Columba d'Iona
 Vitrall al castell d'Edimburg | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 de desembre de 521 Gartan, comtat de Donegal (Irlanda) | ||
| Mort | 9 de juny de 597 Iona (Escòcia) | ||
| Lloc d'enterrament | Iona; en 849, relíquies traslladades a Dunkel (Escócia) i Kells (Irlanda); desaparegudes | ||
| |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Monjo | ||
| Conflicte | Batalla de Cúl Dreimhne | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| abat, Apòstol dels pictes | |||
| Celebració | Totes les esglésies que admeten el culte als sants | ||
| Canonització | Antiga | ||
| Pelegrinatge | Iona, Gleann Cholm Cille (Donegal) | ||
| Festivitat | 9 de juny | ||
| Iconografia | Com a abat, amb un llibre; navegant | ||
| Patró de | Copatró d'Escòcia i Irlanda; relligadors, inundacions | ||
| Obra | |||
| Obres destacables | Cathach of St. Columba  | ||
 | |||
Columba o, en gaèlic, Colum Cille (que vol dir colom de l'església) (Gartan, Dún na nGall, 7 de desembre de 521 - Iona, Escòcia, 9 de juny de 597) va ser un monjo irlandès. L'any 563 es traslladà a Escòcia i predicà el cristianisme als pictes. Fundà un monestir a l'illa d'Iona, davant les costes d'Escòcia, on consagrà el rei dels escots Dal Riada. És copatró d'Irlanda i Escòcia i la seva festivitat és el 9 de juny. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columbà.
Contingut
1 Biografia
1.1 El saltiri i la Batalla del Llibre
2 Missió a Escòcia
3 Fonts i tradicions
Biografia
Columba era fill de Fedhlimidh i Eithne del clan Uí Néill de Gartan; per part de pare era besnét de Niall Noigíallach (Niall dels Nou Ostatges), un rei irlandès del segle V que, segons alguna tradició, havia raptat Patrici d'Irlanda quan era un nen, durant una expedició a Escòcia, duent-lo amb ell fins a Irlanda.
Atret per la vida religiosa, Columba es va fer monjo i aviat s'ordenà sacerdot. Va ser un dels Dotze Apòstols d'Irlanda que van estudiar a l'escola de Sant Finnian de Clonard. Va fundar, entre d'altres, l'abadia de Kells.
Vitrall a Oban
Vitrall a la catedral de Kildare
El sant predicant a Bridei, rei de Fortriu
Catach de Sant Columba, el saltiri copiat que provocà la guerra
El saltiri i la Batalla del Llibre
Al voltant del 560, va tenir una disputa amb Sant Finnian de Moville. Essent a l'escola de Moville, al comtat de Down, Columba va copiar, d'amagat i sense permís, un saltiribellíssim. Columba copiava a les fosques, amb la mà dreta, mentre que amb els dits de la mà esquerra es feia llum.
Finnian el descobrí i li demanà la còpia feta, però Columba no volia donar-li-la. Van anar a judici, que va presidir el rei Diarmuid, que va sentenciar:
- "A les vaques, les seves vedelles; als llibres, les seves còpies"
Sant Columba va ser obligat a retornar la còpia, però s'ofengué. Quan un dels seus seguidors va ser condemnat a mort per Diarmuid, va convocar els seus parents nobles i inicià una guerra contra ell. L'anomenada "batalla del llibre" va tenir lloc el 561 a Cooldrumman (Cúl Dreimhne), prop de Drumcliff, i hi vencé Columba, provocant 3.000 baixes entre els seus enemics.
Com a penitència per aquest fet, Columba va proposar-se fer de missioner a Escòcia, per convertir tantes persones com n'havia mort. Marxà exiliat d'Irlanda i mai més no hi tornà.
La tradició diu que la còpia del saltiri que havia fet Columba és el conegut Cathach de Sant Columba conservat a la Royal Irish Academy de Dublín.
Missió a Escòcia
El 563 Columba va partir cap a Escòcia, on es diu que va desembarcar a l'extrem meridional de la península de Kintyre, vora Southend. Com que encara es veia Irlanda, va allunyar-se més cap al nord, resseguint la costa occidental d'Escòcia. S'establí a l'illa d'Iona, que esdevindria el centre de la seva missió d'evangelització del territori amb l'objectiu de convertir els pictes i els escots.
La fundació era l'únic lloc alfabetitzat de la regió, i va servir com a centre d'ensenyament i estudi. La fama de santedat de Columba va fer que fos triat com a mitjancer entre els clans escocesos en lluita. Tot plegat, va fer que Iona es convertís en un centre de pelegrinatge: els camins que, al voltant, feien servir les processons que hi arribaven estaven marcats amb creus cèltiques.
Mort a Iona, va ser enterrat a l'abadia. El 849, davant del perill de les invasions dels víkings, les restes de Columba van ser dividides: una part anà a l'església de Dunkeld, a Escòcia (d'on desaparegueren durant la Reforma del segle XVI), i altra al monestir de Kells, a Irlanda, fundat pel mateix sant. Les notícies sobre el culte a les relíquies, però, desapareixen al segle XII. L'exèrcit escocès portava un reliquiari construït a Iona al segle viii, anomenat Brechbennoch, on hi havia relíquies del sant i que el protegia en les batalles.
Reliquiari de Monymusk, potser el Brecbennoch de Sant Columba, ca. 750 (Edimburg, Museum of Scotland)
Església de Sant Columba a Gatran, lloc del seu naixement
Entrada a l'abadia d'Iona i creu de Sant Martí
Actual església de l'Abadia de Kells, on van dipositar-se les restes del sant, avui desaparegudes
Fonts i tradicions
La principal font sobre la vida del sant és la Vita Columbae d'Adamnà, novè abat d'Iona, mort en 704. En aquesta biografia i en la de Sant Beda el Venerable es narra la visita que Columba va fer a Bridei, sobirà del regne picte de Fortriu. Beda diu que, a més, Columba va convertir-lo al cristianisme.
En aquesta Vita Columba es troba la primera citació històrica del llegendari rei Artús, com a Arturius. Hi apareix com a príncep dels escots, fill d'Áedán mac Gabráin, sobirà en 574 del regne celta de Dál Riata, entre la costa occidental d'Escòcia i la septentrional d'Irlanda.
També a la Vita Columbae hi ha el primer esment conegut al monstre del llac Ness. Segons Adomnà, Columba va trobar un grup de pictes que sebollien un home mort pel monstre; llavors el tornà a la vida. Segons una altra llegenda, va salvar un home que era a l'aigua del llac, tot fent el senyal de la creu i dient: No aniràs més enllà, fent fugir la bèstia i fent que els testimonis quedassin admirats del poder del Déu de Columba. Adomnà especifica que el monstre era al riu Ness, que travessa el llac homònim.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Columba d'Iona |
