gallastegi	22—15	Akarregi	Eibar
1948	Gallastegi	22—06	Atano III	Bergara
1946	Atano III	22—16	Akarregi	Eibar
1944	Atano III	22—08	Felipe	Deportivo
1942	Atano III	22—07	Atano VII	Donostia
1940	Atano III	22—08	Txikito d'Iraeta	Donostia

• 1942: La final la juguen Atano III i Atano VII, ambdós d'Azkoitia.

• 
  

  

  
  

  
  

  Atano III, 1946
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Gallastegi, 1942
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Barberito, 1960
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  García Ariño I, 1960
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Ogeta, 1959
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Olaizola II
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Barriola, 2008
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Mtez. de Irujo, 2008
  

  
  

  
  

Segons els aficionats, la millor final del Manomanista fon la del 1974 entre Retegi I i Gorostiza, l'un esquerrer i l'altre dretà: disputada el 13 de maig a migdia, amb Martín Ezkurra i Jesús García Ariño com a botilleros, la postura eixí favorable a Retegi, que ja havia guanyat quatre de les cinc finals anteriors: el campió dominà l'encontre fins al 16 per 12 a favor, però Gorostiza aconseguí igualar el marcador a 21; amb Retegi al traure, Gorostiza estigué a punt de salvar l'última pilotada amb una llargada que no aplegà a la xapa. Ambdós pilotaris recordaven la partida i l'última jugada com a definitòries.^[2]

• 1977: La final la juguen Gorostiza i García Ariño IV, ambdós d'Atxondo.


• 1999: S'hi juguen dos campionats paral·lels per desavinences entre les empreses organitzadores, Asegarce i Aspe.

La final del 2006 entre Martinez de Irujo i Olaizola II, emesa per EiTB, tingué un 39,3% de quota de pantalla.^[3]

• 
  2008: La final la juguen Barriola i Bengoetxea VI, ambdós de Leitza.

Xala, 2011

El 2011, Yves Salaberry Xala estigué a punt de no jugar per culpa d'una operació d'apendicitis el 6 de juny, però al remat no només disputà la final —ajornada primer del 12 al 19 de juny per Olaizola i, en acabant, al 3 de juliol a petició de Xala— contra Aimar Olaizola II, amb un 17 per 12 advers, sinó que la guanyà 19 per 22 contra pronòstic: el partit començà amb Xala en avantatge, però a partir del 9 a 9 i el canvi de pilota, Olaizola se situà 17 per 10 en millor forma que el seu adversari; tanmateix, Xala aconseguí dur el joc al seu terreny i, encara que Olaizola va cometre pocs errors, no era capaç de tornar les pilotades de l'esquerrà (vint dels vint-i-dos punts del guanyador foren propis, sense falta del contrari).^[4]
Fins llavors, l'únic esquerrer guanyador del Manomanista havia sigut Retegi I.

Martinez de Irujo guanyà la seua última final el 2014 front a l'aspirant Retegi Bi: el veterà no dona opció a Retegi, el qual —després de sol·licitar temps amb 7 per 1 en contra— només pogué acurtar la distància 10 a 6; llavors Irujo féu un recés i continuà marcant fins a 21 per 7; Retegi encara féu dos jocs abans del 22 a 9 final.^[5]

El 2015, Mikel Urrutikoetxea sorprengué els aficionats en véncer 19 per 22 a Olaizola en hora i mitja de partit que, al remat, es resolgué a favor de l'aspirant: mb vint-i-sis anys, Urrutikoetxea, dominà de primeres malgrat la veterania d'Olaizola (trenta-cinc anys i quatre voltes campió del mà a mà), que no es deixà avasallar i pogué igualar a 19 jocs abans que el pilotari blau fera els tres jocs decisius, els últims dos del traure.^[6]

El 2016, Iker Irribarria esdevingué el campió més jove amb dèneu anys, un rècord que fins llavors havia conservat Ruben Beloki de 1995 ençà, quan guanyà amb vint anys: Irribarria, que havia disputat el campionat des de les eliminatòries, eixí a jugar sense pressió malgrat ser la seua primera final i tindre a la contra el campió vigent, Urrotikoetxea; el partit estigué igualat fins a 11 per 13, moment a partir del qual Irribarria dominà el joc fins al 13-22 final.^[7]

El 2017 Bengoetxea VI tornà a guanyar la final, nou anys després de la primera: el seu rival, Iker Irribarria, aprofità l'altura del frontó Bizkaia per a avançar-se 5 a 1, però Bengoetxea guanyà terreny poc a poc i aplegà a un avantatge de 12 per 17; encara que el frontó afavoria Irribarria, després d'igualar a 17 i a 18 Bengoetxea féu els últims jocs fins al 18-22 final.^[8]

La final del 2018, disputada diumenge 27 de maig al frontó Bizkaia, coronà un campió inèdit, Jokin Altuna III d'Amezketa, que superà al veterà Aimar Olaizola II amb només vint-i-dos anys: la final començà amb Olaizola sempre per davant de l'aspirant, però Altuna sabé aprofitar millor el traure i aplegà a la mitja part amb un 8 a 12 a favor; Olaizola féu els millors jocs del partit i aconseguí acurtar la distància a un joc (13 a 14), però Altuna féu el 15 clau i sentencià la partida 18 per 22 amb poca oposició. El tercer classificat del campionat fon Joseba Ezkurdia.^[9]

Referències